Toni Sureda: “A la terra, quan hi ets cada dia, sempre aprens una cosa nova”

Toni Sureda és pagès de Son Vell, a Son Macià, i tota la seva vida ha estat vinculada a la terra. Va aprendre l’ofici de ben petit, primer al costat del seu padrí i després del seu pare, i amb els anys ha convertit la finca en un exemple d’agricultura diversificada, amb cereals, llegums, hortalissa, vinya i altres produccions. Defensor de les varietats locals i de la conservació de les pròpies llavors, Sureda reivindica una pagesia adaptada al territori i al canvi climàtic, però també reclama menys burocràcia i més facilitats perquè les noves generacions puguin continuar vivint de la terra.

P.- Quan vares començar a dedicar-te al món de la pagesia?

R.- Vaig començar a dedicar-m’hi quan vaig voler deixar els estudis als 15 anys. Ja de petit, els caps de setmana, anava a fer feina amb el meu padrí. Així va ser com vaig començar a entrar dins aquest món. Després també hi va intervenir el meu pare i, a poc a poc, vaig anar aprenent darrere d’ells, veient com feien les coses i agafant experiència.

P.- Qui t’ha ensenyat l’ofici?

R.- Primer va ser el meu padrí i després el meu pare. Jo he anat aprenent darrere tots dos. Quan ets petit vas veient com treballen, com fan les coses i, sense adonar-te’n, vas agafant els coneixements. És així com jo vaig aprendre la pagesia.

P.- I avui, després de tants d’anys, què significa per a tu la pagesia?

R.- Per jo la pagesia ha estat sempre una manera de viure. Quan vaig començar, les coses eren diferents. Jo vaig conèixer una agricultura que no era com la d’avui i vaig aprendre de la manera de fer del meu padrí i del meu pare. Amb els anys, però, les coses han anat canviant i avui tenim problemes que abans no teníem.

Un dels problemes més greus que tenim actualment és el canvi climàtic. Això fa que t’hagis de preparar i que cada vegada hagis d’aprendre coses noves. La terra t’obliga a estar sempre pendent i a adaptar-te al que va passant.

P.- Una de les coses que defensau és una finca diversificada, amb diferents cultius. Per què consideres important fer un poc de tot?

R.- Jo consider que l’agricultura ecològica ha de fer un poquet de tot. No has de tenir-ho tot a la mateixa vegada ni dependre d’una sola cosa. Si un any una producció no va bé, n’hi ha d’haver una altra que et permeti defensar-te.

Per això nosaltres feim diversificació de cultius. Si tens diferents coses, encara que una no funcioni tan bé un any, en pots tenir una altra que funcioni millor. Així tens més possibilitats i no depens només d’un producte.

P.- Una altra de les vostres apostes és guardar i reproduir les vostres pròpies llavors. Què significa per a vosaltres poder sembrar una llavor que heu conservat vosaltres mateixos?

R.- Això per nosaltres ha significat moltíssim. Quan estàvem en agricultura convencional varen començar a introduir llavors foranes de tota casta, que donaven un resultat excel·lent i molt bo. Però així com han anat passant els anys, hem hagut de tornar a les nostres llavors, a les llavors autèntiques, a les que són nostres.

Nosaltres sempre havíem guardat les nostres llavors, com ho havien fet els nostres padrins. Això sempre ho havíem mantengut. I ara, amb el canvi climàtic, cada vegada consideram que hem de tornar més a les nostres llavors.

Una llavor forana o híbrida, amb aquestes temperatures tan altes i amb les condicions que tenim ara, pot tenir més dificultats per adaptar-se. En canvi, les nostres llavors ja són d’aquí. I jo consider que, essent una illa petita, hem de defensar les nostres llavors.

P.- El canvi climàtic, precisament, us ha obligat a fer canvis en la manera de treballar?

R.- A la terra, quan hi ets cada dia, sempre aprens una cosa nova. Això és així: fins al moment que hi ets, has d’anar aprenent coses noves.

Un dels problemes més forts que tenim és la pluja. Pot passar molt de temps sense ploure i després, de cop, ploure molt fort. Pot ploure en poca estona una quantitat d’aigua molt grossa, i després tornar a passar temps sense ploure. Aquest canvi és un dels problemes més greus que tenim.

P.- Parlant dels vostres productes, quins cereals i llegums cultivau?

R.- Nosaltres cultivam cereals i llegums de manera ecològica. Dins els cereals tenim varietats antigues com la xeixa i el guamart, entre d’altres. Són varietats que hi havia a Mallorca i que nosaltres continuam mantenint.

També mantenim la llentia, que hem recuperat a través d’una varietat determinada. La continuam mantenint i tota aquesta producció va destinada al consum humà.

En el cas dels cereals, també conservam una varietat forana que va arribar cap als anys setanta. És una varietat que dona un rendiment bastant bo i que no és mallorquina, però que es fa molt bé a Mallorca. Aquesta la continuam conservant, encara que no en facem una gran quantitat, simplement per mantenir aquesta llavor.

Els altres cereals que tenim ja són més semblants a les nostres llavors i formen part d’aquest patrimoni que volem continuar conservant.

P.- Què creus que tenen de diferent aquestes varietats respecte d’altres productes que podem trobar al mercat?

R.- Són productes cultivats aquí i de manera ecològica. En el cas dels cereals, tenim varietats antigues que es continuen mantenint, i en els llegums també intentam conservar varietats que s’havien anat perdent.

Per nosaltres és important que aquestes varietats continuïn existint i que no desapareguin. No es tracta només de produir, sinó també de mantenir les llavors i continuar fent-les aquí.

P.- Hi ha qualque varietat d’hortalissa que et faci una il·lusió especial cultivar?

R.- Ara mateix cultivam la tomàtiga de ramallet, la tomàtiga de sempre, de tota la vida. També cultivam la tomàtiga de pera mallorquina. És una tomàtiga petita i és espectacular per empotar, per fer una salsa, per fer un pa amb oli i per moltes altres coses.

A mi sempre m’ha interessat molt que sigui la tomàtiga mallorquina de veritat. Hi ha varietats que s’han anat deixant de fer i després te n’adones que aquella varietat que semblava que no tenia tanta importància era molt bona, especialment per empotar.

També feim el meló del Senyor. És un meló que té la pell molt fina, molt fina, i és molt bo, però no té gaire durada. Una vegada està madur, dura poc i pràcticament te l’has de menjar dins una setmana.

Després feim el ferrador i també el meló del pou, que és un meló que es va recuperar fa una sèrie d’anys. Era una varietat que es feia abans i que s’havia anat perdent. Es va recuperar i nosaltres també la mantenim.

P.- Aquestes varietats tradicionals poden tenir algun avantatge davant les altes temperatures?

R.- El meló del pou, per exemple, amb aquestes temperatures altes té un avantatge, que és que és blanc. Quan rep molta calor i molt de sol, no es crema tant. Per tant, amb aquestes temperatures que tenim ara, és una varietat que pot tenir una gran avantatge.

P.- El Govern també ha ampliat el banc de llavors per impulsar la recuperació de varietats tradicionals. Com veus aquesta aposta?

R.- Tot el que es pugui fer per recuperar una varietat sempre s’ha d’aprofitar. No s’han de discriminar les varietats. S’han de provar i s’ha d’anar avançant.

No basta sembrar una varietat un any i dir que no funciona. Pot passar que el primer any no vagi bé i que el segon any sigui millor. S’ha d’anar provant. Jo no he rebut cap tipus de varietat nova, però consider que s’ha d’aprofitar tot el que es pugui fer per recuperar-les. No s’ha de tenir por de provar.

P.- També heu incorporat la vinya dins la finca. Què representa el vi dins el conjunt de l’explotació?

R.- Sempre se n’havia tengut. Després, en temps de les famoses subvencions d’Europa, mon pare va considerar que sí que s’havia de mantenir la vinya, però que s’havien de sembrar les varietats d’aquí.

Ell mai no va creure del tot en les varietats foranes. Sempre va creure més en les varietats d’aquí, com les que teníem a Mallorca. En aquell moment potser semblava una manera de fer una mica diferent, però avui podem dir que no anava desencaminat.

Tenim el mateix problema amb el canvi climàtic, però les varietats autòctones d’aquí s’han adaptat molt més i han tirat molt més endavant que algunes varietats foranes. Són varietats d’aquí i estan més adaptades.

Al principi començàrem a fer vi sobretot per tenir-ne i per consumir-lo nosaltres. Però després també varen sortir altres possibilitats i hem anat fent vi.

Enguany, a més, hem fet una altra innovació: hem fet un envàs de tres litres que es diu Morú. És un vi fet amb varietats autòctones d’aquí i és un vi ecològic. Aquesta és una de les coses noves que hem introduït enguany.

P.- A la finca també apostau per les bardisses, els pol·linitzadors i per reduir l’ús de maquinària pesada. És possible fer una agricultura rendible respectant aquests principis?

R.- Fer una agricultura rendible cada dia és el més difícil. Ara bé, jo crec que per fer una agricultura que sigui una mica sostenible, i que pugui tirar endavant, hem de fer les coses d’una manera diferent.

A Mallorca hem de fer coses diferents. Hem de fer productes més nostres, amb una petita escala i amb la màxima qualitat que puguem. Això és el que intentam fer per aconseguir una agricultura una mica més sostenible.

També intentam reduir la maquinària pesada. Les finques de Mallorca són molt petites. Una maquinària molt grossa pot tenir sentit en una explotació molt gran, però per a la nostra explotació no és el que més necessitam. Per això anem tirant amb una maquinària menys pesada.

P.- Mirant cap enrere i també cap al futur, què és el que més et preocupa de la pagesia?

R.- Una de les coses que em preocupa molt és que, quan nosaltres no hi siguem, l’agricultura estigui pitjor. I un dels problemes més grans que tendrem serà que no hi haurà gent jove per continuar.

Hem de fer una reflexió entre tots i mirar d’incorporar gent jove allà on es pugui defensar i on pugui treure el seu jornal. Aquesta és una de les coses que més em preocupa.

I no és que vulgui ser pessimista, però també hem de tenir en compte els problemes climàtics que tenim. Cada vegada ens afecten més.

També consider que ara mateix un dels problemes és tota aquesta paperassa, tanta burocràcia. S’haurien de donar més facilitats a la gent que vol continuar endavant, a la gent que vol cuidar la terra i continuar fent feina.

Hem de començar a respectar que Mallorca és una illa petita, que les Balears són illes petites, que tenim uns recursos limitats i que no podem créixer més. Hem de mantenir i cuidar el que tenim.

No podem aplicar exactament igual la normativa europea aquí. Hauria de sortir un govern capaç de fer una normativa pensada per a les Illes Balears, perquè els pagesos puguin continuar cuidant la terra i puguin viure de la seva feina.

És molt diferent la realitat que tenim aquí. Els pagesos han de poder continuar cuidant el territori i fent feina sense que la burocràcia els ho faci tan difícil.

P.- I, malgrat totes aquestes dificultats, què et dona esperança?

R.- No és que vulgui ser pessimista, però tampoc puc dir que tengui una esperança molt grossa. Hem de seguir endavant i hem d’intentar lluitar. Hem d’anar fent les coses que consideram que s’han de fer i intentar continuar.

Al final, no ens queda altra que seguir treballant i intentar que la pagesia pugui continuar.