Brussel·les estudia permetre més dies de pesca a les barques d’arrossegament de la Mediterrània
La Comissió Europea estudia modificar el Pla Pluriennal de gestió de la pesca demersal a la Mediterrània occidental per evitar que la situació d’una única espècie determini, per si sola, els dies de pesca de tota la flota d’arrossegament. La proposta podria obrir la porta a un augment dels dies d’activitat per a les barques, tot i que de moment no hi ha cap decisió adoptada ni es pot quantificar quin seria aquest eventual increment.
La possibilitat ha estat traslladada aquest dijous pel comissari europeu de Pesca i Oceans, Costas Kadis, als responsables de Pesca de les cinc comunitats autònomes mediterrànies, entre elles les Illes Balears. El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, hi ha participat acompanyat del director general de Pesca, Antoni M. Grau.
La modificació del criteri que determina els dies de pesca era una de les principals reivindicacions plantejades conjuntament per les comunitats mediterrànies en la reunió que varen mantenir amb Kadis el passat mes de maig. Segons el plantejament exposat ara per la Comissió, la intenció és evitar que l’estat d’una determinada espècie acabi condicionant tota la flota.
Simonet ha valorat positivament el plantejament, però ha apel·lat a la prudència. “Venim de Brussel·les amb propostes, encara no amb decisions”, ha advertit. El conseller considera, però, que el fet que la Comissió estigui disposada a revisar aquest criteri suposa una passa important per al sector.
Més de la meitat menys d’esforç pesquer
El Govern balear defensa que la flota de les Illes ha assumit durant els darrers anys un important procés de reducció de l’activitat. Segons les dades aportades pel mateix executiu, l’esforç pesquer ha disminuït més d’un 50 % en una dècada, mentre que les captures desembarcades es troben prop d’un 40 % per davall de la mitjana dels darrers trenta anys.
Simonet ha traslladat a Kadis que aquest esforç ha contribuït a millorar la situació ambiental de la mar i que ara aquesta recuperació hauria de tenir també una traducció econòmica i social per al sector pesquer.
Durant la reunió, el comissari europeu ha reconegut que els indicadors científics apunten a una reducció de la sobrepesca i a una millora de les poblacions, però ha admès que aquesta evolució positiva no s’ha reflectit de la mateixa manera en els indicadors socioeconòmics.
Per al conseller, aquesta situació fa necessari revisar l’actual model de gestió. “Els nostres pescadors confien en la Unió Europea, però estan cansats i necessiten veure moviments”, ha assenyalat.
Defensa del model de cogestió balear
Un altre dels eixos de la reunió ha estat la defensa de la cogestió pesquera i d’una major adaptació de les decisions europees a la realitat de cada territori.
Simonet ha reclamat que factors com la insularitat i les particularitats ecològiques, econòmiques i socials de les Illes Balears tenguin més pes a l’hora de determinar les mesures de gestió. Com a exemple, ha posat el model de cogestió desenvolupat a l’arxipèlag, basat en la participació del sector pesquer i de l’Administració en la presa de decisions.
Kadis ha mostrat el seu suport a aquest sistema i ha assegurat que la Comissió Europea vol impulsar la cogestió i donar més visibilitat als models que ja funcionen. Segons el comissari, aquest tipus d’iniciatives poden continuar rebent suport dels fons europeus encara que no es produeixin canvis immediats en la normativa.
Les Balears compten actualment amb més d’un 40 % de la superfície marina integrada a la Xarxa Natura 2000 i unes 67.000 hectàrees de reserves marines pesqueres, que representen aproximadament el 21 % de les aigües interiors de l’arxipèlag.
Canvis puntuals en lloc de reobrir tota la normativa
La Comissió Europea també planteja abordar alguns dels problemes del sector mitjançant modificacions puntuals, en lloc d’iniciar una revisió completa de la normativa pesquera comunitària, un procés que podria allargar-se durant anys.
Entre les qüestions que es volen abordar hi ha la simplificació d’alguns aspectes del Reglament de control i la situació d’espècies com la gamba vermella i l’escamarlà. Les comunitats mediterrànies també reclamen revisar el concepte d’esforç pesquer, eliminar la doble limitació de dies i captures que afecta la gamba vermella i facilitar la modernització i descarbonització de la flota.
El relleu generacional i el suport a la pesca costanera de petita escala també formen part de les qüestions abordades durant la trobada.
En qualsevol cas, les eventuals modificacions encara hauran de superar un procés de negociació. Kadis ha recordat que les pròximes propostes de possibilitats de pesca que presenti la Comissió seran sotmeses posteriorment a la negociació dels estats membres i que qualsevol canvi que impliqui modificar el marc jurídic requerirà més temps.
Simonet ha considerat positiva la voluntat de Brussel·les de mantenir el diàleg amb les comunitats mediterrànies, però ha insistit que el sector necessita que les propostes acabin convertint-se en decisions concretes.
“El sector mediterrani ha fet un enorme esforç i ara necessita respostes”, ha afirmat el conseller, que ha defensat que la recuperació de les poblacions pesqueres ha d’anar acompanyada de mesures que permetin garantir la continuïtat de la flota i el futur de l’activitat pesquera a les Illes Balears.