L’Alzinar: Ahir entràrem a l’enyorada primavera
Boldo, una planta medicinal en auge
El boldo (Peumus boldus), que il·lustra la portada, és un arbust perenne originari de Sud-amèrica que pot arribar fins als sis metres d’alçada.
Les seves fulles desprenen una aroma característica que recorda la llimona i el coriandre. Les flors són petites, de color blanc o groc pàl·lid, i creixen en raïms, mentre que el fruit és una petita baia negra comestible.
Es tracta d’una de les plantes medicinals que han guanyat protagonisme en els darrers temps, consumida habitualment en forma d’infusió a partir de les fulles seques. És rica en olis essencials com l’eucaliptol, així com en flavonoides, tanins, alcaloides i resines. Aquest conjunt de compostos li confereix propietats antioxidants, antiinflamatòries i depuratives, a més d’efectes digestius, sedants i hepatoprotectors.
Ahir entràrem a l’enyorada primavera
Tal com ja s’havia avançat en edicions precedents, el dia 20 marcà l’inici d’aquesta estació, sovint la més esperada de l’any. És un període de transició que deixa enrere l’hivern i obre la porta a temperatures més suaus, més hores de llum i una transformació progressiva de la natura.
Durant l’equinocci, el dia i la nit tenen una durada gairebé idèntica arreu del món. Aquest equilibri es produeix perquè l’eix de la Terra no s’inclina ni cap al Sol ni en direcció contrària, fet que permet que ambdós hemisferis rebin una quantitat similar de radiació solar.
A les nostres latituds, els dies s’allarguen progressivament —aproximadament tres minuts diaris— mentre que les nits es van escurçant. A partir d’ara s’encadenaran jornades més llargues, amb una meteorologia canviant i amb un augment de l’activitat social.
La primavera no només transforma l’entorn natural, sinó que també incideix en el ritme vital de les persones.
La primavera la sang altera
Les dites populars solen contenir una part de veritat. En aquest cas, la primavera incideix en les hormones vinculades amb l’estat d’ànim i l’atracció.
No és estrany sentir que és “l’estació de l’amor”. Des d’un punt de vista científic, l’inici d’aquesta etapa activa diversos processos orgànics que incrementen la vitalitat i predisposen a un estat anímic més positiu. Les hormones associades al plaer i al benestar experimenten una major activitat, fet que es tradueix en més energia i sociabilitat.
El mes de març, associat simbòlicament a la renovació, deu el seu nom al llatí Martius, en referència a Mart, déu de la guerra. És també el moment en què els dies assolellats comencen a imposar-se, a poc a poc, sobre els grisos de l’hivern.
Incongruències: “Som salut”?
Sorgeix, però, una pregunta recurrent: si el cos humà té capacitat per autoregular-se i mantenir-se en equilibri, per què emmalalteix amb tanta freqüència?
La saturació creixent dels serveis sanitaris i l’augment del consum de medicaments, vitamines i suplements evidencien una contradicció. Els sistemes del cos —nerviós, respiratori, digestiu, endocrí i immunitari— estan dissenyats per detectar desequilibris i corregir-los. Tot i així, les malalties es multipliquen.
Factors com l’estrès crònic, la mala alimentació, la contaminació, els microplàstics o la manca de descans alteren aquest equilibri. Quan el sistema emocional es desestabilitza, també ho fa la fisiologia: es modifiquen les hormones, disminueix la capacitat de recuperació i s’afebleix el sistema immunitari.
El cos és capaç de regenerar-se, però no és invencible. L’entorn actual sovint supera els seus mecanismes naturals de defensa.
El model biomèdic respon amb eficàcia davant crisis puntuals, però presenta limitacions a l’hora d’abordar el benestar crònic. Paral·lelament, s’ha anat perdent la connexió amb els hàbits tradicionals i amb l’entorn natural, elements que durant generacions han estat fonamentals per a la salut.
La felicitat, a estudi
L’any 1938, la Universitat de Harvard inicià un dels estudis més llargs sobre la felicitat humana. Durant prop de noranta anys, es va fer el seguiment de centenars de persones de perfils diversos, analitzant la seva salut, situació econòmica i relacions personals.
Les conclusions varen ser clares: els factors materials no eren determinants. La qualitat dels vincles personals sí que marcava la diferència.
Les persones amb relacions sòlides vivien més, emmalaltien menys i mantenien un millor estat general. Cuidar els llaços socials esdevé, així, una forma de cuidar la salut.
El conte del samurai
Un antic mestre samurai demanà al seu deixeble:
— Si algú arriba fins a tu amb un regal i tu no l’acceptes, de qui és el regal?
El deixeble respongué:
— D’aquell que va intentar entregar-lo.
El mestre somrigué:
— Exacte. El mateix passa amb la ràbia, la gelosia, la crítica i els insults. Quan no els acceptes, continuen pertanyent a qui te’ls volia donar.
(Conte zen tradicional d’autor desconegut)