El Govern impulsa límits de velocitat a la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire i ordena el busseig a Menorca
La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha obert el tràmit de consulta prèvia per aprovar una nova Ordre que regularà la velocitat de navegació dins la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire i establirà una ordenació més precisa del busseig col·lectiu amb escafandre autònom a les reserves marines de Menorca. La norma també modificarà la composició de la comissió de seguiment d’aquests espais protegits.
L’objectiu és reduir la pressió acústica sobre la fauna marina, garantir un creixement sostenible de les immersions i reforçar la participació en la gestió. Segons la Conselleria, el renou submarí d’origen humà té efectes adversos sobre els ecosistemes marins i, en zones amb trànsit intens d’embarcacions, com l’entorn de l’illa de l’Aire, aquest impacte està directament vinculat a la velocitat de navegació.
En aplicació del principi de precaució, la futura regulació fixarà una limitació de la velocitat màxima dins l’àmbit de la reserva, amb la finalitat de minimitzar les alteracions sobre els hàbitats i contribuir a la recuperació dels recursos pesquers. El director general de Pesca, Antoni M. Grau, ha defensat que les reserves marines són eines eficaces per a la regeneració de poblacions de peixos, però que el seu bon funcionament exigeix una gestió adequada dels usos que s’hi desenvolupen.
Més de 16.000 immersions en un any
La nova Ordre també abordarà l’ordenació del busseig col·lectiu amb escafandre, una activitat sotmesa a autorització que ha experimentat un creixement notable a Menorca. Durant el 2024, els centres autoritzats varen registrar 16.121 immersions a les reserves marines de l’illa, una xifra que evidencia l’atractiu d’uns espais on la biodiversitat s’ha anat recuperant en els darrers anys.
Davant aquesta evolució, el Govern considera necessari establir un marc més detallat que asseguri la compatibilitat entre conservació i activitat econòmica. Entre les mesures que s’estudien hi ha la possible fixació d’un nombre màxim d’autoritzacions o la zonificació de les immersions, sempre sota criteris de sostenibilitat i amb l’objectiu d’evitar un creixement descontrolat que pugui comprometre els valors naturals de les reserves.