Menorca obre el debat sobre el futur de la pesca recreativa a la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire
La gestió de la pesca recreativa i el futur de la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire van centrar aquest dimarts una jornada de debat a la Sala Multifuncional de Punta Prima, a Sant Lluís. L’activitat, organitzada pel Fòrum Illa de l’Aire, va reunir investigadors, representants de les administracions, professionals del sector pesquer i ciutadania amb l’objectiu de compartir coneixement i avançar cap a una governança més participativa dels recursos marins.
Més de 35 persones van assistir a la trobada, titulada Pesca recreativa a Menorca: on som i cap a on anam?, en què es van presentar diferents estudis sobre l’evolució de la pesca recreativa a Menorca i els efectes de la protecció marina, així com experiències de cogestió desenvolupades en altres punts de la Mediterrània.
La investigadora de l’OBSAM-IME Eva Marsinyach va exposar l’evolució de la pesca recreativa a l’illa entre els anys 2002 i 2022. Per la seva banda, Antoni Mira, de la Direcció General de Pesca del Govern balear, va explicar els mecanismes de seguiment de les reserves marines i els sistemes de registre de captures. Joan Moranta, de l’Estació d’Investigació Jaume Ferrer i del Centre Oceanogràfic de Balears (IEO-CSIC), va presentar els primers resultats sobre l’anomenat “efecte reserva” a l’Illa de l’Aire, mentre que Eve Galimany i Marta Pujol-Baucells, d’ICATMAR, van compartir l’experiència catalana de cogestió de la pesca recreativa.
Vigilància, normativa i dades
Després de les ponències, el debat entre els assistents va posar sobre la taula diverses qüestions que preocupen tant els pescadors recreatius com els gestors de la Reserva Marina.
Una de les demandes més repetides va ser la necessitat de reforçar la vigilància i garantir el compliment de la normativa, tant en matèria de pesca com d’altres regulacions previstes dins la reserva, com ara la futura limitació de la velocitat de navegació.
També es va reclamar disposar d’eines més accessibles i actualitzades que facilitin la consulta de la normativa vigent, amb l’objectiu que els usuaris puguin conèixer millor les seves obligacions.
Un altre dels punts de debat va ser la dificultat per disposar de dades precises sobre el nombre real de pescadors recreatius que utilitzen la reserva. Des de la Direcció General de Pesca es va explicar que les diferències entre comunitats autònomes pel que fa al cost i les condicions d’obtenció de les llicències fan que aquest indicador no reflecteixi fidelment el nombre d’usuaris.
Els efectes de la Reserva Marina
La resposta dels ecosistemes marins després de la creació de la Reserva Marina també va generar interès entre els participants.
Alguns assistents van expressar la percepció que espècies emblemàtiques com l’anfós encara no presenten una recuperació prou evident. Davant aquesta apreciació, els investigadors van assenyalar que les dades científiques mostren un increment tant de la biomassa com de l’abundància de diverses espècies des de la posada en marxa de la reserva.
Pel que fa a l’anomenat “efecte reserva” —el desplaçament de peixos des de la zona protegida cap als espais de pesca adjacents—, els científics van indicar que encara és aviat per demostrar-lo en el cas de l’Illa de l’Aire, tot i que és un dels principals objectius del seguiment científic que s’hi desenvolupa.
La cogestió com a model
L’experiència presentada per ICATMAR va despertar un especial interès entre els assistents, que van voler conèixer com funcionen els espais de cogestió entre administració, comunitat científica i sector pesquer.
Durant el debat també es va abordar la importància d’incorporar criteris ecològics, com els períodes reproductius de les espècies, a l’hora d’acordar les mesures de gestió.
La coordinadora del projecte, Aina Blanco-Magadán, va destacar que la jornada ha servit per reforçar el diàleg amb un col·lectiu tan divers com el de la pesca recreativa. Segons va explicar, generar confiança i compartir coneixement és una condició necessària per avançar cap a una gestió més participativa de la Reserva Marina.
En la mateixa línia, la directora de programes de Menorca Preservation, Clara Blasco, va defensar que les decisions de gestió s’han de fonamentar en l’evidència científica i va assegurar que el Fòrum Illa de l’Aire continuarà treballant com a espai de governança per facilitar l’intercanvi de coneixement i el seguiment de les polítiques públiques.
La jornada va concloure amb un espai informal entre els participants que va permetre continuar l’intercanvi d’idees. El Fòrum Illa de l’Aire preveu impulsar noves accions participatives durant els pròxims mesos i elaborar materials divulgatius adreçats específicament al sector de la pesca recreativa, amb la voluntat de reforçar la col·laboració entre tots els actors implicats en la conservació de la Reserva Marina.