L’empremta de les batedores Do-Ga, revolució i enginy des de Lloret
A principis de la dècada de 1950, les eres de Mallorca encara bategaven al ritme feixuc de la tracció animal. Batre el cereal sota el sol ardent de l’estiu era una tasca titànica que requeria un gran desplegament de força humana, bísties, carretons de pedra i la complicitat del vent per ventar la palla i ensacar el gra. Però en aquest context de suor i tradició, la curolla i l’enginy d’un grup de lloritans canviarien per sempre la història de la mecanització agrícola de l’illa.
El fruit d’aquella visió varen ser les batedores DO-GA, unes màquines llegendàries que varen industrialitzar la batuda i varen portar el nom de Lloret de Vistalegre més enllà de les nostres fronteres.
El naixement d’una idea: de la “gàbia de rates” a la patent
Tot va començar cap a l’any 1950. Martí Jordà, un pagès conegut popularment com “Filau” i cèlebre pel seu esperit inventiu, va imaginar una màquina que fes la batuda de les messes molt més rendible a partir de la matxina, la trilladora manual tradicional.
Amb aquesta fal·lera al cap, va cercar aliats i va trobar el suport ideal en mestre Domingo Fontirroig, “De S’Arracó”, un fuster que disposava d’un taller ben equipat al carrer de s’Arracó, número 23, de Lloret de Vistalegre.
Juntament amb quatre o cinc veïns del poble, es varen tancar al taller a materialitzar l’artefacte. El primer prototip experimental, construït amb quatre fustes mal garbades devora una capoladora i un ventilador, va ser batejat amigablement com la “gàbia de rates”. Per abocar-hi les garbes calia enfilar-se amb una escala de peu.
Malgrat l’aspecte rudimentari d’aquella mena de torre de vigilància, les apassionades discussions tècniques entre l’amo en Martí “Filau” i els treballadors de la fusteria varen donar els seus fruits: l’equip va aconseguir un model prou eficaç per ser llançat al mercat.
Aleshores, les trajectòries dels fundadors es varen separar. Mentre Martí Jordà s’engrescava en una nova passió —la pirotècnia i els coets—, Domingo Fontirroig va fer un pas clau per consolidar el negoci. S’associà amb Gabriel Prohens, un espavilat comerciant de Llucmajor que va aportar el capital indispensable i va assumir el control de la comercialització. L’any 1950, Prohens va registrar la patent en nom seu sota l’acrònim de DO-GA, un homenatge que unia les primeres síl·labes dels dos protagonistes: DOmingo i GAbriel.
“Ses Batedores” i l’entramat col·laboratiu de fabricació
Ben aviat, el primitiu taller de mestre Domingo al carrer de s’Arracó va quedar petit davant l’allau de comandes. Gràcies al finançament del soci capitalista llucmajorer, l’empresa va créixer i es va construir una gran nau industrial a la cantonada de l’actual carrer del Paradís amb el carrer de Josep Maria Jordà. Aquest edifici, que esdevindria el cor de la producció, va passar a ser conegut popularment pels lloritans com “Ses Batedores”.
La fabricació de les batedores DO-GA és un exemple primerenc de producció en xarxa i cooperació intermunicipal. Tot i que el muntatge final de totes les unitats es feia de manera exclusiva als tallers de Lloret, la producció de determinades peces es va externalitzar a reconeguts artesans de l’illa per poder satisfer la creixent demanda:
- Can Trinxet (Algaida): En fusteria, s’encarregaven de confeccionar les politges.
- Ferreria de Can 40 (Sencelles): Fabricaven els garbells de la maquinària.
- Taller de Can Prohens (Llucmajor): En les èpoques de màxima activitat, assumien la fabricació dels bastiments de fusta.
- Ferreria de Bernat Garcies, “Ferrer” (Lloret): Situada just davant el nou taller de “Ses Batedores”, s’encarregava dels treballs integrals de ferreria i les peces de ferro de la batedora.
L’expansió del negoci va fer créixer notablement la plantilla del poble, i la filla de mestre Domingo, Coloma Fontirroig, va assumir amb fermesa la gestió administrativa de l’empresa, redactant a mà i a màquina les comandes, les factures i els minuciosos llibres d’existències. Per altra banda, per al transport de les batedores i de les matèries primeres fins al port de Palma, es comptava amb el camió d’Antoni Gili “Nina”, que cobrava 450 pessetes per trajecte a destinacions llunyanes.
Models per a cada necessitat i una eficiència sorprenent
Les batedores es varen dissenyar per processar tant llegums com diferents tipus de cereals: blat, civada i ordi. Al llarg de la història de l’empresa es varen arribar a produir fins a quatre models diferents, encara que un d’ells va tenir poc èxit perquè la potència del motor desestabilitzava l’estructura armada de fusta. El catàleg comercial se centrava principalment en tres línies:
- Model I (Tipus 30-C): El model més senzill. Cap al 1955 es venia per 34.500 pessetes. Equipat amb un tub llançapalles, necessitava un motor de 6 HP.
- Model II (Tipus 35-C): Anomenat també “Model Popular”. Tenia una gran acollida, estava equipat amb dos tubs llançapalles, elevador de graznes i rodes pneumàtiques, amb un preu de 41.500 pessetes.
- Model III (Tipus 50-C): El més potent, amb un rendiment molt elevat, que incorporava un innovador elevador centrífug patentat que permetia alimentar la màquina des del mateix terra sense haver de pujar-hi, evitant pols i accidents.
Les batedores funcionaven connectades a un motor dièsel de la marca “Diter” (fabricats a Badajoz, dels quals Gabriel Prohens n’havia aconseguit la representació), o bé acoblades directament a un tractor.
L’impacte econòmic per al pagès era incalculable. Mentre que la batuda tradicional amb un cavall només permetia processar entre 2,5 i 3 cavallons de blat al dia, una batedora DO-GA mitjana aconseguia batre entre 12 i 14 cavallons de blat (i fins a 24 de civada) per jornada. A més, reduïa dràsticament la mà d’obra: demanava només dues persones (una per tirar els brins i una altra per ensacar), en comparació amb els grans equips d’homes que es necessitaven antigament.
L’èxit nacional i el final d’una època
La ubicació de la fàbrica va ser un gran encert, ja que es trobava devora “Sa Farinera”, un lloc de passada diària per a centenars de pagesos que escampaven les virtuts de la màquina gràcies al boca-orella. Però l’ambició de Prohens va anar més enllà: les DO-GA es varen començar a anunciar al diari d’àmbit nacional ABC i es varen oferir facilitats de pagament i finançament a través de “Finanzauto”, permetent als agricultors pagar les màquines en tres campanyes de batuda.
Gràcies a aquesta forta promoció, les batedores es varen estendre per tot Mallorca (especialment a Sa Pobla i Muro, on es varen registrar les majors vendes), però també es varen exportar amb èxit a diversos indrets de la Península com Andalusia, Catalunya, Lleó i Navarra.
El període de màxima esplendor de la fàbrica es va situar entre els anys 1952 i 1958. No obstant això, el progrés tecnològic que ells mateixos varen impulsar va acabar per arraconar-los. L’arribada d’altres tallers competidors (com les batedores OSCA de Sencelles o Perelló de Manacor) i, per damunt de tot, la implantació irreversible de les primeres màquines recol·lectores automàtiques varen fer minvar la producció. Tot i que els llibres d’existències documenten que es varen seguir fabricant unitats almenys fins a l’any 1963, el taller va tancar definitivament les portes devers l’any 1965, posant fi a una edat d’or industrial a Lloret.
El rescat d’un tresor històric
La petjada de DO-GA no s’ha esborrat de la memòria col·lectiva. L’any 1997, el llorità Bartomeu Gomila Munar, conegut com “Fred”, va fer una valuosa donació a l’Ajuntament de Lloret de Vistalegre: un exemplar històric de la batedora corresponent al Model I, el disseny fuster original.
Conscients del valor patrimonial de la peça, vint anys més tard, l’any 2017, el Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca va dur a terme una minuciosa tasca de restauració d’aquesta batedora mecànica.
Avui dia, neta de pols i lluent com en els seus millors temps, es conserva com un monument a l’esforç, a l’esperit emprenedor dels fusters i ferrers de Lloret, i com el testimoni vivent d’una revolució tecnològica que va néixer de la il·lusió d’uns pagesos de fusteria que varen somiar en gran.