L’augment de la pols sahariana frena la millora de la qualitat de l’aire a Europa

Les pluges de terra roja, que solen reproduir-se algunes vegades durant l’any, són un fenomen que molts recordaran, en aquells dies que el cel es tenyeix d’un to ataronjat i les superfícies queden cobertes després d’una capa de pols espessa. Aquestes precipitacions, tot i ser molestes per a la vida quotidiana i per a les persones amb problemes respiratoris, poden tenir efectes sorprenentment positius per a la terra i els cultius. Aquesta pols, segons recorda APAEMA en un article, prové del desert del Sàhara i de les muntanyes de l’Atles, i recorre milers de quilòmetres abans de precipitar en forma de pluja fangosa quan es troba amb masses d’aire fred. El que a simple vista sembla només una simple embrutada, pot actuar com un fertilitzant natural, aportant minerals valuosos al sòl. Segons diversos estudis, a les Illes Balears poden arribar a caure entre 5,3 i 35 grams per metre quadrat de pols sahariana, equivalents a entre 53 i 350 kg per hectàrea, segons recorden des d’APAEMA. Aquesta aportació representa un alleugeriment mínim però constant a la pèrdua anual de sòl fèrtil que pateixen molts camps per erosió —una problemàtica agreujada per pràctiques agrícoles com la manca de coberta vegetal o l’ús excessiu de maquinària. Encara que les xifres semblin petites, a llarg termini aquestes deposicions poden ajudar a mantenir la fertilitat dels sòls. Com apunta l’antropòleg Jared Diamond al seu llibre Col·lapse, en llocs aïllats com les illes del Pacífic o el Japó, aquestes pluges de pols han estat claus per sostenir la productivitat agrària al llarg dels segles. La terra roja conté una combinació de minerals útils per als cultius, com fòsfor (essencial però difícil de reposar si no hi ha bestiar), potassi, calç, sofre i magnesi. També aporta òxids de ferro —responsables del seu color característic— que poden ser absorbits pel sòl gràcies a la feina dels microorganismes. El contingut en matèria orgànica, però, és pràcticament nul. Pel que fa als efectes visibles sobre les plantes, aquesta pols pot depreciar comercialment fruites i fulles si els deixa marcats, però també pot oferir una protecció momentània contra l’excés de sol i ajudar a conservar la humitat —una funció similar al que es busca quan s’aplica caolí com a tractament protector. La pluja de terra roja no ha de ser vista, de cap manera, com una solució als problemes estructurals de la gestió del sòl, com la sobreexplotació, la falta de matèria orgànica o la degradació per erosió. És, en tot cas, una petita ajuda natural que s’afegeix a altres aportacions menudes com les restes vegetals, els fems o la feina dels insectes. Potser no netejarà el cotxe, però tampoc embruta el futur de la terra. Ben al contrari: en una agricultura més sostenible, tot allò que cau del cel pot tenir un valor.

La reducció de les emissions procedents del trànsit, la indústria i les llars ha contribuït a millorar la qualitat de l’aire a Europa durant els darrers anys. Tanmateix, aquest avenç es veu parcialment compensat per un altre fenomen que no deixa de créixer: l’arribada de pols sahariana. Així ho conclou un estudi publicat a la revista Nature, liderat pel Paul Scherrer Institute (Suïssa) amb la participació de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC).

La investigació, basada en dades recollides durant l’última dècada a més d’un centenar d’estacions de mesura europees, constata que la concentració de pols procedent del desert ha augmentat entre un 10% i un 25% a Europa. Al sud del continent, la concentració mitjana arriba als 5,3 micrograms per metre cúbic (µg/m³), més del doble que al centre i al nord d’Europa en determinats episodis.

Segons els investigadors, l’alteració dels patrons de circulació atmosfèrica és la principal responsable d’aquest increment, ja que afavoreix l’entrada de masses d’aire africanes cap al continent europeu. A això s’hi afegeix una major aridesa en diverses zones del nord d’Àfrica, que incrementa les emissions de pols. Els autors del treball apunten que aquest procés està estretament relacionat amb el canvi climàtic i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que contribueixen a l’expansió de les àrees desèrtiques.

Espanya, entre les zones més afectades

L’estudi destaca que la península Ibèrica i els arxipèlags són alguns dels territoris europeus més exposats a les intrusions de pols sahariana. Segons l’investigador de l’IDAEA-CSIC Xavier Querol, aproximadament un terç dels dies de l’any Espanya registra episodis de pols africana, i en una part important d’aquests se superen els valors diaris recomanats per protegir la salut.

La incidència és especialment elevada a les Canàries, on aquest fenomen es produeix prop del 40% dels dies de l’any. Al sud de la Península afecta un 35% de les jornades, mentre que al nord-est la freqüència oscil·la entre el 25% i el 30%.

En situacions extremes, les concentracions de partícules poden assolir nivells molt superiors als recomanats. La normativa europea fixa en 50 µg/m³ el límit diari de partícules PM10, però els investigadors recorden que durant alguns episodis s’han registrat concentracions de fins a 3.000 µg/m³ a Almeria i superiors als 1.000 µg/m³ en zones del centre de la península Ibèrica.

Un impacte directe sobre la salut

Els autors alerten que aquest increment de la pols sahariana pot reduir part dels beneficis obtinguts gràcies a les polítiques de control de la contaminació atmosfèrica. A més, remarquen que aquestes masses d’aire no només transporten partícules minerals, sinó també contaminants procedents d’instal·lacions industrials del nord d’Àfrica, on la legislació ambiental és menys restrictiva que a Europa.

Investigacions anteriors ja havien relacionat els episodis de pols africana amb un augment de la mortalitat respecte als dies sense calitja, especialment entre les persones amb malalties respiratòries o cardiovasculars. Tot i tractar-se d’un fenomen d’origen natural, els científics recorden que el seu increment està afavorit pel canvi climàtic provocat per l’activitat humana.

Més alertes i mesures preventives

Davant aquesta situació, els investigadors proposen implantar a escala europea sistemes d’alerta similars als que ja existeixen per als episodis de contaminació urbana. L’objectiu és informar amb antelació la població, especialment els col·lectius més vulnerables, perquè puguin adoptar mesures de protecció durant els episodis de calitja.

En aquest àmbit, Espanya disposa d’un sistema pioner. Des de l’any 2001, l’IDAEA-CSIC i el CIEMAT gestionen un servei d’alerta primerenca en col·laboració amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. El sistema emet prediccions amb 24 hores d’antelació a més de 250 destinataris, entre els quals hi ha xarxes de vigilància de la qualitat de l’aire, hospitals i societats mèdiques, facilitant que els serveis sanitaris i les persones de risc es puguin preparar abans de l’arribada de la pols.

Els autors també plantegen que, durant els dies amb elevades concentracions de pols sahariana, es redueixin temporalment les emissions contaminants d’origen humà per minimitzar la càrrega total de partícules a l’atmosfera i limitar així els efectes sobre la salut de la població.