Clam a Portocolom perquè les embarcacions tradicionals tengun amarraments permanents i assequibles
L’Associació de Barques Tradicionals de Portocolom reclama que la reordenació del port garanteixi amarraments permanents, segurs i a preus assequibles per a la flota tradicional de fusta. L’entitat alerta que les noves condicions d’ocupació de les zones restaurades de Sa Bassa Nova 1 i es Babo poden dificultar la conservació d’un patrimoni marítim que considera excepcional.
Les primeres autoritzacions concedides a Sa Bassa Nova 1 estableixen un cànon anual de 2.862,31 euros, IVA inclòs, per l’ús d’una caseta-varador i de l’espai d’amarrament adjacent. Tanmateix, les embarcacions només poden ocupar la làmina d’aigua durant quatre mesos, entre l’1 de juny i el 30 de setembre. A es Babo, amb la mateixa tarifa, el període d’ocupació es limita a sis mesos.
L’associació considera que aquest sistema suposa un canvi substancial respecte del model anterior, que permetia mantenir les embarcacions a la mar durant tot l’any amb unes condicions econòmiques de caràcter social. Segons l’entitat, els propietaris es poden veure obligats a cercar un altre amarrament durant els mesos restants o a treure les barques de l’aigua, una situació especialment problemàtica en el cas de les embarcacions de fusta.
La reordenació afecta prop de seixanta barques tradicionals que actualment es troben en surada. L’associació ja havia advertit Ports de les Illes Balears el 2024 que aquestes embarcacions no podien passar períodes prolongats fora de l’aigua i havia proposat executar les obres per fases i reubicar temporalment les barques en espais no afectats.
Una flota excepcional
La preocupació de l’entitat es fonamenta també en el pes que té Portocolom en la conservació de la nàutica tradicional mallorquina. El catàleg de barques tradicionals de Portocolom 2023-2024 documenta 197 embarcacions, entre les quals hi ha 135 llaüts, 37 llanxetes felanitxeres, 15 bots i vuit gussis.
La xifra representa més d’un terç de les aproximadament 550 barques tradicionals que, segons les dades de l’associació, encara es conserven a Mallorca. Algunes són centenàries o varen ser construïdes durant la primera meitat del segle XX. Una part, a més, figura en el Registre de bucs i embarcacions històrics de l’Estat i diverses estan aparellades amb vela llatina, declarada Bé d’Interès Cultural Immaterial pel Consell de Mallorca.
Per a l’associació, aquesta concentració converteix Portocolom en el principal refugi de les barques tradicionals de l’illa i justifica que el port sigui considerat un espai prioritari per a la preservació d’aquest patrimoni.
De les 197 embarcacions catalogades, 132 es troben en bon estat, mentre que les 65 restants presenten diferents graus de deteriorament. L’entitat recorda que les barques de fusta necessiten unes condicions específiques de manteniment i que una permanència prolongada en sec, sense els mitjans adequats, pot accelerar el deteriorament de la fusta i de la seva estructura.
El valor de les barraques i les barques
La reclamació es produeix mentre avança la rehabilitació de les barraques i altres elements del port. Les 186 casetes-varador o escars de Portocolom estan declarades Bé d’Interès Cultural, en la categoria de lloc d’interès etnològic, i el Govern ha destinat més de deu milions d’euros a la rehabilitació d’aquestes construccions, així com dels mollets, rampes i elements d’amarrament associats.
L’associació considera, però, que la protecció de les construccions no es pot desvincular de la conservació de les embarcacions que històricament hi han estat vinculades. En aquest sentit, defensa que barraques, mollets, embarcacions, oficis i usos formen un mateix ecosistema de patrimoni marítim.
L’entitat també mostra preocupació per la situació dels bots més petits que no estan matriculats o no disposen de foli, ja que, segons denuncia, podrien quedar sense possibilitat d’accedir a un espai d’amarrament.
Reclamen reconèixer el valor patrimonial
L’Associació de Barques Tradicionals de Portocolom demana que els amarraments vinculats a les casetes restaurades puguin utilitzar-se durant tot l’any i tenguin la consideració d’amarraments de base. També reclama que la condició d’embarcació tradicional de fusta sigui un criteri a tenir en compte en l’assignació de places, especialment en els espais vinculats a elements declarats BIC.
Entre les seves propostes hi ha també l’establiment de tarifes socials i específiques, la reubicació en surada de les embarcacions durant les obres, l’execució dels treballs per fases i la participació de l’associació en les decisions que afectin aquest patrimoni.
La petició s’emmarca, segons l’entitat, en un problema més ampli relacionat amb l’accés a la mar i la supervivència de la nàutica social a Mallorca. En el cas de Portocolom, però, considera que la qüestió adquireix una dimensió patrimonial afegida per la concentració excepcional de barques tradicionals.
L’associació defensa que garantir que aquestes embarcacions puguin continuar a la mar no és un privilegi per als seus propietaris, sinó una mesura de preservació d’un patrimoni que forma part de la identitat marítima de Mallorca.