L’Alzinar: Què es pot fer als nostres horts el juliol, a més de patir calor?

Segons el sistema MoMo de l’Institut de Salut Carlos III (Madrid), que és el que en aquests precisos moments determina i estudia les morts atribuïdes als excessos de calor dins l’Estat Espanyol, durant aquest ja finalitzat mes de juny, 1.031 defuncions han estat atribuïbles a la calor; indiscutible i lamentablement, xifra rècord per a un mes de juny, des del començament de l’existència del MoMo (2015).

Aquest sobreescalfat mes de juliol ens ha començat, per aquestes contrades, amb una dorsal anticiclònica que afecta gran part de l’estat, amb temperatures encara molt més altes que a les nostres Illes que, de moment, es mantenen una mica més estables, però també amb més humitat, gràcies a les brises marines, especialment a les localitats enclavades al costat, o a pocs quilòmetres, de la mar.

Segons l’amic i meteoròleg solleric Tomeu Mateu Canals, sobre la vinent onada de calor: “Els models indiquen, a ca nostra, una calorada de pinyol vermell, a llarg termini”.

Les morts per calor es poden reduir de manera molt important amb mesures senzilles. La majoria no es produeixen per un cop de calor sobtat, sinó perquè diversos dies de temperatures elevades descompensen persones vulnerables.

Què podem fer per evitar els cops de calor?

1.-  Evitar activitats dures durant les hores de màxima calor, especialment entre les 12 i les 17 hores, procurant fer-les, si és possible, de bon matí o a l’horabaixa.

2.- Beure aigua, abans de tenir set, amb petites quantitats, amb glops petits i freqüents, al llarg de l’activitat,

3.- Si practiques esports, o esforços, de llarga durada (molt més d’una hora), no basta l’aigua sola, convé afegir-hi electròlits, o una mica de sal marina; i com no, encara millor, a pesar del que digui la medicina oficialista, una solució natural isotònica, amb una part d’aigua de la mar, per tres, o millor quatre, parts d’aigua normal, a l que també hi pots afegir una mica de suc de llimona. Dels sistemes del  científic, fisiòleg i biòleg francès René Quintón (15/12/1866 – 9/07/1925), en parlarem més àmpliament a vinents setmanes.

4.- Lògicament evita l’alcohol (no només per les multes de la Policia de Trànsit, i pels probables accidents), sinó perquè afavoreix bastant la deshidratació.

5.- Vesteix roba ampla, lleugera i de colors clars, ja que el negre absorbeix molt més radiació solar, transformar-la en calor. I no oblidis el tradicional capell pagès o una bona gorra esportiva. De les ulleres de sol, i protectors solars, hi ha molt que parlar, també ho deixarem per un altre diumenge.

6.- Posar més atenció les persones que ja hem passat els 70 anys, o amb  problemes del cor, respiratoris o renals (us ho dic per pròpia experiència); així com els al·lots petits, encara molt més vulnerables.

7.- Si et trobes tot sol, porta sempre el mòbil damunt, en aquests moments, cridant immediatament a urgències (112) o algun familiar directe, o amic, en cas de mareig, molta debilitat, nàusees, mal de cap, confusió, o pell molt calenta, entre d’altres…

Els dies de xafogor, especialment dins les nostre contrades, convé extremar molt més les precaucions, encara que el termòmetre no marqui temperatures excepcionals.

“Els aliments frescs que ens dona la terra, sense manipulacions,
tenen tota la força nutritiva que impulsa la vida.
Són els millors perquè l’organisme funcioni a ple rendiment”.

(Claudina Navarro – Periodista especialitzada en salut).

Feines als horts

Si pot ser, amics pagesos, degut a les altes temperatures, (aviat tornarem superar els 40 graus), procureu regar durant l’horabaixa, o quasi entrada de fosca, per evitar l’evaporació (o fins i tot millor per la matinada, quan la terra i les plantes s’hagin refredat completament), a més de cobrir la terra amb compost, herba seca, palla, i burballa (si pot ser de fusta ecològica), o triturat de les nostres pròpies branques, entre altres materials naturals.

Tampoc és gens descabellat la incorporació de l’ara infravalorada llana dels xots i ovelles, de la que parlàvem la setmana passada, com a cobertura dels nostres arbres i cultius.

En aquests precisos moments també estem experimentant en sembrar verdolaga, entre les nostres hortalisses que, teòricament, ha de ser un perfecte encoixinat, a més de les seves pròpies virtuts, que teòricament tots ja coneixem.

Hem de seguir podant les nostres tomatigueres, a pesar que darrerament hi ha sectors ecològics que defensen deixar-les créixer de forma natural; que ja són impressionants i que, a pesar de la forta calor, van ben carregades d’oloroses i saboroses tomàtigues madures, (especialment les cherry), i ben vermelles, roses, negres o blaves, i segurament ben aviat també en tindrem de verdes mexicanes, entre d’altres…

Hem de seguir amb el tractament d’aigua d’ortigues, o purí d’ortigues (mà de Sant, com deia la meva enyorada padrineta).

Torna ser molt bon temps per podar en verd els rosers, rebaixant els brots deu centímetres i, especialment, tallar totes les flors músties, que són moltes, degut a les altes i insuportables temperatures, perquè en tornin treure, segons ens remarca diàriament el bon amic Toni Luque.

Hem de controlar ben de prop les possibles plagues, de les que en tornarem parlar un poc més endavant, i llevar les sempre molt mal anomenades males herbes, que ens serviran per afegir al compost, o també de cobertura vegetal.

És bon temps per separar les soques de les carxoferes i sembrar els esqueixos d’ull.

Les cebes per guardar, és bo collir-les un poc grenyals, ja que aguanten més temps (és a dir tot d’una que tombin el coll).

Es pot fer ja una segona tongada de sembra de patates, a partir de les patates de sembra o de les patates petites que hem guardat de la collita anterior, deixant-les unes setmanes amb llum indirecta, perquè grillin.

Si no sembrem dins bancals elevats, abans de sembrar s’ha de treballar (no llaurar) la terra i després fent solcs separats per uns 70 centímetres. Els trossos de patates, amb grill, els dipositarem a uns 7 a 8 centímetres un de l’altre.

“És necessari aturar aquest inconcebible creixement constant,
que ja fa molt de temps ha trobat un nou topall:
el malestar de la majoria dels ciutadans que,
percep que els efectes negatius de la massificació
passen una factura massa, massa grossa,
a la qualitat de vida dels residents, que,
amb el pagament dels seus exagerats imposts,
mantenen a tota aquesta tropa que,
volen acabar amb la nostra tranquil·litat,
les nostres sanes costums i qualitat de vida,
amb poques paraules amb el nostre benestar social
i l’accés als serveis comuns,
que, a pesar de tot, paguem religiosament”.

(Joan Oliver).

Alls entre les tomatigueres

A pesar que certs pagesos diguin que no és el període ideal, podeu provar de sembrar alls entre les tomatigueres (associació favorable per els dos), a mi cada any em va molt bé. Sempre he sentit dir als vells hortolans que combinant plantes compatibles (es diu que dues plantes són compatibles quan s’afavoreixen, conviuen bé i el seu rendiment és major que si es cultiven per separat). Evitarem plagues i millorarem el rendiment.

També és molt saludable per a les nostres tomatigueres sembrar, al començament i a l’acabament de les seves fileres, una mica separades de les tomatigueres, ja que tornen molt grosses, dues “maries” (que habitualment ens solen robar els impresentables drogats de torn, o dues tabaqueres), que repelen a la majoria de plagues.

Cal recordar, però, que està penat per la llei tenir més de tres exemplars, i que han de ser exclusivament per a consum propi (o per fer olis medicinals, que tampoc es poden posar a la venda) i no es poden vendre, ni regalar, baix de cap concepte, sempre d’acord amb les lleis estatals.

També és bon temps per podar els nisprers, una vegada cada dos anys, i d’aclarir un poc els fruiters, en general. Els cirerers es poden podar fins a finals d’agost, com és lògic després de la collita. Els primers dies de juliol podem acabar d’exsecallar els tarongers i llimoneres.

El jull, o zitzània, és tan perjudicial que,
quan te n’adones
estàs d’enemic
amb qui mai no t’ha fet mal.

(Anònim).

Sopars d’estiu

I com no, ja hem arribat al temps dels tradicionals sopars d’estiu, els saborosos, nutritius i vitaminants trempons a la fresca, les escalivades (o torrades d’hortalisses), l’estopeta de bacallà, i les fruites: melons, síndries, melicotons, albercocs, prunes, nesples, cireres, mores d’esbarzer (per cert estem fent, de nou,  proves, al nostre olivar, amb abatzers sense pulles), figues (que han estat de bones, fa un parell de setmanes, les primeres figues flors), tot un món de gustos i colors per gaudir, ja que gran part de les hortalisses estan en plena producció.

No cerquis persones
amb els teus mateixos gustos,
cerca persones
amb els teus mateixos valors.

(Anònim).

Sembrar

Safrà, carabassó, col, enciams, patates, bledes (pràcticament es poden cultivar quasi tots els mesos de l’any, però no ens hem de passar amb les regades), mongetes, raves, api (necessita humitat constant; al segle XVI era conegut per les seves virtuts afrodisíaques), bròquils (necessiten un sol ric en matèria orgànica descomposta), escaroles, carabassons (han de menester bastant d’aigua), cebes, alls, mongetes (ideals per l’estiu, però també necessiten bastant d’aigua), cogombres, porros (necessiten terra ben abonada i bastant d’aigua), clavells i violes.

“Quan t’adones que dos dels negocis més rendibles
són la guerra i la malaltia,
és fàcil entendre que passa”.

(Anònim).

Collir

És hora de seguir recollint tomàtigues i pebres, sembrats dins el març, abril o el maig; albercocs, albergínies, carabassons, les darreres carxofes, figues, cireres, cogombres, taronges, llimones (pagades als pagesos a preu de patató, aposta per tot hi ha aquestes solades caigudes davall les llimoneres), melicotons, melons (que són de dolços i saborosos aquests dies de tanta calor), síndries (melons i síndries fruites essencials de l’estiu mallorquí), mongetes remolatxa, espinacs, julivert, ravenets, pebres, peres, pomes, prunes, ben aviat rem, alls, cebes, ben aviat pipes de gira-sol, blat de les Índies, nectarines, tàperes i mores.

Maduresa:

A la primavera, la cirera.

A la tardor, la magrana.
Aquella atreu la mirada,
aquesta ha de ser desgranada.

(Joana Llabrés).