La DO Oli de Mallorca se suma al Manifest de Lisboa en defensa dels beneficis de l’oli d’oliva verge extra
El Consell Regulador de la Denominació d’Origen (DO) Oli de Mallorca és una de les més de 60 organitzacions de 18 països que ja han subscrit el Manifest de Lisboa, una iniciativa que vol traslladar a les polítiques públiques i a la ciutadania el consens científic existent sobre els beneficis de l’oli d’oliva verge extra (OOVE) per a la salut.
El document és fruit de la segona edició de l’Olive Oil World Congress, celebrada a Lisboa els dies 2 i 3 de juliol de 2026, i planteja una nova aliança entre el món científic, les institucions i el sector agroalimentari per reforçar el paper de l’OOVE dins una alimentació saludable.
El manifest, titulat «Oli d’oliva verge extra: evidència científica per a la salut global», fa una crida als governs, les organitzacions internacionals i els sistemes sanitaris perquè incorporin aquest aliment a les seves estratègies de salut pública orientades a la prevenció de les malalties cròniques no transmissibles.
Un aliment central en la dieta mediterrània
L’OOVE ocupa un lloc destacat dins la dieta mediterrània, un patró alimentari àmpliament estudiat pels seus efectes protectors davant diverses malalties. Segons l’evidència recollida en el manifest, l’estudi PREDIMED va associar una dieta mediterrània enriquida amb oli d’oliva verge extra amb una reducció aproximada del 30% del risc d’infart, ictus i mortalitat cardiovascular.
A més, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) reconeix que els polifenols presents en l’oli d’oliva contribueixen a protegir el colesterol LDL davant el dany oxidatiu.
El document també posa el focus en compostos fenòlics característics de l’OOVE, com l’oleocantal i l’oleaceïna, estudiats per les seves propietats antioxidants i antiinflamatòries. La recerca científica apunta, igualment, a una possible relació entre el seu consum i un menor risc d’alguns tipus de càncer i de diabetis de tipus 2, així com a un potencial efecte neuroprotector. En tots els casos, el manifest emmarca aquests beneficis dins una alimentació equilibrada i de les recomanacions generals sobre la ingesta de greixos.
La voluntat dels impulsors és que aquesta evidència no quedi restringida a l’àmbit científic. El missatge que es vol fer arribar a la societat és que consumir oli d’oliva verge extra no significa únicament gaudir d’un producte característic de la gastronomia mediterrània, sinó també incorporar un aliment amb propietats beneficioses per al benestar.
Una iniciativa amb abast internacional
El Manifest de Lisboa compta actualment amb el suport de més de 60 organitzacions de quatre continents. Entre els signants hi ha universitats i centres de recerca, societats mèdiques, entitats especialitzades en nutrició, organitzacions agràries, associacions industrials i representants del sector oleícola.
La major part de les adhesions provenen de països mediterranis com Espanya, Itàlia, França, Portugal, Croàcia i Tunísia, però la iniciativa també ha rebut suport d’Alemanya, els Països Baixos, els Estats Units, el Brasil, l’Uruguai i l’Iran, entre altres països. També hi figuren representants governamentals d’Algèria i el Pakistan.
L’àmbit sanitari és un altre dels pilars de la iniciativa. Entre les entitats adherides hi ha la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN), la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG), la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC), la Fundació Espanyola de la Nutrició (FEN) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Màlaga (IBIMA).
Per al president del Comitè Organitzador de l’Olive Oil World Congress, Raúl Compés, el manifest constitueix un punt d’inflexió en la cooperació entre ciència, institucions i empreses del sistema agroalimentari, ja que estableix el consens científic com a base per desenvolupar tant estratègies empresarials com polítiques públiques relacionades amb l’oli d’oliva.
De la declaració a les polítiques públiques
Un dels objectius principals de la iniciativa és passar de l’evidència científica a l’acció. Les organitzacions signants es comprometen a presentar el manifest als seus governs, sistemes sanitaris i autoritats competents, així com als organismes internacionals.
En paral·lel, l’Olive Oil World Congress farà arribar formalment el document a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la FAO i l’Organització Panamericana de la Salut (OPS). El manifest demana a aquestes institucions que reconeguin l’OOVE com un aliment funcional d’importància per a la salut pública mundial.
Entre les mesures proposades hi ha la revisió de les guies alimentàries nacionals i internacionals perquè incorporin recomanacions específiques i quantificades sobre el consum d’OOVE, sempre dins els límits recomanats per a la ingesta total de greixos. També es planteja afavorir-ne la presència en hospitals, residències, menjadors escolars i centres d’atenció primària.
El manifest reclama, al mateix temps, més recursos per a la recerca en àmbits com la neuroprotecció, la prevenció del càncer, la salut metabòlica i la longevitat saludable, així com una major formació dels professionals sanitaris sobre els beneficis de l’OOVE i els criteris que determinen la seva qualitat.
Qualitat, traçabilitat i informació al consumidor
La iniciativa també posa l’accent en la qualitat del producte. Les organitzacions adherides defensen reforçar els mecanismes de control, autenticitat i traçabilitat per garantir que l’oli manté els seus compostos bioactius, amb especial atenció als polifenols.
En aquest sentit, es reclama una comunicació rigorosa i basada en l’evidència científica i es planteja millorar la informació al consumidor, inclosa la relativa al contingut de polifenols en l’etiquetatge.
El manifest reivindica, finalment, l’OOVE com una «grassa d’elecció» que pot adaptar-se a qualsevol tradició culinària i defensa la dieta mediterrània com un model alimentari saludable, sostenible i accessible.
Amb la seva adhesió, la DO Oli de Mallorca se suma així a una iniciativa internacional que pretén reforçar el valor de l’oli d’oliva verge extra més enllà del seu paper gastronòmic i productiu, situant-lo també en el debat sobre alimentació, prevenció i salut pública. El Manifest de Lisboa continua obert a noves adhesions.