El Consell presenta la Llei Serra de Tramuntana i obri un termini per a la presentació d’al·legacions
El Consell de Mallorca ha presentat aquest dimecres l’avantprojecte de la futura llei de la Serra de Tramuntana, una norma destinada a preservar el paisatge cultural declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO i, alhora, garantir-ne la gestió i la viabilitat econòmica. L’acte s’ha celebrat al refugi de Galatzó, a Calvià, i ha comptat amb la participació de batles dels municipis implicats, representants del sector primari i entitats vinculades al territori.
El text legal, estructurat en vuit títols i 62 articles, pretén establir un marc jurídic integral per ordenar la conservació d’aquest espai, incorporant mesures de protecció patrimonial, simplificació administrativa i impuls econòmic sostenible. Segons el president insular, la proposta s’ha elaborat, segons han destacat des del Consell, a partir del diàleg amb ajuntaments, propietaris i sectors locals, amb la voluntat d’evitar un model basat exclusivament en prohibicions.
El conseller de Presidència, Antoni Fuster, ha defensat que la norma posa el focus en les persones que viuen i treballen a la Serra, recordant que el reconeixement internacional respon precisament a la interacció històrica entre activitat humana i medi natural.
Ampliació de la protecció
Entre les principals novetats destaca l’ampliació de l’àmbit protegit per incloure finques, nuclis i espais històricament vinculats a la Serra però fora del perímetre inicial reconegut internacionalment. A més, s’introdueix per primera vegada una avaluació d’impacte patrimonial obligatòria per a actuacions que puguin alterar els valors del paisatge cultural.
La futura llei també preveu la creació d’un sistema d’indicadors per mesurar la pressió dels visitants i definir la capacitat d’acollida del territori, amb l’objectiu d’anticipar situacions de saturació turística.
Menys burocràcia i més pes del sector agrari
Un dels eixos centrals és la simplificació administrativa. El Consorci Serra de Tramuntana es consolida com a autoritat única de gestió, amb capacitat de coordinació entre administracions. Paral·lelament, es faciliten tràmits per a actuacions agràries com la reconstrucció de marges de pedra en sec o la recuperació de conreus abandonats.
La norma situa el sector primari com a peça clau en la conservació del paisatge, amb mesures per fomentar la ramaderia extensiva com a eina de prevenció d’incendis, recuperar camps en desús i reconèixer l’activitat cinegètica dins el sistema de gestió territorial.
També es podran exigir tasques de neteja en terrenys abandonats amb risc d’incendi i autoritzar millores en edificacions agràries tradicionals, sempre sense augment de volum ni d’alçada.
Possessions, patrimoni i sostenibilitat
El projecte reconeix les possessions com a elements estructurals del paisatge cultural i obre la porta a activitats complementàries compatibles amb la conservació per garantir la rendibilitat de les finques. En paral·lel, reforça la protecció patrimonial mitjançant catàlegs específics i la preservació d’elements singulars com oliveres monumentals, alzinars o conjunts de marjades, amb l’obligació d’emprar la tècnica tradicional de la pedra en sec.
La llei incorpora igualment mesures ambientals vinculades a la sostenibilitat energètica i a la compensació d’emissions mitjançant inversions directes en la conservació del territori.
Regulació d’usos i control de la massificació
Entre les disposicions destacades hi figura la prohibició de la circulació recreativa de quads per camins no asfaltats, així com la possibilitat de limitar activitats o accessos en moments de massificació o quan sigui necessari compatibilitzar usos recreatius, cinegètics i la qualitat de vida dels residents. També es crea un cos de voluntariat específic i s’estableixen criteris per regular activitats de muntanya.
La futura norma inclou un sistema estable de finançament amb participació del Govern de les Illes Balears, el Consell i els ajuntaments, amb accés prioritari als fons de l’Impost de Turisme Sostenible. El règim sancionador contempla multes que poden arribar al milió d’euros en casos greus, com incendis forestals o danys importants al patrimoni.
Amb la presentació oficial s’obre ara el període d’exposició pública, amb al·legacions obertes fins al 15 d’abril i una nova ronda de reunions amb institucions i sectors implicats per continuar perfilant el text legal.