La calor del Mediterrani obri la porta a l’expansió d’una ostra invasora tropical
El Mediterrani occidental assisteix a l’expansió d’una nova espècie invasora afavorida per l’escalfament de la mar. Es tracta de Pinctada radiata, una ostra perlífera d’origen tropical que va arribar a la conca mediterrània després de l’obertura del canal de Suez, l’any 1869, i que ara està colonitzant zones on fins fa poc només se’n registraven aparicions puntuals.
Aquesta és una de les principals conclusions del treball coordinat per Diego Kersting, investigador de l’Institut d’Aqüicultura Torre de la Sal del CSIC, que ha mobilitzat una xarxa de 132 punts de seguiment repartits per vuit països mediterranis. L’estudi, publicat a la revista Marine Environmental Research, constitueix fins ara el seguiment més ampli de l’expansió d’aquesta espècie.
La recerca ha permès documentar la presència de Pinctada radiata al llarg de la costa espanyola, des del sud de Catalunya fins a Almeria, i posa de manifest que la colonització del Mediterrani occidental ja no és un fenomen aïllat. Entre els registres més antics obtinguts a l’Estat espanyol hi ha els de les Illes Balears, datats el 2016.
“L’implantació d’aquesta espècie ja estava descrita al Mediterrani oriental des de fa molt de temps. El que observam ara és que el Mediterrani occidental experimenta una expansió generalitzada”, explica Júlia García Colomé, investigadora de l’IATS i primera autora del treball.
Les Balears, un dels primers punts detectats
La trajectòria de Pinctada radiata també té una empremta clara a les Illes. Els primers registres espanyols obtinguts per aquesta xarxa es remunten a 2016 a l’arxipèlag, des d’on l’espècie ha anat apareixent en altres punts de la Mediterrània occidental, incloses les Illes Columbretes, a Castelló, i posteriorment zones de la costa d’Almeria.
A les Columbretes, la detecció de l’ostra invasora va ser possible gràcies a una infraestructura que inicialment no havia estat pensada per a aquesta espècie. Des de 2003, a la reserva marina s’hi instal·len col·lectors de larves per estudiar la nacra (Pinna nobilis), un dels bivalves més emblemàtics de la Mediterrània, actualment en perill crític d’extinció.
Aquests dispositius, formats per malles que proporcionen un substrat perquè s’hi adhereixin les larves transportades pels corrents, han acabat convertint-se en una eina de vigilància de gran utilitat. A les Columbretes, Pinctada radiata hi va ser detectada per primera vegada als col·lectors el 2020, però no va ser fins dos anys més tard, el 2022, quan se’n va confirmar l’assentament en el medi natural.
La diferència entre una primera detecció larvària i la colonització efectiva és especialment rellevant. Segons Kersting, el cas de les Columbretes demostra que els col·lectors poden funcionar com un autèntic sistema d’alerta primerenca i permetre detectar una espècie invasora anys abans que aquesta s’estableixi de manera visible.
Una xarxa que travessa tot el Mediterrani
El dispositiu de seguiment abasta 132 localitats d’Algèria, Croàcia, Xipre, França, Grècia, Itàlia, Eslovènia i Espanya. En alguns punts, el monitoratge s’ha mantingut durant més d’una dècada, fet que ha permès comparar l’evolució de les poblacions i identificar nous episodis de colonització.
Entre 2015 i 2024, la xarxa va registrar nous esdeveniments d’expansió de Pinctada radiata, especialment al Mediterrani occidental i també als mars Adriàtic i Egeu.
La metodologia destaca, a més, per la seva senzillesa. Els col·lectors són econòmics, fàcils de fabricar, instal·lar i revisar, i poden desplegar-se en àrees extenses. A la costa valenciana, aquesta xarxa permet vigilar també espais com la serra d’Irta o el cap de Sant Antoni.
Més de 70 investigadores i investigadors de diverses institucions i organismes ambientals han participat en el seguiment.
La Mediterrània, més espècies tropicals
Els científics assenyalen l’augment de la temperatura de la mar com un dels factors principals que expliquen l’expansió de l’ostra. El Mediterrani s’escalfa actualment a un ritme aproximadament tres vegades superior a la mitjana global, i aquest canvi està modificant les condicions ambientals que determinen quines espècies poden sobreviure i reproduir-se en diferents zones.
“Les zones més fredes, com el golf de Lleó o el nord de l’Adriàtic, encara es mantenen lliures d’aquesta espècie”, assenyala García Colomé. La situació contrasta amb la d’altres àrees del Mediterrani occidental, on les temperatures han assolit valors extraordinaris.
A les Illes Columbretes, per exemple, la temperatura de la mar ha augmentat 1,5 graus des de 1990. A Mallorca, recentment s’han registrat temperatures de fins a 33 graus a la zona de sa Dragonera.
Per a Kersting, aquesta evolució climàtica reforça la necessitat de mantenir sistemes de vigilància permanents. “És necessari seguir utilitzant aquesta xarxa de col·lectors i dotar-la d’una finançament estable”, defensa, amb l’objectiu de detectar al més aviat possible l’arribada i expansió d’espècies invasores.
Una de les invasores més problemàtiques
Pinctada radiata és considerada una de les 100 espècies invasores més perilloses del Mediterrani pels efectes que pot provocar sobre els ecosistemes autòctons. Al Mediterrani oriental, on porta més temps establerta, ja s’ha relacionat amb el desplaçament d’espècies natives i amb alteracions de la cadena tròfica.
La seva capacitat de dispersió larvària, combinada amb unes condicions tèrmiques cada vegada més favorables, pot facilitar-ne la progressió cap a noves àrees.
El problema, però, va molt més enllà d’una sola espècie. Els investigadors calculen que al Mediterrani hi ha aproximadament un miler d’espècies invasores, de les quals unes 600 ja s’hi han establert.
En aquest escenari, la detecció primerenca esdevé una de les principals eines de gestió. Saber que una espècie ha arribat abans que formi una població consolidada pot marcar la diferència a l’hora d’aplicar mesures de control i reduir els impactes ecològics i econòmics.
La història de Pinctada radiata mostra, així, com el canvi climàtic i la globalització biològica avancen de la mà al Mediterrani. Una ostra originària de mars tropicals que va entrar per Suez fa més d’un segle troba ara, a mesura que la Mediterrània s’escalfa, noves portes obertes per continuar avançant cap a l’oest.