La Aliança per la Restauració de la Natura reclama més ambició al primer esborrany del Pla Nacional de Restauració
La Aliança per la Restauració de la Natura ha reclamat al Govern espanyol i a les comunitats autònomes que reforcin el Pla Nacional de Restauració (PNR) després que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) hagi presentat davant la Comissió Europea el primer esborrany del document.
Les organitzacions remarquen que el document remès a Brussel·les és provisional i no constitueix encara el pla definitiu, de manera que consideren que els pròxims mesos seran decisius per incorporar-hi millores i garantir que compleixi els objectius del Reglament Europeu de Restauració de la Natura.
La petició arriba en un any marcat per l’augment dels fenòmens extrems. Segons les dades aportades per l’Aliança, els incendis forestals han afectat enguany més de 275.000 hectàrees forestals, un 153 % per damunt de la mitjana del període 2016-2025, mentre que s’han registrat 45 grans incendis forestals. Al mateix temps, el Mediterrani occidental ha experimentat episodis de calor marina i temperatures superficials rècord durant l’estiu.
Per a les entitats, aquests episodis posen de manifest la necessitat de restaurar els ecosistemes degradats per reduir la vulnerabilitat del territori i del medi marí davant el canvi climàtic.
9.475 quilòmetres quadrats d’hàbitats abans de 2030
El primer esborrany del PNR preveu actuar abans de 2030 sobre 9.475 quilòmetres quadrats d’hàbitats terrestres, costaners i d’aigua dolça, així com sobre 288 quilòmetres quadrats d’hàbitats marins. També contempla actuacions sobre 3.241 quilòmetres quadrats d’ecosistemes forestals i 1.982 quilòmetres quadrats d’ecosistemes agraris, a més de la recuperació de 65 quilòmetres de rius de flux lliure.
La Aliança considera, però, que el document ha d’explicar amb més claredat els criteris ecològics i territorials que han determinat aquestes superfícies i objectius. Les entitats reclamen evitar una simple acumulació d’actuacions i aposten per una planificació que garanteixi la connectivitat entre els espais restaurats i que permeti obtenir millores ecològiques mesurables i duradores.
També demanen incorporar un diagnòstic previ de les causes de degradació de cada ecosistema per poder orientar millor les actuacions.
Més coordinació i recursos
Les organitzacions reclamen igualment reforçar la coordinació entre el MITECO, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, les comunitats autònomes, les confederacions hidrogràfiques i la resta d’administracions competents.
En el cas del medi marí, consideren necessari incrementar l’ambició del pla i concretar actuacions suficients per assolir els objectius de restauració.
Un altre dels aspectes assenyalats és el finançament. El borrador estima unes necessitats mitjanes d’uns 596 milions d’euros anuals fins al 2050. L’Aliança reclama que aquesta previsió es converteixi en una estratègia de finançament públic estable que garanteixi tant l’execució de les actuacions com el seu manteniment i seguiment.
Les entitats defensen que l’èxit del pla no es pot mesurar únicament en hectàrees restaurades, sinó també en indicadors com l’augment de la biodiversitat, la recuperació de la connectivitat dels ecosistemes, la reducció de les pressions que provoquen la seva degradació i la millora de la resiliència davant els fenòmens extrems.
Finalment, la Aliança reclama que les pròximes fases del procés garanteixin una participació efectiva de les administracions, la comunitat científica, les organitzacions ambientals i altres sectors socials abans de l’aprovació definitiva del Pla Nacional de Restauració.