El Canal de Menorca conserva carboni des de fa més de 6.000 anys gràcies als seus fons de rodòlits
Un estudi liderat per l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) ha demostrat que els extensos fons de rodòlits del Canal de Menorca actuen com un important reservori natural de carboni orgànic des de fa aproximadament 6.000 anys. La investigació, publicada a la revista Biogeosciences, aporta noves evidències sobre el paper que aquests hàbitats marins poden jugar en la mitigació del canvi climàtic i reforça la necessitat de protegir-los davant les activitats que poden degradar-los.
Els rodòlits són algues vermelles calcàries de creixement molt lent que formen estructures biogèniques sobre el fons marí. Malgrat la seva àmplia distribució als oceans, la seva capacitat per retenir carboni durant llargs períodes havia estat poc estudiada a la Mediterrània.
La investigadora principal de l’estudi, Silvia de Juan, explica que aquesta recerca permet posar en valor uns ecosistemes fins ara poc coneguts des del punt de vista climàtic. “Tot i que aquests ecosistemes estan àmpliament distribuïts als oceans, la seva capacitat per emmagatzemar carboni a llarg termini s’ha estudiat poc, especialment a la Mediterrània. Amb aquest estudi, posam el focus sobre els fons de rodòlits i la importància de protegir-los per contribuir a les estratègies de conservació dels ecosistemes marins”, assenyala.
L’equip investigador, integrat també per científics de la University College Dublin i de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), va centrar el treball en una superfície de 43,6 quilòmetres quadrats del Canal de Menorca, considerada una de les majors extensions de rodòlits conegudes de tota la Mediterrània.
Per reconstruir la història d’aquest hàbitat, els investigadors varen combinar cartografia geofísica d’alta resolució, l’extracció de testimonis sedimentaris i tècniques de datació per radiocarboni. Els resultats indiquen que els sediments es començaren a formar fa uns 10.000 anys, després de la darrera glaciació, mentre que les grans acumulacions de rodòlits es consolidaren entre fa 7.000 i 6.000 anys, coincidint amb l’estabilització del nivell de la mar.
L’estudi revela que els primers 50 centímetres del sediment contenen una mitjana de 32 tones de carboni orgànic per hectàrea. A més, la distribució uniforme del carboni al llarg de la profunditat analitzada indica que aquesta matèria orgànica s’ha conservat durant mil·lennis.
Segons els investigadors, aquesta extraordinària capacitat d’emmagatzematge és possible gràcies a l’estructura tridimensional que formen els rodòlits, la qual facilita la retenció de partícules orgàniques que queden atrapades i preservades dins sediments molt rics en carbonats.
Els autors també remarquen que aquests ecosistemes adquireixen cada vegada més protagonisme dins el concepte de “carboni blau”, que engloba els hàbitats marins capaços de capturar i retenir carboni durant períodes molt prolongats.
La investigació adverteix, però, que aquest patrimoni natural és especialment vulnerable a les alteracions físiques provocades per activitats com la pesca de fons o el dragatge. Aquestes actuacions poden destruir en poc temps sediments que han necessitat milers d’anys per formar-se i que constitueixen un valuós arxiu de la història ambiental de la Mediterrània.
En aquest context, els investigadors consideren que la protecció del Canal de Menorca ha estat determinant per preservar aquest sistema marí i facilitar-ne l’estudi. Les conclusions de la recerca apunten que els fons de rodòlits no només són un element clau per a la biodiversitat marina, sinó també una infraestructura natural amb un paper rellevant en el cicle global del carboni.
Per aquest motiu, l’equip científic defensa que la capacitat d’aquests hàbitats per retenir carboni durant milers d’anys hauria de ser tinguda en compte en les futures polítiques de conservació i gestió dels ecosistemes marins de la Mediterrània.