Crisi oberta al GOB: dimiteixen la presidenta Teresa Cuennet i deu membres de la junta directiva
El GOB Mallorca travessa una de les crisis internes més profundes de la seva història, que va arrancar l’any 1973. La presidenta de l’entitat ecologista, Teresa Cuennet, i deu vocals de la junta directiva presentaren aquest divendres la seva dimissió durant una assemblea general extraordinària convocada per abordar la situació de governança de l’organització.
La reunió, celebrada a La Col·lectiva de Palma, havia estat plantejada inicialment com un espai per informar els socis sobre les tensions internes que des de fa mesos sacsegen l’entitat. Però l’assemblea acabà convertint-se en l’escenari d’una ruptura pública entre dos sectors que mantenien discrepàncies creixents sobre el rumb i el funcionament del GOB.
Segons diverses persones presents a la trobada, Cuennet i les directives que li donaven suport justificaren la seva renúncia per la “oposició sistemàtica” del denominat sector crític, amb qui mantenien diferències tant organitzatives com estratègiques.
En la seva intervenció, Teresa Cuennet arribà a emocionar-se mentre explicava el desgast acumulat durant els mesos de conflicte intern. La ja expresidenta denuncià el “to agressiu” d’alguns membres crítics i assegurà que les directives dimissionàries havien estat objecte de desqualificacions, arribant fins i tot a ser titllades de “terraplanistes”.
“Presidir el GOB ha estat un privilegi, però també un malson”, afirmà Cuennet davant els assistents. També admeté que la situació l’havia afectada personalment i que el clima intern havia estat “desmoralitzador”.
Dues visions confrontades
Darrere la crisi hi emergeixen dues maneres diferents d’entendre el paper de l’entitat ecologista. El bloc dimissionari defensava, segons diverses fonts internes, una orientació més ecosocial tant en la governança com en la projecció pública del GOB, incorporant qüestions vinculades a la justícia social, els drets laborals o els impactes socials del model econòmic.
En canvi, el sector crític apostaria per reforçar les línies tradicionals de l’organització centrades en la defensa del territori, les campanyes ambientals i la incidència ecologista clàssica. Amb tot, les directives sortints insistiren durant l’assemblea que mai no havien renunciat a aquestes lluites històriques.
Cuennet exposà la paradoxa que, segons ella, s’havia produït dins l’entitat: “Tenim el suport de la majoria dels socis, però no així dins la junta directiva”. També acusà el sector crític de presentar-se com “el salvador del GOB” mentre, al seu parer, impulsava dinàmiques que han acabat provocant les dimissions.
“Allò que no podíem fer era partir en silenci i per això hem convocat aquesta assemblea extraordinària”, assegurà.
El malestar de les treballadores
Durant l’assemblea també prengueren la paraula treballadores de l’entitat, que descrigueren un escenari de fort desgast laboral. Segons explicaren, els salaris fa anys que no s’actualitzen i existeixen dificultats per complir amb els períodes de vacances.
Els treballadors denunciaren manca de reconeixement i menyspreu per part d’alguns sectors interns. “Tenim estrès, estam cremades, hem perdut la il·lusió i el GOB és ara més dèbil”, afirmaren durant la reunió.
Per la seva banda, representants del sector crític lamentaren la situació creada i acusaren les directives dimissionàries d’haver expressat “certes falsedats” durant les seves intervencions. També asseguraren desconèixer quin era l’objectiu real de la convocatòria de l’assemblea extraordinària.
Una etapa marcada pels canvis
Teresa Cuennet havia estat elegida presidenta del GOB el desembre de 2024, en substitució de Margalida Ramis, una de les figures més conegudes i reconegudes de l’ecologisme balear de les darreres dècades.
Després de deixar la presidència, Ramis continuà vinculada a l’organització com a portaveu i responsable de Territori i Campanyes, fins que el mes passat abandonà també l’entitat després de disset anys en primera línia.
En el comunicat de comiat, el GOB expressà el seu “agraïment” i reconegué “la feina feta durant disset anys, la seva dedicació, el seu compromís i la seva capacitat per situar l’entitat en espais clau de debat i incidència”.
L’organització destacà especialment el paper de Ramis en algunes de les iniciatives més rellevants impulsades pel col·lectiu, com les campanyes de protecció territorial i les iniciatives legislatives populars “Unes illes per viure” i “Generacions futures”. Aquesta darrera acabà convertint-se en la primera llei d’aquestes característiques aprovada a l’Estat, tot i que sectors ecologistes denuncien que continua sense desplegar-se plenament.
Ara, després de la dimissió de Teresa Cuennet i del seu sector afí, el GOB quedarà sota la direcció dels tretze membres de la junta que mantenen els seus càrrecs. L’entitat afronta així una nova etapa marcada per la incertesa interna i el repte de recompondre consensos en un moment especialment delicat per a l’ecologisme balear.