Instal·lats vuit nius artificials per afavorir la reproducció de l’àguila peixatera

El Govern de les Illes Balears ha instal·lat vuit nius artificials destinats a afavorir la reproducció de l’àguila peixatera (Pandion haliaetus), una espècie catalogada com a vulnerable a l’arxipèlag. L’actuació s’ha duit a terme amb finançament dels fons europeus Next Generation EU i inclou quatre estructures a Formentera, dues a Mallorca i dues més a Eivissa.

Els emplaçaments han estat seleccionats pels tècnics de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural a partir d’un estudi elaborat pel Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), que va analitzar tant antics punts de nidificació com altres espais potencialment adequats. Les estructures s’han instal·lat en penya-segats, coves i altres indrets del litoral que ofereixen tranquil·litat i bones condicions perquè l’espècie hi pugui criar.

Els nius, construïts amb materials adaptats al medi natural, pretenen incrementar les oportunitats de reproducció d’una de les aus rapinyaires més emblemàtiques de les Illes Balears. Els treballs es varen executar entre els mesos d’abril i maig amb la participació de tècnics de la Conselleria, agents de Medi Ambient, personal de l’IBANAT, dels espais naturals protegits i ornitòlegs especialitzats.

Una prioritat

Segons ha destacat el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, la recuperació de les espècies amenaçades és una prioritat del Govern. En aquest sentit, ha recordat que, tot i la millora experimentada durant els darrers anys, l’àguila peixatera continua presentant problemes de conservació, especialment a Mallorca, on les molèsties humanes i les dificultats per obtenir aliment afecten part de les parelles reproductores.

Les darreres dades de seguiment mostren una evolució positiva de la població. Durant la campanya de 2025, a Mallorca es varen localitzar onze parelles territorials, de les quals cinc aconseguiren reproduir-se amb èxit i tirar endavant onze polls. Al Parc Nacional de Cabrera es varen registrar cinc parelles, amb quatre polls nascuts, mentre que a Menorca tres de les quatre parelles reproductores varen completar la cria amb èxit, amb sis polls. A Eivissa també es va constatar una millora, amb tres parelles reproductores i quatre polls volats. En canvi, a Formentera no es detecta nidificació de l’espècie des de la dècada dels seixanta.