Pablo Ruiz: “La utilització de drons al camp ajuda a optimitzar recursos”

El curs de Pilot de Dron per a Joves Agricultors ha celebrat la seva tercera edició amb l’objectiu d’introduir les noves tecnologies en el sector primari. Pablo Ruiz n’és un dels responsables de la formació, que explica com aquests equips poden millorar l’eficiència, reduir costos i avançar cap a una agricultura més sostenible.

P.- Quin és l’objectiu d’aquesta formació per a joves agricultors?

R.- Aquest curs forma part d’un programa impulsat per la Unió Europea i canalitzat a través del Govern Balear, concretament des de la Conselleria d’Agricultura. Dins aquests programes formatius habitualment s’hi inclouen cursos sobre cultius tradicionals, abonats o gestió agrícola clàssica. Però des de fa aproximadament tres anys, ASAJA ha volgut fer una passa més i començar a introduir els seus associats en l’ús de noves tecnologies aplicades al camp.

La manera de fer-ho ha estat mitjançant cursos de formació que permetin acostar progressivament aquest col·lectiu a una tecnologia que, tot i que fa anys que existeix, ara és molt més accessible i eficient. El primer any es va plantejar una formació bàsica per obtenir la llicència de pilot de dron, amb l’objectiu de veure si realment hi havia interès entre els agricultors. Amb el temps, i vista la capacitat que tenen actualment aquests equips, s’ha anat evolucionant cap a formacions més especialitzades en agricultura de precisió, especialment orientades a millorar l’eficiència dels tractaments fitosanitaris i el control general de les explotacions.

P.- Quines competències surten dominant després del curs?

R.- En aquesta edició el que s’ofereix és la llicència més bàsica, la de categoria oberta, que permet convertir-se en pilot de dron dins el marc legal vigent. Per a un agricultor, aquesta titulació és suficient per començar a treballar amb aquests equips en l’àmbit agrícola.

És cert que, com passa amb tot, sempre es pot aspirar a equips o certificacions més avançades, però amb aquesta llicència qualsevol agricultor ja pot desenvolupar treballs agrícoles amb drons de petites dimensions amb totes les garanties legals. El curs, per tant, no només ofereix coneixement tècnic, sinó també la seguretat jurídica necessària per operar.

P.- Com són els drons que s’utilitzen en agricultura?

R.- Hi ha diferents tipologies segons la funció. D’una banda, trobam els drons petits, els que la majoria de persones coneixen, d’uns 250 grams, equipats amb una càmera convencional. Aquests poden servir perfectament per fer un reconeixement visual de la finca o enregistrar vídeo.

Després hi ha drons d’entre tres i quatre quilos que incorporen càmeres especials, com les multiespectrals, que permeten captar informació que va més enllà del que veu l’ull humà. Aquests equips ja tenen una aplicació més directa en agricultura de precisió.

Finalment, existeixen drons de gran envergadura, d’entre dos i gairebé tres metres, preparats per fer tractaments agrícoles. En el curs bàsic s’utilitzen equips petits perquè l’objectiu principal és obtenir la llicència i demostrar davant Aviació Civil que es té la capacitat de pilotar-los amb seguretat. En cursos més avançats, com el que es va fer l’any passat centrat en tecnologia multiespectral, ja es treballa amb equips més grans i complexos.

P.- Quina informació poden obtenir els agricultors amb els sensors multiespectrals?

R.- Cada planta reflecteix la llum d’una manera determinada, gairebé com si tingués un DNI propi. Les càmeres multiespectrals són capaces de captar tant l’espectre visible com el no visible, i això permet analitzar l’estat de salut de la planta amb molta precisió.

Mitjançant la comparació d’imatges preses en diferents moments, es poden detectar indicis d’estrès hídric, deficiències nutricionals o l’aparició de plagues i fongs molt abans que siguin visibles a simple vista. És com quan una persona comença a notar símptomes abans de posar-se malalta: si s’actua a temps, es poden evitar problemes majors.

Aquesta detecció precoç permet intervenir amb rapidesa, ja sigui ajustant el reg o aplicant un tractament específic, i així reduir possibles pèrdues de producció.

P.- Com ajuden els drons a optimitzar els tractaments agrícoles?

R.- L’optimització ve directament de la precisió. Si una plantació només presenta un problema en una zona concreta, el tractament es pot aplicar exclusivament en aquella part, en lloc de tractar tota la parcel·la de manera generalitzada.

Això suposa un estalvi molt important d’aigua, de productes fitosanitaris i també d’energia. Per exemple, mentre que un tractor pot arribar a utilitzar entre 1.500 i 2.000 litres de producte per hectàrea, un dron pot fer un tractament equivalent amb només 10 o 20 litres. Aquesta diferència evidencia una millora enorme en eficiència.

A més, també s’evita aplicar productes quan no són necessaris, tant si són químics com biològics, que igualment tenen un cost elevat. Tot plegat redueix despeses i minimitza l’impacte ambiental.

P.- Quin paper juguen els drons en la transició cap a una agricultura més sostenible?

R.- És una tecnologia que ha vingut per quedar-se. El control multiespectral ja es feia als anys seixanta als Estats Units, però a través de satèl·lits. El problema és que la cobertura satel·lital pot veure’s afectada per niguls o altres factors atmosfèrics.

Els drons permeten tenir una imatge directa i constant de la plantació, amb més precisió i menys limitacions. Tot apunta que el futur passa per reduir el consum de recursos i fer tractaments molt més ajustats a les necessitats reals de la planta. Això no només millora la rendibilitat, sinó que reforça la sostenibilitat del sector.

P.- Quins reptes existeixen encara per a la implantació definitiva d’aquesta tecnologia?

R.- El repte principal no és tecnològic, perquè la tecnologia ja existeix i funciona correctament. El repte és burocràtic i normatiu. L’administració ha de garantir que l’ús d’aquests equips es faci amb seguretat i sense interferir en altres àmbits, com l’aviació comercial.

No es tracta de posar traves, sinó d’establir procediments que assegurin que ningú utilitza un dron de grans dimensions de manera irresponsable. Per això és fonamental la formació i la professionalització dels pilots. És un procés que requereix temps i coordinació entre el sector privat i l’administració pública, però és necessari per consolidar aquesta tecnologia amb totes les garanties.

P.- És assumible la inversió inicial per a un agricultor?

R.- Si ho comparam amb el cost d’un tractor, que pot arribar als 150.000 euros, la inversió en un dron professional amb la formació inclosa és inferior. Tot i això, cal veure cap a quin model evoluciona el sector.

Probablement no serà necessari que cada agricultor disposi del seu propi dron. Igual que passa amb altres serveis agrícoles, potser es consolidaran empreses especialitzades amb pilots professionals que ofereixin el servei a diferents explotacions. Això permetria optimitzar recursos i reduir la inversió individual.

P.- Cap a on creu que evolucionarà el futur tecnològic del camp?

R.- L’agricultura s’ha de professionalitzar si vol continuar sent viable. Ja no es tracta d’aplicar fertilitzants o tractaments de manera generalitzada, sinó d’ajustar cada intervenció a les necessitats reals de cada planta.

Això implica treballar conjuntament amb enginyers agrònoms, cooperatives i tècnics especialitzats. El sector agrícola és fonamental a les Illes Balears, tot i el pes econòmic del turisme. Si no s’adapta a les noves tecnologies i no millora la seva eficiència, corre el risc d’abandonament. Per això és essencial apostar per la modernització i facilitar que els joves que vulguin dedicar-s’hi puguin fer-ho amb garanties de futur.