Eivissa estableix sancions de fins a 86.000 euros per a infraccions de contaminació lumínica
El nou reglament de protecció del medi nocturn d’Eivissa, publicat avui al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), estableix un marc normatiu per reduir la contaminació lumínica a tota l’illa i obligarà tant les administracions públiques com els particulars a adaptar les seves instal·lacions d’enllumenat. La normativa fixa quatre categories de protecció lumínica, regula els horaris d’il·luminació exterior i estableix sancions que poden arribar als 86.000 euros per a les infraccions molt greus. Els titulars de les instal·lacions existents disposaran, amb caràcter general, de quatre anys per adequar-se a les noves exigències.
L’aprovació definitiva del reglament per part del Ple del Consell Insular d’Eivissa, el passat 30 d’octubre, culmina un procés de tramitació que s’ha allargat durant diversos anys i que desenvolupa, en l’àmbit insular, la Llei 3/2005 de protecció del medi nocturn de les Illes Balears. L’objectiu és compatibilitzar les necessitats d’il·luminació de la població, l’activitat econòmica i la seguretat amb la preservació de la biodiversitat, el paisatge nocturn i la qualitat del cel.
La regulació afecta tot el territori insular, inclosos el litoral, les illes menors i els illots adjacents. També s’aplicarà tant a les instal·lacions d’enllumenat exterior públiques i privades com a les instal·lacions interiors que projectin llum cap a l’exterior.
El reglament entrarà en vigor vint dies després de la seva publicació íntegra al BOIB, a partir dels quals començaran a comptar els diferents terminis d’adaptació.
Quatre nivells de protecció per ordenar la il·luminació
Una de les principals novetats de la normativa és la zonificació lumínica de tota l’illa, que divideix el territori en quatre categories, identificades com a E1, E2, E3 i E4, en funció de la vulnerabilitat de cada espai davant la contaminació lumínica.
La categoria E1 correspon als indrets que requereixen el màxim nivell de protecció. Inclou espais naturals protegits, àrees integrades dins la Xarxa Natura 2000, zones naturals d’especial interès, àrees rurals de valor paisatgístic i determinats trams del litoral. En aquests indrets, les exigències sobre la intensitat, l’orientació i les característiques de la llum artificial seran especialment estrictes.
Les zones E2 corresponen principalment al sòl rústic que no està inclòs dins les àrees de màxima protecció. La categoria E3 engloba els terrenys urbans i urbanitzats, mentre que la E4 queda reservada, de manera excepcional, a determinats espais amb una elevada activitat comercial, d’oci o de mobilitat nocturna, on es poden admetre nivells d’il·luminació superiors.
La normativa identifica, a més, diversos punts de referència que necessiten una protecció específica per les seves característiques astronòmiques, paisatgístiques o ambientals. Entre aquests indrets destaquen l’entorn de l’Observatori Astronòmic del Telescopi de Cala d’Hort, el Parc Natural de ses Salines, diferents trams del litoral i diversos illots.
El Consell també podrà incorporar nous punts de referència si es detecten espais de reproducció o hivernada de ratapinyades, zones de nidificació d’aus o altres indrets amb valors faunístics que requereixin mesures especials de conservació.
La regulació preveu, igualment, un tractament específic per a determinats enclavaments turístics, com el port de Vila, el front marítim de Sant Antoni, Platja d’en Bossa i la zona portuària de Santa Eulària, que podran tenir la consideració de zona E4 durant l’estiu i E3 durant l’hivern.
Restriccions horàries a partir de les 22 hores a l’hivern
Un altre dels aspectes més rellevants del reglament és la regulació dels horaris de funcionament de les instal·lacions d’il·luminació exterior. La norma diferencia entre la temporada d’hivern i la d’estiu i estableix un període nocturn restringit durant el qual determinats sistemes hauran de reduir la intensitat o apagar-se.
Durant l’hivern, que comprèn des del primer diumenge d’octubre fins al darrer dissabte de març, aquest període començarà a les 22 hores i s’allargarà fins a la sortida del sol. A l’estiu, entre el primer diumenge de març i el darrer dissabte d’octubre, l’horari restringit començarà a les 00 hores.
Les limitacions afectaran diferents modalitats d’enllumenat, com el viari, l’ornamental, el comercial, el publicitari, l’esportiu, l’industrial i el recreatiu. També s’estableixen condicions específiques per a la il·luminació de façanes, jardins, piscines, rètols i pantalles.
En el cas de la il·luminació ornamental exterior, la regla general serà que romangui apagada durant l’horari restringit, amb les excepcions previstes per la normativa. Els rètols i les pantalles hauran d’ajustar la seva brillantor segons la zona i la franja horària, mentre que les instal·lacions esportives hauran d’evitar que la llum surti dels recintes que es volen il·luminar.
Els ajuntaments podran establir règims horaris especials amb motiu de les festes locals, Nadal i altres esdeveniments singulars de caràcter festiu, cultural, esportiu o firal.
Menys llum al cel i més eficiència energètica
El reglament no es limita a establir quan es poden encendre els llums, sinó que també determina com han de ser les instal·lacions i quines característiques han de tenir.
La norma estableix que s’ha d’utilitzar únicament la quantitat de llum necessària per a cada activitat i que aquesta s’ha de dirigir cap als espais que realment necessiten il·luminació. També fixa limitacions a la intensitat lluminosa, a la llum que s’emet cap al cel, a la intrusió lumínica dins els habitatges i a la proporció de llum blava de les làmpades.
Aquest darrer aspecte és especialment important des del punt de vista ambiental. La llum artificial amb una elevada proporció de components blaus pot alterar els comportaments de nombroses espècies animals i interferir en els processos naturals que depenen de l’alternança entre el dia i la nit.
La regulació també vol evitar els enlluernaments i les molèsties que provoquen les instal·lacions que projecten llum cap a habitatges, espais naturals o altres indrets que no necessiten ser il·luminats.
Durant la presentació pública del reglament, els especialistes que han participat en la seva elaboració varen remarcar que l’objectiu no és simplement reduir la quantitat de llum, sinó millorar-ne la gestió. Les noves tecnologies permeten concentrar la il·luminació allà on és necessària, aconseguir una distribució més uniforme i reduir el consum energètic.
Segons les estimacions exposades pels responsables tècnics, l’adaptació de les instal·lacions pot arribar a representar estalvis energètics d’entre el 50 % i el 60 %, en funció de les característiques dels sistemes existents i de les actuacions que s’hi duguin a terme.
Quatre anys per adaptar les instal·lacions i vuit per a alguns equipaments públics
La publicació del reglament obre un període d’adaptació per als titulars de les instal·lacions que ja estan en funcionament. Amb caràcter general, disposaran d’un màxim de quatre anys per adequar-se a les noves condicions.
Determinades instal·lacions públiques d’enllumenat i equipaments esportius podran disposar de fins a vuit anys, sempre d’acord amb els supòsits que estableix la normativa.
Un dels terminis més immediats serà, però, el relatiu als horaris d’encesa i apagada. Les instal·lacions existents hauran d’adaptar aquests horaris en un màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor del reglament.
Els ajuntaments, per la seva banda, hauran d’elaborar i aprovar plans específics d’adequació de l’enllumenat públic. Aquests documents hauran d’incloure les actuacions necessàries, establir-ne les prioritats i fixar un calendari d’execució.
El Consell d’Eivissa podrà crear línies d’ajudes per facilitar l’adaptació dels sistemes d’il·luminació privats i col·laborar en el finançament de les intervencions que duguin a terme els municipis.
Multes de fins a 86.000 euros
El reglament també estableix un règim d’inspecció i sancions per garantir-ne el compliment. Els ajuntaments seran els responsables del control de les instal·lacions que es trobin íntegrament dins els seus respectius termes municipals. El Consell assumirà aquesta funció quan les instal·lacions afectin més d’un municipi.
Les sancions econòmiques es divideixen en tres categories. Les infraccions lleus podran ser castigades amb multes d’entre 215 i 860 euros; les greus, d’entre 860 i 4.300 euros, i les molt greus, d’entre 4.300 i 86.000 euros.
Durant el període d’informació pública del reglament es varen presentar un total de 38 al·legacions. D’aquestes, nou varen ser estimades íntegrament, vuit parcialment i 21 varen ser desestimades. En total, 17 aportacions es varen incorporar, totalment o parcialment, al document definitiu.
Amb aquesta normativa, Eivissa disposarà d’un instrument específic per ordenar la il·luminació artificial i preservar els valors ambientals del seu territori també durant la nit. Una regulació que haurà de trobar l’equilibri entre les necessitats d’una illa amb una intensa activitat turística i econòmica i la conservació d’un patrimoni sovint oblidat: la foscor natural i la possibilitat de contemplar el cel estrellat.