Els ajuts de la PAC al camp balear creixen un 39,6 % en tres anys
El sector primari de les Illes Balears ha rebut 38,25 milions d’euros en ajuts directes de la Política Agrària Comuna (PAC) corresponents a la campanya de 2025. La xifra suposa un increment del 2,35 % respecte de l’any anterior i consolida l’augment dels recursos destinats al camp balear des de l’entrada en vigor de l’actual PAC 2023-2027, que incorpora per primera vegada el reconeixement de les particularitats derivades de la insularitat.
En comparació amb el 2022, l’últim any abans de l’aplicació del nou model, els ajuts han crescut en 10,85 milions d’euros, un 39,6 %. L’evolució ha estat progressiva: dels 27,4 milions d’euros de 2022 es va passar als 35,6 milions el 2023 i als 37,3 milions el 2024, fins arribar als 38,25 milions de la darrera campanya.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, considera que aquestes dades evidencien l’impacte del reconeixement del factor d’insularitat dins la PAC. «Europa ha començat a corregir un desequilibri històric que perjudicava els agricultors i ramaders de les Illes Balears», ha afirmat. En aquest sentit, ha defensat que no es tracta de «privilegis», sinó de compensar els sobrecostos que assumeixen les explotacions agràries per la seva ubicació insular.
Mallorca concentra la major part dels ajuts
Per illes, Mallorca concentra la major part dels fons, amb 30,1 milions d’euros. Menorca ha rebut 7,2 milions, mentre que Eivissa ha percebut 832.232 euros i Formentera 98.831 euros.
En total, les diferents línies d’ajudes de la PAC han arribat a 4.710 agricultors i ramaders de l’arxipèlag. D’aquests, 4.003 corresponen a Mallorca, 385 a Menorca, 287 a Eivissa i 35 a Formentera.
Les ajudes a la renda continuen representant la principal partida. L’ajuda bàsica a la renda ha superat els 18 milions d’euros, mentre que l’ajuda complementària redistributiva ha aportat més de 3,7 milions i la destinada als joves agricultors s’ha situat prop dels 2 milions.
També han tengut un pes destacat les ajudes associades a determinades produccions. Entre aquestes, sobresurten els 3,07 milions d’euros destinats a l’oví i caprí de carn en extensiu, els 1,48 milions per a la producció de llet de vaca i els 1,28 milions corresponents als fruits secs. A aquestes quantitats s’hi afegeixen més de 630.000 euros per a l’oví i caprí sense pastures i més de 370.000 euros per al boví de carn extensiu.
Els ecorrègims també han consolidat el seu pes dins la PAC. La partida més elevada ha estat la destinada a la rotació de cultius amb espècies millorants, amb més de 2,6 milions d’euros, seguida de les cobertes vegetals espontànies o sembrades, amb prop de 2,2 milions, i del pasturatge extensiu, amb més d’1,7 milions.
Menys sol·licituds però una superfície estable
Pel que fa a la campanya de 2026, la Conselleria ja ha tancat el període de presentació de la sol·licitud única, amb un total de 4.652 peticions. Aquesta xifra representa un descens del 3,2 % respecte de la convocatòria anterior.
El Govern, però, assegura que la davallada no implica una reducció significativa de la superfície agrària declarada, que es manté pràcticament estable. Segons Simonet, el descens respon principalment a l’evolució del nombre de titulars i de l’estructura de les explotacions.
Una de les principals novetats de la PAC 2026 és l’augment de sol·licitants de l’ajuda associada als fruits secs. En concret, s’hi han incorporat 966 nous sol·licitants després de l’eliminació del requisit de pendent, una modificació impulsada pel Govern i aprovada pel Ministeri d’Agricultura que permet que pràcticament tota la superfície de fruits secs de les Balears pugui optar potencialment a aquesta ajuda.
També han augmentat les sol·licituds d’alguns ecorrègims, especialment els vinculats a la sega i la biodiversitat en superfícies de pastures, les cobertes vegetals i els espais de biodiversitat.
El Govern reclama mantenir el factor d’insularitat
Les dades de la campanya de 2025 serveixen al Govern balear per reivindicar que el factor d’insularitat es mantengui en la futura PAC, una vegada finalitzi l’actual període 2023-2027.
Simonet ha defensat que l’increment dels ajuts demostra que aquest mecanisme permet acostar el suport públic als costos reals que han d’assumir les explotacions de les Illes. «El factor d’insularitat ha demostrat que funciona», ha assegurat el conseller, que ha avançat que el Govern defensarà que aquest reconeixement «no només es mantengui, sinó que es reforci».
En paral·lel, l’Executiu balear ha expressat el seu rebuig a la proposta de la Comissió Europea per al futur Marc Financer Pluriennal, que planteja una reducció del pressupost destinat a la PAC. El Govern considera que una retallada dels recursos podria posar en risc els avanços aconseguits i reclama que la política agrària comuna mantengui un pressupost suficient i el seu caràcter comú.
«La insularitat no és una excepció; és una realitat objectiva que condiciona la competitivitat de les nostres explotacions», ha remarcat Simonet. El conseller ha assegurat que l’Executiu continuarà treballant amb el Ministeri d’Agricultura, les comunitats autònomes i les institucions europees per garantir que les particularitats dels territoris insulars continuïn tenint-se en compte en la política agrària europea.