Construir un habitatge en sòl rústic implicarà mantenir o impulsar l’activitat agrària durant 15 anys
El Consell de Govern, a proposta de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, ha aprovat avui el Projecte de llei agrària de les Illes Balears, que ara es trametrà al Parlament per iniciar-ne la tramitació. La nova norma, que l’octubre de l’any passat va entrar en fase d’exposició pública i presentació d’al·legacions, té -segons el gabinet balear- com a objectiu donar eines al sector primari per millorar la viabilitat i la rendibilitat de les explotacions, i afavorir així la continuïtat de l’activitat agrària i la gestió del territori.
El projecte, segons expliquen, culmina gairebé tota una legislatura de feina i un procés de diàleg continu amb el sector. Durant l’elaboració, la Conselleria destaca que ha treballat amb les organitzacions professionals agràries, les cooperatives, les associacions i altres representants del sector, com també amb els consells insulars. Han revelat, per tant, que el text final incorpora una gran part de les aportacions rebudes.
La Llei parteix del fet que no totes les explotacions tenen la mateixa realitat ni necessiten les mateixes solucions. Per això, posa a disposició del sector un ampli ventall d’eines perquè cada agricultor o ramader pugui triar les que contribueixin millor a la viabilitat de la seva explotació, sigui gran o petita: millorar l’accés a l’aigua, facilitar la incorporació d’energies renovables per reduir costs, impulsar la transformació i la venda directa, fomentar l’associacionisme, afavorir la millora dels sòls i els diferents models de producció, facilitar la gestió forestal o incorporar activitats complementàries, sempre mantenint l’activitat agrària com a base.
Prioritat dels usos agraris en sòl rústic
Un dels eixos de la nova llei és reforçar la funció agrària del sòl rústic. El Projecte estableix que aquest sòl s’ha de conservar i dedicar prioritàriament al cultiu i als aprofitaments ramaders i forestals i que les administracions han de prioritzar-hi els usos agraris davant de l’ús residencial.
La norma també facilita el desenvolupament de l’activitat agrària i de les instal·lacions i serveis que necessita el sector, i la incorporació d’activitats complementàries que permetin generar més valor i ingressos per a les explotacions, sempre mantenint l’activitat agrària com a base.
Habitatges en sòl rústic: una nova condició agrària
Una de les novetats principals del projecte és la introducció, per primera vegada, d’una condició agrària per a determinats nous habitatges en sòl rústic, amb l’objectiu de reforçar la vinculació entre els nous usos residencials i el manteniment de l’activitat agrària. La Llei agrària no determina on es pot construir, no modifica les parcel·les mínimes ni crea nous drets edificatoris. La possibilitat de construir un habitatge continuarà determinada en cada cas per la normativa territorial i urbanística aplicable, segons han explicat avui.
El que estableix la nova Llei és que, quan aquesta normativa permeti construir un habitatge i es compleixin els supòsits prevists, la nova edificació haurà de quedar vinculada durant un període mínim de quinze anys a una condició agrària. La mesura s’aplicarà als nous habitatges unifamiliars aïllats de més de 100 metres quadrats construïts en finques de 14.000 metres quadrats o més.
La norma planteja diferents alternatives per complir aquesta condició, de manera que no obliga necessàriament el propietari a convertir-se en agricultor professional. La vinculació es podrà acreditar mitjançant l’exercici o el manteniment d’activitat agrària a la finca, la realització de determinades inversions destinades a posar en producció o millorar agràriament els terrenys, o mitjançant la vinculació de la finca amb agricultors professionals o explotacions agràries prioritàries perquè en facin un aprofitament agrari. Igualment, es preveu la possibilitat de posar els terrenys a disposició del banc públic de terres perquè puguin ser aprofitats per agricultors o ramaders.
D’aquesta manera, on ja sigui possible construir-hi d’acord amb la normativa territorial i urbanística, la nova edificació incorporarà una contrapartida agrària, amb diferents fórmules per complir-la. L’objectiu és afavorir que la construcció de nous habitatges en sòl rústic contribueixi també a mantenir terres en producció, facilitar l’accés a la terra als professionals del sector i evitar l’abandonament de l’activitat agrària.
L’aigua, prioritària per a l’activitat agrària
La llei reforça l’accés de les explotacions a un recurs essencial per produir aliments. Una vegada garantit l’abastament de la població, el projecte estableix la prioritat de l’activitat agrària davant altres usos en sòl rústic quan hi hagi competència per accedir als recursos hídrics. La norma també reforça l’aprofitament de l’aigua regenerada per al reg.
Més venda directa, transformació i producte local
El Projecte potencia la transformació dels productes agraris, la venda directa i els circuits curts de comercialització perquè una part més gran del valor dels aliments pugui quedar a les explotacions.
La llei també reforça el producte local. Les administracions n’hauran de fomentar el consum i els municipis hauran d’establir mecanismes per prioritzar-ne la presència als mercats i fires. A més, s’hi incorporen criteris per afavorir-lo en la contractació pública d’aliments.
Agroestades: un màxim de sis places per explotació
Entre les eines per complementar la renda, la norma regula les agroestades, vinculades a explotacions agràries preferents amb activitat agrària real. Aquesta figura nova permetrà oferir allotjament aprofitant habitatges i determinades edificacions agràries existents.
Les agroestades tindran un màxim de sis places per explotació. Les places procediran de les borses de places turístiques existents i, per tant, aquesta nova figura no suposarà la creació de noves places. Amb caràcter general, hi podran accedir explotacions agràries preferents inscrites com a tals des de fa més de quatre anys.
Agricultura ecològica i gestió forestal
La llei també reforça l’agricultura i la ramaderia ecològiques, les races autòctones i les varietats locals, que reconeix com a sistemes de producció prioritaris.
En l’àmbit forestal, incorpora eines per facilitar la gestió activa del territori mitjançant l’aprofitament de la biomassa, el silvopastoralisme i la recuperació de cultius. La norma considera l’activitat forestal part dels usos agraris i reforça el paper de la gestió agroforestal en la conservació del territori i la prevenció dels incendis.
Impuls a l’associacionisme agrari
La nova llei també reforça l’associacionisme com un instrument per millorar la competitivitat i la viabilitat del sector i fomenta la cooperació entre explotacions, com també el paper de les cooperatives, les societats agràries de transformació i altres fórmules associatives.
Així, segons detallen, la llei estableix un nou marc per millorar la viabilitat de les explotacions, mantenir l’activitat agrària i reforçar la gestió del territori, i posa a disposició del sector diferents eines perquè cada explotació pugui triar les que millor s’adaptin a la seva realitat.