El garrover mira cap al futur: l’IRFAP posa en marxa el primer programa per seleccionar portaempelts adaptats al canvi climàtic
El garrover ha estat durant segles un dels arbres més ben adaptats a la duresa del clima mediterrani, però ni tan sols aquesta espècie queda al marge dels efectes del canvi climàtic. L’augment de les temperatures, la menor disponibilitat d’aigua i una major freqüència d’episodis extrems obliguen a preparar el camp per a unes condicions que seran diferents de les actuals.
Amb aquesta mirada posada en les pròximes dècades, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, a través de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera (IRFAP), ha posat en marxa a la finca experimental de Sa Granja el primer assaig amb portaempelts clonals de garrover de les Illes Balears. És el punt de partida d’un programa de recerca a llarg termini que pretén identificar materials vegetals capaços de respondre millor davant els nous escenaris climàtics.
L’objectiu és estudiar si determinats portaempelts poden oferir als futurs garrovers una major capacitat de resistència davant la manca d’aigua, les temperatures elevades o unes condicions de sòl més exigents. Una línia d’investigació que arriba en un moment en què el garrover ha recuperat protagonisme dins el sector agrari illenc, després de la important revalorització econòmica que ha experimentat durant els darrers anys.
«La investigació és fonamental per anticipar-nos als reptes que haurà d’afrontar el nostre sector agrari», ha assenyalat el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet. Segons el conseller, no es tracta d’esperar que els problemes arribin, sinó de començar a treballar amb antelació per determinar quins cultius i materials vegetals estaran més ben preparats per afrontar les condicions del futur.
Dos portaempelts clonals, cara a cara amb el sistema tradicional
L’assaig de Sa Granja posa a prova dos portaempelts clonals seleccionats, que seran comparats amb el sistema tradicional de peu de llavor, habitualment utilitzat a les Illes Balears.
Els nous materials han estat obtinguts mitjançant tècniques de cultiu in vitro, un procediment que permet obtenir plantes genèticament idèntiques i, per tant, estudiar amb major precisió les seves característiques agronòmiques. Durant els pròxims anys, els investigadors observaran el comportament dels diferents arbres i analitzaran variables com el vigor, la compatibilitat amb diferents varietats, la productivitat, la uniformitat de les plantacions i la resposta davant les diverses condicions ambientals.
No es tracta, per tant, d’un assaig pensat únicament per determinar quin arbre produeix més. La recerca vol anar més enllà i trobar materials que permetin construir plantacions més resilients davant unes condicions que previsiblement seran més dures.
L’interès se centra especialment en la capacitat dels futurs arbres per desenvolupar-se amb una disponibilitat d’aigua limitada, tolerar temperatures més altes i adaptar-se a sòls de menor qualitat. Característiques que poden ser determinants per garantir la continuïtat del cultiu en un escenari de canvi climàtic.
De l’experimentació a les finques
El repte de l’IRFAP és que els resultats obtinguts a la finca experimental no quedin restringits a l’àmbit de la recerca. La intenció final és que el coneixement generat es pugui convertir en eines útils per als agricultors.
«Investigam perquè aquest coneixement es pugui convertir en solucions útils per al camp», ha remarcat Simonet. En aquest sentit, disposar d’arbres més resistents a la sequera o més ben adaptats a les altes temperatures podria proporcionar al sector noves eines per reduir la vulnerabilitat de les explotacions davant les futures condicions climàtiques.
El programa també representa una passa en la modernització del garrover, un cultiu que ha deixat de ser vist únicament com un element tradicional del paisatge rural i que ha guanyat pes com a alternativa productiva per a determinades explotacions agràries de les Illes.
La recerca, en aquest cas, mira de combinar dues realitats: la forta adaptació natural d’una espècie mediterrània amb les eines que ofereix la biotecnologia vegetal per seleccionar els materials més adequats.
Una aposta a llarg termini
Els resultats no seran immediats. El comportament dels portaempelts haurà de ser avaluat durant anys abans de poder determinar quins materials ofereixen els millors resultats i, sobretot, si aquests resultats es poden traslladar a les condicions reals de les explotacions.
Precisament per això, l’assaig de Sa Granja constitueix més que una prova puntual. Obre una nova línia de recerca a llarg termini centrada en l’adaptació del garrover —i, per extensió, dels cultius mediterranis— als efectes del canvi climàtic.
Per a la Conselleria, aquesta és la funció de la investigació aplicada al sector primari: generar coneixement des del territori i posar-lo al servei de les necessitats dels agricultors. En paraules de Simonet, l’assaig amb el garrover és un exemple d’una recerca «aplicada, vinculada al territori i orientada a donar resposta als problemes presents i futurs del sector primari de les Illes Balears».
Amb els primers arbres ja plantats i anys d’observació per davant, les Illes Balears fan així una passa per intentar assegurar que un dels arbres més emblemàtics de la seva agricultura continuï trobant el seu lloc en el paisatge rural també en el clima que ve.