Les varietats tradicionals de les Balears fan una passa més cap al retorn als camps
El banc de llavors de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera (IRFAP) continua creixent amb la incorporació de noves varietats tradicionals de les Illes Balears. L’objectiu no és únicament conservar aquestes llavors, sinó recuperar-les perquè puguin tornar a les explotacions agrícoles i estar a disposició dels pagesos.
La iniciativa permet preservar una part del patrimoni agrícola de les Illes, format per varietats que durant generacions s’han adaptat a les condicions del territori i que, amb l’expansió de varietats comercials, han anat perdent presència als camps.
Entre les varietats que formen part d’aquest patrimoni hi ha la tomàtiga de Valldemossa, la ceba vermella d’Andratx i la fava negra. El banc de l’IRFAP conserva centenars de varietats locals d’hortalisses i cereals, que es mantenen en condicions adequades i es regeneren periòdicament per garantir-ne la viabilitat.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, defensa que la conservació ha d’anar més enllà de mantenir les llavors emmagatzemades. “Conservar les nostres varietats locals és conservar una part del nostre patrimoni agrari, però el nostre objectiu va més enllà. Volem que aquest patrimoni continuï viu, que torni al camp i que els nostres agricultors el puguin continuar cultivant”, ha assenyalat.
De conservar la llavor a tornar-la a sembrar
Un dels principals reptes és aconseguir que les varietats recuperades puguin produir-se i comercialitzar-se legalment. Per això, l’IRFAP treballa en la seva inscripció com a varietats de conservació al Registre de Varietats Comercials. Aquest procediment permet posteriorment que les empreses productores de llavors les puguin multiplicar i comercialitzar.
Durant aquest any s’ha sol·licitat el registre de quatre noves varietats: la tomàtiga de Valldemossa, la tomàtiga Cor de Bou, el pèsol de bullir i el pèsol d’esclovellar. Paral·lelament, ja s’ha aprovat la inscripció de la ceba vermella d’Andratx, la llentia mallorquina i la fava negra, de manera que les seves llavors ja es poden produir i comercialitzar oficialment.
“Darrere cada llavor hi ha anys de selecció i de coneixement de generacions de pagesos. Tenim la responsabilitat de conservar aquest llegat, estudiar-lo i tornar-lo a posar al servei del sector”, ha afirmat Simonet.
El conseller considera que la recuperació d’aquest material vegetal també té una dimensió de futur per al sector agrari. “La investigació també consisteix a recuperar allò que ja tenim, conèixer-ho millor i aconseguir que continuï sent útil per a la nostra agricultura”, ha apuntat.
Noves incorporacions al banc de llavors
El banc de llavors també ha incorporat enguany noves varietats, entre les quals hi ha l’all mallorquí, l’albergínia de Ciutadella, la ceba blanca de Menorca i l’albergínia morada llarga. Aquest material iniciarà ara els processos de conservació, caracterització i regeneració.
La feina es duu a terme amb la participació d’entitats, associacions i agricultors vinculats a la recuperació de la biodiversitat agrícola. Entre les organitzacions col·laboradores hi ha l’Associació de Varietats Locals, el Jardí Botànic de Sóller, la Xarxa de Llavors d’Eivissa i Formentera i els grups LEADER, a més de diversos agricultors i altres entitats.
La recuperació d’aquestes varietats pretén mantenir viu un patrimoni que no es limita al material genètic de les llavors. També conserva coneixements agrícoles, pràctiques de cultiu i formes de producció vinculades a cada territori.
“Volem una investigació connectada amb el camp i amb la nostra realitat agrària. Conservar les nostres llavors significa conservar biodiversitat, coneixement i patrimoni, però sobretot garantir que tot això pugui continuar viu a les explotacions de les Illes Balears”, ha conclòs Simonet.