Menorca revela el viatge de 4.000 quilòmetres de les tórtores europees gràcies al seguiment amb GPS
Menorca s’ha convertit en un punt estratègic per entendre la migració de la tórtora europea (Streptopelia turtur), una espècie catalogada en regressió a escala continental. Un projecte de seguiment desenvolupat per la Societat Ornitològica de Menorca (SOM), en col·laboració amb institucions científiques europees, ha permès reconstruir amb una precisió inèdita els desplaçaments d’aquests ocells entre Europa i l’Àfrica subsahariana.
Els resultats mostren que algunes tórtores recorren prop de 4.000 quilòmetres entre Menorca i les seves àrees d’hivernada, situades al nord del Níger, Burkina Faso i Mali. Els dispositius GPS també han confirmat que els exemplars marcats a l’illa poden reproduir-se tant a Menorca com en altres territoris europeus, entre els quals Catalunya, França, Itàlia o Bòsnia.
Una ruta directa sobre la Mediterrània
L’estudi ha revelat un comportament migratori especialment destacat. A diferència de moltes poblacions europees, que travessen el Mediterrani pels estrets de Gibraltar o Sicília, bona part de les tórtores seguides des de Menorca opten per una ruta molt més directa sobre la mar, sobretot durant la migració primaveral.
Segons els investigadors, aquesta estratègia permet als ocells arribar abans a les zones de cria. Les dades obtingudes pels GPS mostren també la rapidesa amb què travessen el desert del Sàhara, fent aturades nocturnes abans de reprendre el viatge l’endemà.
Durant la primavera de 2026 s’ha pogut seguir completament el recorregut de vuit exemplars gràcies als emissors GPS. A aquestes dades s’hi afegeixen les de tres ocells marcats en campanyes anteriors i les d’un exemplar procedent d’Alemanya que també va passar per Menorca.
Tecnologia al servei de la conservació
Els emissors utilitzats pesen poc més de tres grams, funcionen amb energia solar i transmeten la seva posició a través de la xarxa de telefonia mòbil. El seu cost és elevat, però permeten obtenir informació molt més precisa que els sistemes tradicionals d’anellament.
El projecte forma part d’un estudi internacional coordinat pel Muséum National d’Histoire Naturelle de París, sota la direcció de l’ornitòleg Frédéric Jiguet, i encara es troba en fase de publicació científica.
Els investigadors consideren que aquest coneixement serà clau per identificar les zones més importants per a l’espècie al llarg de la seva ruta migratòria i orientar futures polítiques de conservació.
Una espècie amenaçada
La tórtora europea és una de les aus migradores que ha experimentat una disminució més acusada en les darreres dècades. Entre les principals causes del seu declivi hi ha la intensificació agrícola, la pèrdua d’hàbitats, la pressió cinegètica i els efectes del canvi climàtic, especialment al Sahel africà, on les sequeres i els processos de desertificació afecten les seves àrees d’hivernada.
En paral·lel al seguiment amb GPS, la SOM desenvolupa des de 2021 un programa d’anellament científic per contribuir al Pla d’Acció Europeu per a la Conservació de la Tórtora (2018-2028).
Fins al 2025 s’han marcat a Menorca 439 exemplars i se n’han recapturat 117, unes dades que permeten estimar la mida de la població, la supervivència d’adults i joves i l’èxit reproductor de l’espècie.
Les tasques de camp han estat coordinades per l’ornitòleg i anellador Santi Catchot amb la participació de membres de la Societat Ornitològica de Menorca i el suport del Consell Insular de Menorca, el Govern de les Illes Balears, el Parc Natural de s’Albufera des Grau, l’Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (IREC) i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).