Tot a punt per a l’hort d’hivern
L’anhel per conrear la terra és un dels impulsos ancestrals que l’home manté encara vigent en ple segle XXI i que aferma el passat de la nostra espècie amb el planeta que li ha donat vida des dels inicis del temps. Per aquest motiu no s’han enllestit les feines de desmuntar l’hort d’estiu quan l’arribada de la tardor ja marca l’època de començar a muntar l’hort d’hivern, un hort on les seves protagonistes seran les verdures i hortalisses que componen la carta de la gastronomia illenca d’hivern, una carta on hi predominen, per mèrits propis, les crucíferes amb les cols i les colfloris al davant.
L’arribada de l’època més humida de l’any ve precedida de tota una sèrie de tasques encaminades a preparar els nostres horts per donar cabuda a una àmplia varietat de productes que ajudaran a fer més suportables els rigors de l’època més freda del calendari. Entre aquestes tasques cal començar per dur a terme una acurada neteja dels parterres o marjades, tenint especial cura en eliminar les males herbes i les hortalisses i verdures ja esgotades després del periple estiuenc. A aquesta neteja haurà de seguir una llaurada -o si més no una esmicolada dels terrossos- per tal de rompre la crosta de terra que s’haurà format al llarg de l’any. Finalment s’haurà d’adobar la terra en qüestió i, per acabar, s’haurà de tornar a organitzar l’hort per donar-hi cabuda a les diverses espècies que donaran vida a l’hort d’hivern, solcant i distribuint les espècies, sempre tenint present la seva associabilitat o no amb els diversos cultius que pensem dur a terme a l’hort d’hivern.
Temperatura.
El condicionant més important dels horts durant aquesta època de l’any són les baixes temperatures i les poques hores d’insolació. L’impacte del fred i de les gelades sobre les plantes dels horts és degut a l’aigua que contenen els teixits d’aquestes plantes. L’efecte més acusat del fred se sol produir en els productes més carnosos, pel seu elevat contingut en aigua.
També cal tenir present la resistència al fred de les diverses espècies de plantes i la seva repercussió en les estructures cel·lulars dels seus teixits: així, les arrels o tubercles, en trobar-se sota terra, tenen menys perills de gelades i per tant són més resistents a aquest fet. En cas de previsió de gelades és aconsellable comptar amb un reg polvoritzador continuat que servirà per aturar-les; o en el cas de no poder comptar amb aquest sistema, convé regar dos o tres dies abans perquè la terra humida s’escalfa més.
Sense cap dubte, la família de les crucíferes és la que compta amb més seguidors balears a l’hora de muntar l’hort d’hivern, precisament gràcies al fet que cols i colfloris siguin les varietats més preuades i alhora conreades durant aquesta època. Les crucíferes són un tipus de conreu que requereixen sols rics en matèria orgànica i, per tant, és convenient incorporar adob orgànic o compost quan preparem els terrenys on s’hauran d’ubicar.
Pel que fa a les cols, juntament amb les colfloris, els planters que més es venen en aquesta època, cal tenir present que és un conreu que necessita comptar amb una bona exposició solar, ja que la llum directa incideix favorablement en el seu desenvolupament. Al cap de tres mesos de la seva sembra ja es pot procedir a la seva recol·lecció. A l’hora de distribuir la seva col·locació convé sembrar-les devora cultius amb un alt índex d’associabilitat, com poden ser els espinacs.
Escalonar.
Pel que fa a la colflori convé tenir en compte que és un cultiu exigent pel que fa a l’aigua i que serà convenient vigilar el seu creixement i tapar les seves infloracions a mesura que vagin creixent. És convenient sembrar-les en espais de semi ombra. En el cas de les colfloris convé escalonar una mica la sembra per tal d’evitar que floreixin totes alhora; igualment passarà si sembrem bròquils.
Les bledes són una altra espècie d’hortalissa molt adient per sembrar a la tardor, ja que és de molt ràpid creixement i podrem recol·lectar-ne al cap de cinquanta dies de la seva sembra. Les seves arrels solen desenvolupar-se molt, per la qual cosa és molt bo mesclar-les amb lletugues, cols, cebes i alls; mentre que no convé fer-ho amb altres espècies de la mateixa família com espinacs i remolatxa.
Per altra banda, les faves són el producte estrella entre els llegums d’hivern, ja que aguanten força bé les gelades, mentre no siguin gaire continuades. En noranta dies ja es poden començar a recollir les primeres faves novelles gràcies al seu ràpid creixement. Es poden associar amb pastanaga, ràvec, col i lletuga, i cal allunyar-la de conreus de la mateixa família.
Finalment, l’endívia és l’ensalada reina de les taules d’hivern ja que és una verdura de fulla verda que aguanta molt bé les baixes temperatures de la tardor. Perquè creixin òptimament convé sembrar-les a una distància d’uns quaranta centímetres entre elles perquè així puguin rebre millor els efectes de la llum solar. El seu temps de recol·lecció oscil·la al voltant dels tres mesos. Força semblant és el cas de la rúcula.
L’inici de la tardor és l’època idònia per preparar els clots on sembrar arbusts perennifolis com oliveres i coníferes, sempre tenint molt present que és millor deixar que aquests clots romanguin destapats una quinzena de dies abans de realitzar la sembra.
L’escurçament de les hores de sol a la tardor fa que sigui primordial escollir entre les diverses espècies d’hortalisses i verdures aquelles que suportin millor els rigors hivernals, tot i que a l’arc mediterrani on es troben les Illes Balears no siguin gaire usuals les gelades nocturnes.
Entre els avantatges de tenir cura d’un hort d’hivern cal tenir present l’índex menor de presència de plagues, així com no haver d’estar sempre pendent de les necessitats hídriques dels conreus. Curiosament hi ha certs conreus com les bledes, els espinacs i diversos tipus d’ensalades que prefereixen ser conreades durant aquesta estació, ja que el seu sabor per la menor exposició al sol.