El Castell d’Alaró, natura, història i llegenda

La pujada al Castell d’Alaró des de la vila que protegeix, passant per Es Verger i Es Pla des Pouet, és un dels itineraris clàssics de la muntanya mallorquina. La facilitat d’accés, la baixa dificultat tècnica i, sobretot, l’extraordinari paisatge que acompanya el recorregut han convertit aquest camí en una excursió habitual tant per a qui s’inicia en el món de la muntanya com per als excursionistes més experimentats. És, també, una proposta per a un inici de temporada senderista en el que cal regular l’esforç.

Tot i que el desnivell és considerable, no hi ha passos tècnics de dificultat especial. Amb una adequada gestió de l’esforç i unes condicions meteorològiques favorables, és una excursió apta per a un ampli ventall de caminants. Això sí, convé evitar les jornades de calor intensa i tenir present que alguns trams, especialment els més propers als cingles, requereixen certa prudència. Com sempre reviseu el vostre equipament. Un bon mapa i bastons són altament recomanables. No hi ha punts de proveïment d’aigua en tot el recorregut.

L’itinerari comença a la carretera MA-2100, que comunica Alaró amb Orient. Des d’allà parteix la petita carretera que puja cap a Es Verger. Actualment, hi ha indicadors que faciliten l’accés, especialment des de la incorporació del refugi del Castell al GR221. És possible arribar amb vehicle fins a l’aparcament del restaurant del Verger, però en aquesta proposta farem el recorregut a peu des de la carretera. Si voleu fer servir el transport públic, hi ha la possibilitat d’arribar a Consell amb el tren i agafar el bus que us deixarà a Alaró. Consulteu horaris i aturades si us decidiu per aquest sistema.

Com pot ser que us quedin ganes de més, afegir la possibilitat d’estirar el recorregut per visitar la Cova de Sant Antoni. El retorn es farà pel mateix camí, aprofitant alguns dels camins i tiranys que permeten completar el descens de manera diferent.

 Son Penyaflor

La ruta comença per la carretera asfaltada que s’endinsa entre petites construccions i terrenys dominats per ametllers i garrovers. Davant nostre, la silueta de l’esperó meridional de la Penya del Castell d’Alaró esdevindrà una referència constant. Damunt les penyes destaca una petita construcció coneguda com a Torre de sa Cova o Presó dels Moros.

Al cap de poc més de mig quilòmetre trobarem les cases de Son Curt. Per arribar-hi cal travessar un petit pont sobre un dels braços del torrent de sa Mata, que neix al Pla des Verger i baixa pel Comellar de ses Penjades de Son Curt, un d’aquells topònims que ja ens conviden a imaginar la història del territori. Continuarem guanyant altura mentre, a poc a poc, el Puig de s’Alcadena —el gran bessó del Castell d’Alaró— es retalla sobre l’horitzó i acaba desapareixent darrere les penyes.

Les cases de Son Penyaflor constitueixen la següent fita del recorregut. Datades al segle XIII, són avui un exemple de la transformació de la ruralia mallorquina en espais d’acollida per a visitants.

És també aquí on apareix una de les llegendes associades a aquests camins. Conten que Blanca Bella, una jove de la noblesa de la possessió d’Es Ginebrar, es va enamorar del governador del Castell d’Alaró, malgrat l’enemistat entre les seves famílies. El pare de la jove la va maleir amb una frase que la tradició ha conservat: «Mai es mesclarà la sang del lleial amb la del traïdor, abans cauran a bocins les penyes del Castell i floriran les pedres».

La jove, però, es va casar amb el seu estimat i, segons la llegenda, cada primavera les violetes floreixen entre les pedres. D’aquí vindria el nom de Son Penyaflor.

Es Verger

Després de superar un parell de revolts, l’asfalt es deteriora progressivament fins a convertir-se en una pista de condicions més precàries. En el primer revolt a la dreta trobarem un tirany que surt a l’esquerra i que permet evitar una part del ciment i la pols. A partir d’aquí ascendirem entre oliverars, alternant la pista amb alguns dels tiranys que permeten estalviar els revolts. Serà la combinació de les ganes de caminar i de l’estat de les cames la que acabarà decidint quin traçat seguim. Després d’uns tres quilòmetres arribarem a Es Verger. L’edifici, senzill i de grans dimensions, acull actualment un establiment de restauració que ofereix als caminants l’oportunitat de recuperar forces.

Abans de continuar, val la pena aturar-se a la balconada. Davant nostre s’aixequen les parets de ponent de la Penya des Castell i, més enllà, s’estén una magnífica panoràmica sobre Es Raiguer, amb el massís de Randa i la Serra de Galdent tancant l’horitzó cap a migjorn.

Es Pla des Pouet

Just passat Es Verger, prendrem una pista que gira a la dreta i comença a guanyar altura entre un bosc mixt d’alzines i pins. El Puig de Can Llenderina queda ocult a la nostra esquerra mentre el camí avança fent successius revolts.

En alguns punts podrem prendre petits tiranys que permeten estalviar part de les dotze voltes que descriu la pista. Al llarg del recorregut encara trobarem les restes d’aljubs i abeuradors relacionats amb l’activitat dels carboners que antigament aprofitaven els recursos d’aquests boscos. A la dreta, les parets de ponent del Penyal des Castell guanyen protagonisme i, de mica en mica, començarem a distingir les construccions defensives situades damunt els cingles.

Després d’una petita baixada la pista desapareix i arribarem al Pla des Pouet, una zona planera coberta de pins on conflueixen diversos itineraris. A l’esquerra hi arriba el camí procedent del Pas de s’Escaleta, mentre que per l’altre costat arriba el recorregut procedent d’Orient i Can Bernadàs.

En aquest punt prendrem el camí de pedra que surt a la dreta. Es tracta d’un magnífic exemple de l’obra tradicional dels margers que ens conduirà, de manera còmoda i panoràmica, fins als peus dels cingles del Castell. Cal destacar que aquest tram és un dels primers exemples de les feines de les primeres promocions de l’Escola de Margers.

Pujada al Castell

El tram final discorre aferrat als penya-segats que constitueixen la defensa natural del Castell d’Alaró. Les parets han esdevingut també un espai de referència per a l’escalada, gràcies a la qualitat i la grandiositat de les vies que s’hi han obert.

La vegetació característica dels penyals acompanya el camí mentre ens acostam al primer llenç de murada. El sender, progressivament més esglaonat, ens situa davant les fortificacions. A la dreta de la porta trobarem una depressió coneguda popularment com la «potada del cavall del rei Jaume». La llegenda assegura que seria la marca deixada per l’animal en botar per damunt la murada durant l’assalt al Castell. Per desgràcia, la mateixa llegenda s’aplica a un punt del conegut Camí des Correu, que enllaça Esporles i Banyalbufar. Es veu que les llegendes tenen costums viatgers!

Uns revolts més amunt entrarem a l’altiplà fortificat per un portell situat en una gran torre quadrada. Popularment coneguda com a constipador, aquesta construcció és en realitat la Torre de l’Homenatge de la fortificació, molt malmesa i desfigurada.

A l’esquerra queden les murades i les fortificacions del sector de mestral, que aprofiten el relleu natural per barrar el pas. Val la pena acostar-s’hi per contemplar una perspectiva poc habitual de la Vall d’Orient. A la dreta hi ha les restes d’un dels nombrosos dipòsits per recollir l’aigua que hi ha en la zona.

Continuarem cap al refugi deixant a la dreta torres, murades i les restes d’un aljub. El camí avança sobre la roca grisa, entre petites alzines, fins que l’edifici de l’hostatgeria apareix de sobte davant nostre.

Hostatgeria i Oratori

L’hostatgeria s’obre a un ampli pati compartit amb l’oratori i Sa Taverneta, un espai destinat a allotjar els caminants. Dos grans lledoners i un parell de pins proporcionen ombra a l’entorn sense impedir les vistes extraordinàries que s’estenen sobre bona part de Mallorca.

A més de les taules i els bancs que permeten descansar, l’hostatgeria ofereix serveis bàsics de menjar, beguda i allotjament. Els queviures, tradicionalment transportats a lloms de les bísties, expliquen també la presència dels animals que sovint es poden trobar a les proximitats dels edificis. Fa relativament poc temps que ha agafat la gestió un nou equip que intentarà fer-la vostè estada més agradable.

L’oratori està dedicat a Nostra Senyora del Refugi. És un espai petit i senzill, presidit per un altar de marbre amb diverses imatges, entre les quals destaca la Mare de Déu obrada en fusta amb la inscripció Refugium peccatorum, refugi dels pecadors. A la dreta de l’altar s’obre la sagristia, que es comunica per darrere amb l’altre costat de l’oratori. També hi trobarem les imatges dels llegendaris Cabrit i Bassa, protagonistes d’una de les històries més conegudes associades al Castell.

Abans d’emprendre el retorn, convé sortir darrere de l’oratori i acostar-se a la balconada situada al punt més alt. Un cartell ens ajudarà a identificar els principals cims de la part central de la Tramuntana. Entre tots, cal parar especial atenció al Puig de s’Alcadena i a la finca de Solleric.

Per si teniu forces i ganes, un bon complement; Els aljubs, la Torre de sa Cova i la Cova de Sant Antoni

Abans de donar per acabada l’excursió, podem completar el recorregut amb una visita als aljubs situats aproximadament a un centenar de metres del Castell en direcció a migjorn.

Es varen construir per garantir l’abastiment d’aigua de la guarnició i de la població que es refugiava dins la fortificació en cas d’atac. Actualment es troben en un estat deficient, però almanco un d’ells hauria estat utilitzat com a casa de neu i hi ha evidències que apunten al seu origen en època islàmica. En l’actualitat s’intenta arreglar al manco un d’ells per complementar el proveïment d’aigua de l’hospederia.

Si seguim el tirany que continua cap a l’extrem sud, podrem arribar, després d’uns trenta minuts de descens, fins a la Torre de sa Cova o Presó dels Moros. A les seves proximitats trobarem un petit forat que permet accedir a la Cova de Sant Antoni, on, segons la tradició, es refugiaren alguns ermitans durant el segle XVII.

Aquest darrer tram presenta risc de precipitació, per la qual cosa convé extremar la prudència i evitar-lo si anem amb infants o amb persones poc avesades a gestionar aquest tipus de terreny. Feu servir un frontal o qualsevol sistema d’il·luminació artificial.

De tornada

Desfarem el camí fins que deixem enrere els cingles. En aquest punt trobarem un camí indicat que permet iniciar el descens cap a la pista, una mica més avall d’Es Verger.

El sender travessa primer el bosc i progressivament es transforma en un paisatge de marges d’oliveres. Pel camí encara podrem identificar diverses sitges de carboner, testimonis d’una activitat que durant segles va formar part de la vida quotidiana d’aquestes muntanyes. Just toca desfer camí per on hem pujat sense més inconvenients.

Fitxa tècnica resumida

Distància: Aproximadament 12,50 km per un total d’entre 4  hores i 4 hores i mitja. Si feu l’extensió fins a la Cova de Sant Antoni, heu d’afegir 2 kilòmetres més.

Desnivell : 600 metres de pujada i altres tants de baixada.

Dificultat: Moderada, sempre hi ha possibilitat d’aturar a l’ombra per descansar i recuperar forces. Pràcticament sempre per camí clar.

Referències

Mascaró-Pasarius, Mapa General de Mallorca

Mapa Alpina, Tramuntana Nord I

Diccionari Alcover-Moll

Web Aires de la Serra de Tramuntana

Heinrich Huber, 12 excursions clàssiques