L’Alzinar: Abril, i la Pasqua Florida

Pasqua Florida Cristiana.

Segons les tradicions cristianes (persones que creuen amb Jesús de Natzaret, i en el seu missatge); catòlica (església universal, per a tothom. La paraula ve del grec “katholikós” que, amb la nostra estimada llengua significa “universal”); apostòlica (fundació i continuïtat amb els apòstols, fent referència a l’origen i la continuïtat de l’Església, creada teòricament pels apòstols, els deixebles directes del Natzarè (Natzaret ciutat de Galilea, que segons la Bíblia hebrea és el poble de Déu), sent els bisbes els seus successors directes; i romana (en comunió amb el Papa, de Roma, i fent  referència  al ritus llatí o romà, el més conegut a Europa occidental); la Pasqua Florida és la Festa Major, és la commemoració de la probable resurrecció de Jesucrist, tres dies després de “morir” clavat a la creu, i dins la que l’ambient familiar, les processons de caperutxes (avui tradició religiosa i cultural, amb un trist origen: càstig públic de la Inquisició, que es va anar transformant amb penitència voluntària cristiana), teòricament relacionades amb els darrers dies de la vida de Jesús de Natzaret, que comencen set dies abans, el Diumenge del Ram (diumenge passat), commemorant la seva entrada a Jerusalem, com a futur Rei dels Jueus; i el menjar  i beure hi tornen jugar un paper molt, molt, destacat.

Pels catòlics, Pasqua és el cor, el centre de la fe i la salvació, la festa més important del cristianisme, on culmina la Setmana Santa.

A Mallorca és habitual i tradicional que tota la família es congregui per celebrar la Setmana Santa, en el nostre cas familiar, a més del dia de Pasqua, el Divendres Sant, preparant les tradicionals panades casolanes de carn i algunes amb xitxols, o de peix, els crespells, els rubiols, el frit de Pasqua, la greixonera dolça… que, a pesar de que actualment els podem menjar tot l’any, tenen un gust molt especial si són fetes nostres, amb un forn de llenya, quan arriben aquestes tradicionals festes.

Crucificaren a l’única persona,

que podia convertir l’aigua en vi…

Tot ho fem malament… Tot!

Panades, rubiols i crespells.

Per cert, he recollit les saboroses receptes de la pasta de les panades, els rubiols i es crespells, de la meva cunyada Antònia que, resumint és aquesta:

PANADES:  1 quilo de farina + 1 tassó d’aigua + 1 tassó de suc de taronja + 1 tassó de saïm + 1 tassó d’oli d’oliva molt suau, o de gira-sol.

RUBIOLS i CRESPELLS:  1 quilo de farina + 200 grams de sucre + 250 grams de saïm + 1 tassó de suc de taronja + 1 tassó d’aigua + mig tassó d’oli d’oliva molt suau, o de gira-sol + 3 ous complets (vermell i blanc d’ou) + 1 copa d’anís.

Fruita i verdures, a més de panades i rubiols.

Sabíeu que menjar set peces de fruita i verdura al dia, i millor si son de procedència local i ecològiques, redueixen un 42 per cent el risc de mort?

Segons una de les moltes investigacions del Departament d’Epidemiologia i Salut Publica de la University College de Londres, publicades al Journal of Epidemiology and Community Health, set son millors que les cinc recomanades tradicionalment.

Segons l’estudi d’estil de vida de més 65.000 persones, de 35 anys en endavant, durant set anys i mig, a més de la reducció del 42 per cent del risc de mort, per qualssevol causa, es detectà un 25 i un 31 per cent menys de càncer i malalties cardiovascular, o ictus, respectivament, sent destacable que ofereixen més beneficis per a la salut les verdures que la fruita, que no s’hauria de menjar mai congelada o enllaunada, ja que molt possiblement pot augmentar un 17 per cent el risc de mort.

Què podem fer a l’hort durant l’abril.

Podem sembrar, si pot ser en quart creixent (del divendres, dia 24, fins a començaments de maig, que entrarem a Lluna Plena) bulbs de primavera, begònies, dàlies, gladiols, petúnies, heures, falgueres, campanetes (son maquíssimes, medicinals i serveixen perfectament per fer cobriment vegetal), rúcula, carabasses i carabassons de tota classe (els planters ja estan a punt), carxofes, pipes (gira sols), cebes, cogombres  enciams, escarola, albergínies, api, bledes, julivert, espàrrecs, espinacs, ciurons, herbes aromàtiques, melons de tota classe, síndries, tàperes, maduixes, mongetes de tota classe, pastanagues, patates, moniatos, pebres, pebres de banyeta, pebrots de Padró, tomàtigues de tota classe (incloses les cherry), blat, blat de les indis, porros, fesols de tota classe (inclosos els fesols de fava, segons alguns, pràcticament en perill d’extinció), raves, ravenets, remolatxa, gínjols, i com no, estaques de figuera (les meves de s’Olivar de Sa Figuera, ja fa setmanes que han començat a treure ulls i fulles).

Què podem collir?

Pastanagues, porros, porratells, alls silvestres (son molt bons i molt fins; enguany he provat de sembrar-los, jo mateix, a s’olivar, després de recollir l’any passat la seva llavor), bròquils, cols, faves tendres, pèsols, colfloris, espàrecs (en truita son meravellosos, i encara més si hi afegim un parell de fulles d’herba sana i dos trossets de sobrassada vella, feta en casa), cols, espinacs, fonoll, calçots, raves, ravenets, alls tendres, cebes tendres, bledes, patata novella, pastanagues, julivert, pèsols, taronges, llimones, a finals de mes les primeres maduixes, i olorar ja des de fa setmanes les belles i estimulants roses, romaní, lavanda, que a més els podem convertir en olis i esperits medicinals, o també amb olis de massatge.

Exsecallar, empeltar i labors del camp.

És bon temps encara per exsecallar les oliveres (de febrer a abril), els tarongers (març a juny, lògicament després d’haver collit les darreres taronges), els llorers (març, abril, setembre i octubre), i els xiprers (abril, maig, setembre i octubre).

És encara bon temps per empeltar parres, nisprers, albercoquers, cirerers, melicotoners, pruneres, pomeres, pereres, magraners, ginjolers i garrovers.

Hem de començar a recollir canyes, i les estaques de les darreres exacallades (millor d’ullastre o d’olivera, per a la seva durada), per enfilar les tomatigueres, fesols, fesols de fava, fesols pintats, mongetes… i arreglar i abonar, amb compost i fems animals, els darrers tests, i nous arbres sembrats, com per preparar els terrenys on hem de sembrar tot el que està punt de néixer dels nostres impactants planters.

També cal estar atent a les plagues i a les ”males herbes” (sempre entre cometes, ja que totes elles tenen sempre una utilitat).

I el darrer consell de la setmana, entre meló i meló, o entre síndria i síndria, entre tomatiguera i tomatiguera, entre d’altres, sembrar alls o cebes, per prevenir el maleit poll, que sempre ens du de cap als soferts pagesos. I flors, MOLTES FLORS!. I aquest any estem experimentant amb ortigues, a més de les tabaqueres, ja vos comentarem els resultats.

I sobretot, com aconsellem sempre, consumiu PRODUCTES LOCALS, o de quilòmetre 0.

Bona Festa i bon dilluns de Pasqua, amics lectors