Balèria, la misteriorsa primera cristiana de Mallorca
A pocs quilòmetres de Manacor, enmig dels sementers que s’estenen entre suaus ondulacions i terres de conreu, el jaciment de Son Peretó guarda un dels testimonis més eloqüents de la Mallorca tardoantiga. Entre restes de murs, mosaics i sepultures, emergeix una figura envoltada de misteri: Balèria, considerada una de les primeres cristianes documentades de l’illa. No hi ha cròniques que en narrin la vida, ni textos que en descriguin el rostre. Tot el que sabem d’ella prové d’una làpida de mosaic, una lauda funerària que, amb poques paraules, ha travessat segles d’oblit.
El conjunt arqueològic de Son Peretó, datat principalment entre els segles V i VIII, constitueix un dels centres paleocristians més importants de les Balears. Hi conflueixen una basílica de grans dimensions, un baptisteri singular i una extensa necròpolis que encara avui s’estén més enllà dels límits excavats. És en aquest espai, concebut com a lloc de culte i també de memòria, on apareix el nom de Balèria.
La seva tomba, localitzada a l’interior de la basílica, a la zona dels peus, no és una sepultura qualsevol. La lauda que la cobreix, elaborada amb un mosaic de notable qualitat, és considerada una de les peces més destacades de l’antiguitat tardana a Mallorca. L’estil i els trets paleogràfics permeten situar-la al segle VI, en un moment en què el cristianisme ja s’havia consolidat a l’illa, tot i les incerteses polítiques derivades de la dominació vàndala primer i bizantina després.
Un nom inscrit en pedra
La inscripció de la lauda de Balèria ha estat objecte de diverses interpretacions. El text, en llatí, presenta algunes ambigüitats que han generat debat entre els especialistes. Una de les lectures més acceptades indica: “Balèria, fidel, reposa en pau. Visqué vint-i-sis anys. Sortí d’aquesta vida el dia dos de les calendes d’octubre”. Altres versions apunten que podria haver viscut seixanta, setanta o fins i tot setanta-tres anys. Aquesta incertesa, aparentment menor, evidencia les dificultats d’interpretar una epigrafia antiga sovint fragmentària i abreujada.
Més enllà de l’edat, la inscripció aporta un element clau: la qualificació de “fidel”. En el context cristià de l’època, aquest terme no era banal. Indicava la pertinença plena a la comunitat de creients, algú que havia rebut el baptisme i que formava part activa de la vida religiosa. En una societat en què el cristianisme s’estava consolidant com a eix vertebrador, aquesta identificació tenia un pes social i espiritual considerable.
També s’hi consigna la data de la mort, un detall que respon a la concepció cristiana del traspàs com el moment més rellevant de l’existència. Era el punt d’inici del viatge de l’ànima cap a l’eternitat. Fixar aquest dia en la pedra permetia als vius recordar-lo i commemorar-lo, mantenint viva la memòria del difunt a través de pregàries i rituals.
Una dona rellevant en la comunitat
Per què Balèria va ser enterrada dins la basílica? Aquesta és una de les preguntes centrals que es plantegen els investigadors. A Son Peretó, com en altres centres cristians de l’època, l’espai interior de l’església estava reservat a enterraments privilegiats. Només hi accedien membres del clergat o persones amb una posició destacada dins la comunitat.
El fet que la seva sepultura ocupi aquest espai, i que a més estigui marcada per una lauda de mosaic d’alta qualitat, suggereix que Balèria va ser una figura de pes. Les hipòtesis són diverses: podria haver estat una benefactora que contribuí a la construcció o manteniment de la basílica, una dona amb influència dins la comunitat o fins i tot una figura amb un cert lideratge espiritual. També s’ha plantejat la possibilitat que fos una màrtir, tot i que aquesta opció no compta amb prou evidències.
Un altre element singular és que, segons algunes interpretacions, la sepultura podria haver estat compartida amb un infant. Aquest detall obre noves línies de lectura, des de la possibilitat d’un vincle familiar fins a interpretacions més simbòliques.
Sigui com sigui, el que sembla clar és que Balèria no era una dona anònima. En un món en què la majoria de persones no deixaven cap rastre documental, el fet de ser recordada amb una inscripció elaborada i situada en un espai central indica una posició rellevant dins aquella comunitat cristiana.
Son Peretó, un centre viu de la Mallorca tardoantiga
Per entendre la figura de Balèria, cal situar-la en el seu context. Son Peretó no era un lloc aïllat, sinó un nucli dinàmic inserit en les xarxes mediterrànies de l’època. L’església es va construir probablement sobre un assentament romà preexistent, en un punt estratègic vinculat a una via de comunicació que connectava diferents zones de l’illa, com també ho faria la basílica de Son Fradinet, a Campos.
La basílica de Son Peretó, amb capacitat per a prop de 400 persones, reflecteix la importància del lloc. Estructurada en tres naus separades per columnes, estava decorada amb mosaics, pintures i altres elements que evocaven el paradís. Les palmeres representades en alguns mosaics són una mostra clara d’aquesta voluntat simbòlica de recrear el cel a la terra.
El baptisteri, amb dues piscines de dimensions considerables, evidencia la centralitat del ritu del baptisme. Aquest acte, reservat a moments concrets de l’any com la Pasqua o la Pentecosta, marcava l’entrada a la comunitat cristiana i era imprescindible per a la salvació.
Al voltant d’aquests edificis es desplegava una necròpolis extensa, concebuda com un “koimeterion”, un lloc de repòs. La mort no era entesa com un final, sinó com un trànsit. Els cossos descansaven mentre les ànimes iniciaven el seu camí, un destí que depenia tant de la vida viscuda com del record que els vius en mantenien.
Una comunitat entre la terra i la mar
Les excavacions han permès reconstruir, en part, la vida quotidiana dels habitants de Son Peretó. Es tractava d’una comunitat camperola amb una economia mixta, basada en l’agricultura i la ramaderia. S’hi cultivaven cereals i llegums, com l’ordi, i es produïen petites quantitats de vi i oli. La ramaderia era diversificada, amb presència de porcs, cabres, bòvids i aus, complementada amb la caça i la recol·lecció.
Però Son Peretó no vivia d’esquena al món. Les troballes arqueològiques revelen una intensa activitat comercial amb altres regions de la Mediterrània. La majoria de ceràmiques trobades són d’importació, especialment del nord d’Àfrica, però també de la Gàl·lia o altres punts de la Mediterrània occidental. Això indica que el jaciment formava part d’una xarxa d’intercanvi que connectava Mallorca amb territoris llunyans.
Aquesta obertura també es reflecteix en els elements artístics. Els mosaics de Son Peretó, inclòs el de Balèria, mostren influències clares del nord d’Àfrica i de la Mediterrània oriental. És probable que tant els artesans com els materials no fossin locals, sinó que arribassin a l’illa a través d’aquestes xarxes comercials.
El silenci després del foc
Cap a finals del segle VII o inicis del VIII, Son Peretó va patir un gran incendi que en va provocar l’abandonament. Les causes encara no són clares. Podria haver estat un accident, però també es planteja la possibilitat d’un episodi violent relacionat amb les primeres incursions musulmanes a les Balears.
Sigui com sigui, aquell foc va marcar el final d’una etapa. Amb el temps, el lloc va quedar cobert per la terra i oblidat. No seria fins al segle XX, amb les primeres excavacions impulsades per mossèn Joan Aguiló a partir de 1912, que el jaciment començaria a recuperar-se. Després d’un període d’abandonament, noves intervencions als anys seixanta i, especialment, l’adquisició pública del terreny el 1981, van permetre consolidar la recerca i la conservació del conjunt.
Avui, la lauda de Balèria es conserva al Museu d’Història de Manacor, mentre el jaciment continua oferint noves dades sobre aquell període de transició entre l’antiguitat i l’edat mitjana.