L’Alzinar: Empelts, exsecallar, tomàtigues seques i tomàtigues cherry (sense hivernacles)

Flors de Kalanchoe medicinal, a s’Olivar de Sa Figuera, a la foto de portada.

En la medicina tradicional, les espècies de Kalanchoe s’han utilitzat des de sempre per el tractament de mals com infeccions, reumatisme i inflamació, i és sabut que extractes de la planta Kalanchoe tenen efectes Immunosupressors.

Tomàtigues cherry.

Les tomàtigues cherry, també anomenades, per aquestes contrades, com a tomàtigues de cirera (pel seu tamany), destaquen pel seu bon gust (molt dolces, aromàtiques i lleugerament àcides), valor nutricional (vitamines A, C, K, B, potassi i fòsfor, amb bastant fibra i baixes calories), a més de la seva gran versatilitat, amb una textura carnosa i molt sucosa, millorant el sistema immunitari, reduint el teòricament temut colesterol, regulant a més el trànsit intestinal, i ajudant a superar el cansament, entre moltes d’altres virtuts.

A pesar de les grans gelades que encara cauen, els vespres i els matins, per la Vall dels Tarongers i dels Aparcaments, i a pesar de que a alguns els  sembli increïble, fa setmanes que estem menjant saboroses tomàtigues cherry, cultivades a l’aire lliure, sense hivernacles. Són les millors de l’any!

Tomàtigues seques, plaer de Deus.

Colors, sabors, aromes, sensacions tàctils, sons. Són gusts i sensacions perdudes, tot un món per gaudir amb cada un dels nostres sentits.

Quina meravella de fruit, un dels que vaig preparar aquest estiu, seguint la forma tradicional emprada pel meu veïnat Rafel Crespi. Vos asseguro que no té preu el temps que hi vaig invertir, i que la tomàtiga  seca no pot mancar a una bona cuina.

Després de tallar les tomàtigues per la meitat, i les més grosses a rodanxes, d’un centímetre aproximat de gruix, toca espolvoretjar-les amb sal (indiscutiblement sal marina, sal grossa, sal de coco, sense refinar, amb totes les seves propietats, cristal·litzada de forma natural),  i col·locar-les sobre un canyís net al sol. El vespre les amagava per a preservar-les de la humitat nocturna, per al dia següent tornar-les posar al sol, fins que varen ser seques, moment per ficar-les dins un pot completament cobertes d’oli. Alguns, per donar-li més gust, hi afegeixen all, llorer i orenga.

Ho vos puc assegurar: amb pa amb oli, assegut davant la foganya del nostre olivar, és un plaer de deus. Menjar-ne, certament, és tastar un trosset de paradís. Una de les coses a les que un bon gourmet no es pot resistir…

“Tal volta hi haja més  part d’art en la tècnica de l’empelt, que de ciència”.

 (Doran – 1980).

Empeltar és l’art d’ajuntar entre si, amb diverses tècniques, i en un moment determinat (quant tenen saba), dues porcions de teixit vegetal (una és l’empelt, proveït d’una o més gemmes i l’altra el patró o portaempelt), per aconseguir la seva reproducció, amb finalitats agronòmiques i algunes vegades estètiques donant, posteriorment, el seu fruit bastant de temps abans (algunes vegades de 3 a 5 anys) que si ho haguéssim sembrat de llavor.

Després d’estar fet l’empelt s’ha de fermar fortament amb un lligam (darrerament s’empra  també tires de plàstic, inclòs amb cinta aïllant), i per assegurar, perquè no li entri l’aire i ho assequi, ho podem cobrir tot, sense deixar forats, d’argila humida (el mètode més tradicional que empraven els nostres avantpassats), cera, o qualssevol pasta de disseny que podem comprar a les drogueries. Tot el conjunt es pot cobrir, també, amb dues fulles de diari, o dues borses de plàstic, creant un microclima que ajuda a fer la unió permanent de les dues parts, si no hi ha incompatibilitats, ja que no totes les espècies es poden empeltar sobre qualssevol peu, habitualment ha de ser de la mateixa espècie o gènere.

Empeltar és sinònim de gaudir, moltes vegades els empeltadors, inclús avui en dia que tot està tant materialitzat, no volen cobrar el seu treball, es conformen amb la gran satisfacció de veure créixer les tanyades, que ens proveiran dels nous fruits, com si fos un engendrament dels seus sabers.

Aquesta mateixa setmana hem fet empelts d’albercoquer i prunera, d’estaca, sobre ametllers.

Degut a les altes temperatures ambientals, que avancen la floració de tots els arbres, també és ja bon temps per empeltar pereres, pomeres figueres i caquiers, entre altres arbres fruiters. 

Exsecallar.

Podar o exsecallar els arbres i arbusts (tallar les branques que sobren, i les seques, si és el cas, quan ja han donat els fruits de la temporada; abans que no comencin a sortir els primers brots de la primavera), és un dels processos més importants dels nostres pagesos, ja que si es fa correctament incrementa el rendiment d’aquests, donant inclús més fruits i de més qualitat, servint també per controlar la seva forma, alçada i grandària, sens malmetre’ls.

S’ha de tenir en compte al tallar (tant amb el xorrac, com el motor de tallar, o les tisores d’exsecallar), que l’arbre no pot cicatritzar la ferida, simplement la compartimenta englobant-la dins l’arbre per a sempre. Per tant com més gran es fa el tall més mal li queda a l’arbre.

És molt important establir una estructura forta. La base estructural del futur arbre s’ha de  fer en la fase juvenil, ja que seran els fonaments de l’arbre madur, i de forma general l’exsecallada s’ha de fer sempre dins el quart minvant (si és possible, aquesta vegada, el dimecres, dia 11 de març, d’enguany, a partir de les 10-39’ hores, en que es produirà el tercer quart minvant de l’any de l’hemisferi nord), tallant totes les branques mortes i malaltes, conservant les branques més bones, tallant la resta per damunt un brot lateral.

Després de l’exsecallada que hem fet aquestes setmanes passades als ametllers i  albercoquers, ara encara estem a temps d’exsecallar els avellaners, garrovers, castanyers, codonyers, figueres, nesprers, caquis, pereres, pomeres, melicotoners (de desembre a març), arboceres, murteres (de febrer a març); i ben aviat les oliveres (de febrer a abril), tarongers (de març a juny), llorers (març, abril, setembre i octubre), xiprers (abril, maig, setembre i octubre), cirerers (juliol i agost), llimoneres (maig a juny), noguers (octubre i novembre), pruneres (agost a novembre).

Genèricament, i d’acord amb la saviesa popular, transmesa antigament de pares a fills (costum desgraciadament fa molts d’anys desapareguda), els arbres que floreixen dins l’estiu i la tardor es poden podar a finals d’hivern, i els que floreixen des d’ara i dins la primavera, després d’haver fruitat.

Productes locals.

Són molts els que sovint es plantegen la disjuntiva de si, des del punt de vista ambiental, és més responsable menjar productes locals, tot i que no portin certificat ecològic, que productes certificats (o la majoria sense certificar) portats de l’altre part del món, ja que les grans superfícies amb el seu gran ventall d’opcions no ho posen gens fàcil.

Desgraciadament ja ens hem acostumat a que es pot menjar pràcticament qualsevol fruita en qualsevol moment de l’any, encara que vingui d’altres països o inclús altres continents, sense tenir en compte, com demostraren els investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, amb col·laboració amb el Centre Tecnològic de Catalunya Eurecat, que menjar fruita fora de temporada pot incrementar el risc de trastorns relacionats amb l’obesitat i el sobrepès; i que la fruita de proximitat és més beneficiosa per a la nostra salut. Els responsables serien uns compostos de les plantes anomenats polifenols.

Una altra recerca dels investigadors de la URV a la revista “Scientific Reports” explica el mecanisme pel qual la cirera i el raïm ajuden a modular la gana. L’estudi s’ha centrat en la leptina, una hormona segregada pel teixit adipós que redueix la sensació de gana quan s’ha ingerit prou aliment. Els investigadors han observat que aquest senyal que dona la leptina es produeix de forma diferent en funció de l’estació de l’any en què es consumeixen les fruites.

La fruita de temporada i de proximitat dona senyals que coincideixen amb les que necessita el rellotge molecular. En canvi, la fruita d’altres llocs dona senyals que no encaixen amb les condicions reals del nostre entorn.

Millorar la vida.

Groucho Marx va ser un gran comediant, escriptor i estrella de televisió nord-americana, Un home de ment molt esmolada, precisa i ràpida, que una vegada va dir que la televisió era molt educativa:

“Cada vegada que algú l’encén”, va dir,

“em vaig a una altra habitació a llegir un llibre”.