L’explotació de la patata poblera afectada per diversos problemes

A les darreries del passat mes de març va començar la recol·lecció de la patata poblera que, l’any que ve, farà un segle que es destina a l’exportació, primer a Anglaterra i, des de fa anys, també a altres països del nord d’Europa. Una campanya, la d’aquest any, que, a més dels distints problemes que venen afectant el tradicional cultiu dins les marjals pobleres, s’ha vist sensiblement afectada per les fortes i constants ventades que han bufat des de principis de març i que han fet malbé les plantes que estaven més avançades en el seu període de creixement.

Expliquen els pagesos, en aquest sentit, que el vent fa patir molt la planta i això origina que el fruit es redueixi en volum i, en conseqüència, en pes. Tant és així que es parla d’una reducció que es podria calcular en un 40 per cent de pèrdua pel que fa a la producció global per quartó.

Però aquest problema puntual que afecta l’actual campanya d’exportació no és l’únic que pateix el sector. En termes generals, l’exportació travessa, des de fa una sèrie d’anys, altres tipus de problemes que fan que aquesta activitat comercial centenària es trobi en declivi. Actualment, l’exportació de la patata de sa Pobla es veu afectada per una combinació de problemes agraris, econòmics i comercials.

Altres problemes

Analitzada la situació, o millor dit l’evolució d’aquesta darrera dècada, es podria dir que l’exportació de la patata de sa Pobla, una activitat tradicional i molt important per a l’economia agrària de Mallorca, es troba actualment en una situació complicada. Diversos factors agraris, econòmics i comercials afecten negativament aquest sector i en posen en risc el futur.

En primer lloc, un dels principals problemes són les plagues i malalties que afecten els cultius, especialment els nematodes. Aquests paràsits redueixen considerablement la producció i la qualitat de la patata, fet que dificulta la seva exportació. A més, la prohibició de l’aplicació d’alguns productes fitosanitaris per part de la Unió Europea limita les eines dels agricultors per combatre aquestes plagues.

En segon lloc, cal destacar els problemes econòmics. Els costos de producció han augmentat notablement en els darrers anys, especialment en fertilitzants, energia i mà d’obra. Aquesta situació fa que molts pagesos considerin que el cultiu de la patata no és rendible i alguns decideixen no sembrar, reduint així la producció total.

Un altre factor important és la competència exterior. Altres països poden produir patates a un cost més baix i amb menys restriccions, cosa que dificulta que la patata de sa Pobla pugui competir en el mercat internacional. Això provoca una baixada dels preus i una pèrdua de competitivitat.

També hi ha problemes comercials, especialment arran del Brexit. El Regne Unit, que era un dels principals mercats d’exportació, ha imposat nous controls i tràmits duaners que compliquen i encareixen el procés d’exportació. A més, els problemes logístics i de transport poden provocar retards i dificultats addicionals.

Finalment, els factors climàtics també tenen un impacte negatiu important. Les temperatures irregulars i les condicions meteorològiques adverses poden afectar el creixement de la patata i afavorir l’aparició de plagues.

En conclusió, l’exportació de la patata de sa Pobla es veu afectada per una combinació de problemes que redueixen la producció i la competitivitat del sector. Si no es troben solucions, aquesta activitat tradicional podria continuar en declivi en els pròxims anys.

Plagues i restriccions fitosanitàries, costos de producció elevats i baixa rendibilitat, competència internacional, dificultats comercials (Brexit, logística), factors climàtics i reducció de la producció són, tot plegat, les dificultats que han d’afrontar productors i comercialitzadors de la patata d’exportació.

Rotació de cultius

Amb l’objectiu de garantir la futura viabilitat del sector, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha presentat un pla de rotació de cultius de la patata mitjançant un canvi de model productiu consistent a deixar descansar la terra i fer rotació de cultius. El pla preveu una inversió pública d’uns 7 milions d’euros per al conjunt dels quatre anys d’aplicació. Aquesta quantitat suposa finançar el cost per hectàrea que assumirà íntegrament el Govern.

La Conselleria ha calculat que l’impacte econòmic per hectàrea i any és de 2.738 euros, que assumirà al cent per cent. Segons dades oficials, el 2025 la superfície total de patata cultivada va ser de 900 hectàrees, amb una producció total de 35.191 tones de patates.

Des de la Conselleria es destaca que aquesta iniciativa «suposa un pas decisiu per assegurar el futur del cultiu de la patata a les Balears» i s’explica que el pla «es basa en la implantació d’un sistema de rotació de cultius de quatre anys, amb l’objectiu d’actuar directament sobre els nematodes, principal factor limitant de la patata en l’actualitat. Després de diversos cicles d’aplicació, les reduccions de la plaga poden superar el 60 o el 70 per cent, cosa que permet avançar cap a un model més equilibrat i amb menys pressió fitosanitària».