“Fil a l’agulla”, el diccionari sobre la indumentària mallorquina
Probablement a Mallorca tothom sàpiga què és un gipó, un rebosillo o una capa. Però una beca? I una alcandora? O un almaiçar o una ratina? Aquests ja són termes menys populars i més complicats de conèixer.
La terminologia lligada a la indumentària és molt ampla i, a la vegada, molt desconeguda. En part perquè la moda va canviant i moltes peces de roba i complements s’han anat perdent amb el pas del temps i l’actualització dels costums i, amb elles, també les paraules que els designen. Però l’estudiós Joan Carles Simó vol posar fre a la desaparició d’aquest ingent patrimoni, tèxtil i lingüístic, i fa pocs dies que ha culminat la redacció d’un llibre que hi contribueix.
“Fil a l’agulla. Vocabulari d’indumentària mallorquina” és el títol de l’obra que serà presentada en societat el dia 16 de maig, en el fossar de la Parròquia de Sant Bartomeu de Sóller, en el transcurs d’un acte en qual els assistents podran veure de prop algunes de les peces d’indumentària que figuren en el nou llibre, que ben segur es convertirà en una lectura obligatòria per a qui desitja adquirir coneixements sobre indumentària antiga mallorquina.
Des de la dècada dels noranta, Joan Carles Simó i l’agrupació Aires Sollerics recopilen materials i informació sobre indumentària mallorquina, fins al punt que tenen una sala del Centre Cultural Can Dulce, també de Sóller, plena de material que algun dia ha de servir per bastir el llargament desitjat Museu de la Indumentària, que podria prendre forma algun dia en el casal de Can Mas, en el carrer d’en Reial del mateixs municipi.
Molta documentació
Durant els dos darrers anys, des que es va jubilar, Simó ha posat ordre dins la documentació acumulada i el fruit n’és aquest volum. “Escriure un llibre a l’ús no m’hauria servit per encabir tota la informació, ni tot el vocabulari de què disposava; per tant vaig optar per elaborar un vocabulari lligat a la indumentària mallorquina”, explica l’autor de l’obra, que ha estat editada pel segell pollencí El Gall.
El resultat són 200 pàgines d’un extens diccionari que descriu peces de roba, complements, detalls, tipus de tela, tècniques, sobre peces de vestir d’entre els segles XIV i XIX portada per senyors, gent humil, dones i homes, infants i joves, clergues, vidus i que també inclou vocables sobre roba de dormir, roba de casar… És una obra extensa i exhaustiva que, a més, té l’atractiu de comptar amb nombroses fotografies il·lustratives, captades majoritàriament pel també solleric Josep Oliver, que s’aprofita de l’extensa i valuosa col·lecció d’Aires Sollerics.
“Fil a l’agulla” esdevé una obra d’interès per a historiadors, lingüistes i per a qualsevol persona interessada en el món de la moda i la indumentària i una de les característiques que destaca el seu autor és que no és gens dogmàtica. “Hem de reconèixer que, a vegades, les agrupacions de ball hem dictaminat com s’ha de vestir la gent i hem marcat dogmes, però la realitat ens diu que la gent es vestia així com podia i que hi ha d’haver una gran llibertat per vestir-se, tret que no es traspassin determinats límits”, argumenta Joan Carles Simó.
A partir de Bartomeu Mulet de Sineu
L’obra aprofita els estudis que va dur a terme mossèn Bartomeu Mulet, de Sineu, durant el segle XX i també el bagatge de Guillem Bernat i del conjunt d’integrants d’Aires Sollerics, una agrupació des de sempre molt atenta a tot allò que fa referència a la indumentària. Però, a més, Simó ha trescat per arxius, canteranos, pintures i gravats i testimonis orals, i també ha consultat l’obra de Ramon Llull, el Tirant lo Blanc, els textos de Josep Rullan i Mir i el costumari català perquè en elles hi ha interessants al·lusions a la indumentària que li han estat de gran ajuda.
A més, ha hagut de tenir en compte que la indumentària és un món en constant evolució. Algunes de les peces de roba que s’utilitzaven en el segle XIV s’han perdut, com les de procedència morisca, mentre que d’altres han evolucionat i s’han transformat. Joan Carles Simó explica com a exemple que “amb la invenció de la planxa, a les camises se’ls incorporen punys i colls” o també que “gran part de les peces de roba s’han anat reaprofitant al llarg del temps o, fins i tot transformant, degut a l’alt valor que tenien”. Per tant, no és rar que una falda d’una senyora acabàs convertida en una casulla d’un capellà, que un gipó no conservi les seves mànigues originals, perquè són les seves parts més sensibles i probablement varen ser canviades diverses vegades; o que dins l’armari d’una dona pobra hi hagi una prenda de seda, perquè la senyora de la casa on servia la hi degué donar quan ja era massa vella per lluir-la ella.
Certament el llibre és ple de curiositats i anècdotes que envolten el món de la indumentària, però sobretot d’informació documentada i útil. Compta amb descripcions de les teles que s’utilitzaven per confeccionar cada peça de roba, amb algunes instruccions de com s’han de cosir, amb referències a les distintes maneres de referir-se a un mateix objecte des de pobles o regions diferents i, fins i tot, amb un petit diccionari de colors.
L’acte de presentació
Per a la presentació del llibre, Joan Carles Simó comptarà, com no podia ser d’altra manera, amb la participació de l’agrupació Aires Sollerics, que mostrarà algunes de les peces de vestir originals. S’hi ha, emperò, que es troben molt envellides i no resistirien ser utilitzades. La col·lecció que ha bastit Aires Sollerics s’endinsa dins la història fins al segle XIV, i és que els seus integrants han recreat peces de fins al segle XIV a partir de descripcions localitzades en textos, gravats o pintures i n’han fet reinterpretacions.
L’obra està cridada a convertir-se en un llibre de referència per a qui vulgui endinsar-se en la història de la indumentària a Mallorca i l’acte de presentació també pot resultar d’un gran interès per veure en escena com es vestia la gent fa un, dos, tres o quatre segles, més enllà dels ja coneguts vestits que veurem durant les imminents festes de la Fira i el Firó.