L’aportació dels menestrals al progrés agrícola de sa Pobla
Al reportatge publicat la passada setmana a aquestes pàgines de Fora Vila, comentant la important aportació dels menestrals al progrés experimentat pel sector agrícola de sa Pobla, en quant a mecanització del camp i de de les seves feines, ens referirem als ferrers i mecànics. Aquí parlarem d’un altre gremi de menestrals, quina vinculació professional amb el esmentat sector agrari, també va ser prou important. Ens referim als fusters, des de quins tallers es fabricaren estris de feina, i fins i tot, maquinària amb la fusta com a matèria primera
Els fusters de sa Pobla han tingut històricament una vinculació molt estreta amb el sector agrícola local, fins al punt que no es pot entendre el desenvolupament agrari del municipi sense la seva aportació.
No per sabut, podem deixar de comentar que des de les darreres dècades del segle XIX i primeres del XX, sa Pobla es transforma en una zona agrícola intensiva gràcies, sobretot, a la conversió de terres ermes en regadiu i a l’explotació de les marjals.
En tal procés evolutiu, els fusters, juntament amb altres menestrals com els ferrers i picapedrers, participaren activament en la construcció d’infraestructures clau pel sector agràri. Un exemple molt clar és la fabricació per part seva dels carros i de les sínies, per més tar participar en la construcció de les estructures dels molins de vent per extreure aigua, sense oblidar la seva aportació en la fabricació de les eines més antigues i rudimentàries de la pagesia com els mànecs d’eines, aixades, falçs, pics, rasclets, arades, forques, o fabricar estructures per assecar productes i portes per casetes de marjal i de portasses o barreres.
En la qualitat del mànec de les eines de marjal era clau la seva resistència i ergonomia per jornades llargues, per facilitar els moviments manuals dels homes i dones que les menejaven en gran destresa.
Cal destacar la important tasca que duien a terme els carros de pagès, quina estructura era totalment de fusta, reforçats amb ferro i algunes peces metàl·liques, am la col·laboració dels ferrers. Les rodes de carro, una de les peces més complexes, eren de fusta folrades les llantes en cèrcols de ferro elaborats a la fornal i enclusa i instal·lades pels ferrers. El carro era essencial per transportar collites, moure terra o adobs, connectar la casa del poble amb la finca i amb els mercats o magatzems comercialitzadors.
Tot això convertia els fusters en un dels oficis que formaven part la cultura tradicional, vinculada al cicle agrícola i a la vida rural.
Parlant de les sínies, cal recordar que la major part del seu mecanisme, com el rodet, la perxa per enganxar la bèstia i altres peces eren de fusta, constituint, tot plegat, una vertadera obra d’enginyeria
Pel que fa referència als molins de treure aigua, uns dels punts més importants és la participació dels fusters en la fabricació de les aspes del molí, l’estructura del capell (part giratòria), la coa, eixos i encaixos mecànics, plataformes i escales, en un treball conjunt amb els ferrers que fabricaven i instal·laven les peces metàl·liques i amb el picapedrers, amb la construcció de la torre i escala interior per accedir al terrat de la torre molí.
Els fusters, treballaven als seus propis tallers familiars, normalment petites fusteries, aplicant els coneixements professionals transmesos de pares a fills, o en aprenentatge pràctic adquirit com a empleats de fusteries. La relació laboral amb els pagesos era el treball per encàrrec directe, intercanvi econòmic o en espècie. Això crea un ecosistema econòmic agrari intensiu, on els oficis artesans no són secundaris, sinó estructurals. Per tant, els fusters, igual que els ferrers, formen part del que s’anomena el sistema agro-artesà tradicional.
L’evolució de l’agricultura va provocar la desaparició progressiva del carro, així com la reducció de la demanda d’eines de fusta i va fer que els fusters s’adaptessin professionalment, passant de fabricar eines agrícoles tradicionals a treballs més vinculats a la construcció o indústria, així com, també a la fabricació de mobles per usos domèstics o industrials, participant indirectament en noves infraestructures agrícoles i comercials.
Els fusters eren menestrals respectats que formaven part d’una xarxa amb pagesos, ferrers, picapedrers i traginers, quina funció social era la de solucionadors de problemes pràctics, innovadors locals, i transmissors de coneixements tècnics. No eren només artesans, ben bé es pot dir que eren “enginyers rurals” abans de la industrialització.
En el cas concret dels fusters de sa Pobla van ser una peça clau en la transformació d’un territori, fent possible l’agricultura intensiva, van connectar tècnica, economia i cultura. Sense ells, sa Pobla no hauria esdevingut el gran núcli agrícola que ha estat dins Mallorca.