La campanya arqueològica de Torre d’en Galmés treu a la llum una gran casa andalusina dels segles XII i XIII
La campanya arqueològica d’aquest estiu al jaciment de Torre d’en Galmés, a Alaior, ha permès documentar una gran casa andalusina dels segles XII i XIII en un estat de conservació excepcional. La troballa reforça la importància del jaciment no només com un dels principals assentaments talaiòtics de Menorca, sinó també com un espai de gran valor per conèixer l’ocupació de l’illa durant l’època islàmica.
Els resultats s’emmarquen en el Menorca Archaeological Project (MAP), un projecte internacional de recerca dirigit per Amalia Pérez-Juez, de la Universitat de Boston, i Alexander J. Smith, de la SUNY Brockport, amb la col·laboració del Consell Insular de Menorca, l’Ajuntament d’Alaior i diverses institucions científiques internacionals.
Les excavacions han permès continuar estudiant un gran habitatge organitzat al voltant d’un ampli pati central, seguint el model característic de les alqueries rurals d’al-Andalus. L’excel·lent conservació de l’edifici ha facilitat documentar amb detall la distribució de les diferents estances i les tècniques constructives emprades pels seus habitants.
Entre les troballes més destacades hi ha paviments originals, murs que encara conserven els enlluïts de calç i el derruïment complet de la coberta, format per milers de fragments de teules ceràmiques. Aquest conjunt permetrà reconstruir amb gran precisió l’aspecte original de l’habitatge.
La vida de cada dia
La campanya també ha recuperat nombrosos materials arqueològics relacionats amb la vida quotidiana dels darrers habitants andalusins de Torre d’en Galmés. Destaquen recipients ceràmics destinats a l’emmagatzematge, la cuina i el servei de taula, objectes metàl·lics vinculats al filat de llana i altres fibres, així com una ferradura metàl·lica que probablement formava part d’un bagul de fusta.
Segons els investigadors, les darreres intervencions confirmen que, després del període talaiòtic, el jaciment va acollir una pròspera alqueria andalusina, els habitants de la qual van reutilitzar i adaptar les estructures prehistòriques sense eliminar el llegat de les comunitats anteriors. Aquesta continuïtat d’ocupació durant més de dos mil anys converteix Torre d’en Galmés en un dels jaciments més singulars de la Mediterrània per estudiar l’evolució d’un mateix paisatge habitat des de la prehistòria fins al final de l’edat mitjana.
La recerca incorpora tècniques arqueològiques d’avantguarda, com estudis de micromorfologia, geoarqueologia, arqueobotànica, arqueozoologia i documentació tridimensional mitjançant fotogrametria digital, que permetran aprofundir en el coneixement de l’alqueria medieval.
Els treballs continuaran durant els propers mesos amb l’anàlisi dels materials recuperats, que serviran per elaborar noves publicacions científiques i avançar en la reconstrucció virtual del conjunt andalusí de Torre d’en Galmés.