Un nou informe avala la creació d’una reserva marina a la costa de la Serra de Tramuntana
La costa de la Serra de Tramuntana, entre Ses Puntes, a Sóller, i es Morro d’en Llobera, a Escorca, reuneix les condicions ambientals, científiques i socials necessàries per avançar cap a la creació d’una Reserva Marina d’Interès Pesquer. Aquesta és la principal conclusió d’un nou informe que recopila les evidències disponibles sobre l’estat del litoral i defensa que la zona disposi, finalment, d’una figura de protecció marina efectiva.
L’estudi, titulat Justificació tècnica per a la creació d’una Reserva Marina d’Interès Pesquer a la costa de la Serra de Tramuntana, assenyala que aquest tram del litoral concentra alguns dels hàbitats marins de major valor ecològic de Mallorca, però conviu amb una situació preocupant dels recursos pesquers. Els autors consideren que aquesta combinació, juntament amb el suport social i la feina tècnica acumulada durant els darrers anys, situa la Tramuntana davant una «finestra d’oportunitat» per protegir els seus ecosistemes abans que es deteriorin.
Els fons marins de la zona presenten una elevada diversitat d’hàbitats. A poca profunditat hi ha praderies de Posidonia oceanica i fons rocosos amb comunitats d’algues, mentre que a més profunditat s’hi localitzen extensions de maërl, rodòlits i coral·ligen. Segons l’informe, especialment rellevant és l’estat de conservació que encara mantenen alguns dels hàbitats bentònics profunds, una circumstància que, segons els autors, fa especialment pertinent actuar abans que augmentin els processos de degradació.
Uns recursos pesquers entre els més baixos de les Balears
La riquesa ecològica, però, contrasta amb la situació dels recursos explotats. Les dades recopilades situen la biomassa de peixos d’interès comercial entre les més baixes de les Illes Balears.
A les aigües poc profundes, la biomassa se situa entorn dels 1,4 quilograms per 250 metres quadrats, mentre que a les zones profundes és d’uns 1,7 quilograms per 250 metres quadrats. Les diferències respecte d’espais ja protegits són considerables. A la reserva marina d’El Toro, per exemple, una de les que presenta valors més elevats de les Balears, la biomassa arriba als 9,1 kg/250 m² en aigües poc profundes i als 12 kg/250 m² en aigües profundes.
L’informe també recull estudis que apunten a una situació de sobreexplotació de bona part del litoral de la Serra de Tramuntana i assenyala que la biomassa de peixos d’interès comercial va continuar disminuint entre 2010 i 2021.
Els autors consideren que la protecció podria permetre invertir aquesta tendència mitjançant l’anomenat «efecte reserva». Aquest mecanisme implica la recuperació de les poblacions de peixos dins les zones protegides i, progressivament, l’exportació de biomassa —tant d’adults com de juvenils, larves i ous— cap a les àrees adjacents. Es tracta d’un fenomen documentat en diverses reserves marines de la Mediterrània i de les Illes Balears, com les d’El Toro i les Illes Malgrats.
Devuit anys de reivindicació
La proposta no parteix de zero. La demanda social per protegir aquesta part de la costa es remunta devuit anys enrere i ha anat acompanyada de diferents iniciatives ciutadanes i estudis tècnics.
L’àrea ja va ser objecte d’un primer estudi del Govern de les Illes Balears l’any 2010. Posteriorment, el 2021, un nou estudi complementari va plantejar ampliar l’àmbit de protecció fins a les 9.915,68 hectàrees.
En paral·lel, durant aquests anys han sorgit moviments ciutadans com Per s’Illeta Reserva Marina i la Plataforma Port Ramassat, que han mantingut la reivindicació de protegir els ecosistemes marins de la Tramuntana i recuperar els recursos pesquers.
Les dades més recents recollides en l’informe apunten també a un suport ciutadà notable. Segons una consulta pública feta l’any passat per la Plataforma Port Ramassat, un 65,5 % de les persones enquestades percep que l’estat ambiental del litoral ha empitjorat, mentre que un 94,4 % es mostra favorable a la creació d’una Reserva Marina d’Interès Pesquer.
Aquest suport social és, segons els promotors de l’estudi, un dels elements que permeten parlar d’una etapa de maduresa del procés, en què coneixement científic, reivindicació ciutadana i iniciativa institucional poden confluir en una mateixa proposta.
Una oportunitat abans del deteriorament
L’informe, elaborat per David López, de la Fundació Iniciatives del Mediterrani (FIM), i Nuria Salmerón, tècnica d’espais marins protegits de la Fundació Marilles, amb el suport de Marilles, FIM i Save the Med, defensa que la protecció no s’hauria d’ajornar.
La particularitat de la Tramuntana, segons el document, és que els seus ecosistemes marins combinen una elevada biodiversitat amb un estat encara favorable d’alguns hàbitats profunds, mentre que els recursos pesquers presenten signes clars de pressió. Aquesta situació permetria actuar abans que la degradació dels hàbitats faci més difícil la recuperació dels ecosistemes i de les poblacions de peixos.
La creació de la reserva també tindria una dimensió econòmica i social. La recuperació dels recursos pesquers podria beneficiar les activitats que depenen directament d’un bon estat de conservació de la mar, especialment les comunitats pesqueres locals.
Per això, l’informe reclama al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) que faci les passes necessàries per avançar cap a la declaració de la reserva. Els promotors adverteixen que allargar el procés podria significar perdre una oportunitat per protegir uns hàbitats que encara conserven un bon estat i, alhora, recuperar uns recursos pesquers que es troben entre els més compromesos de les Balears.
Després de gairebé dues dècades de reivindicacions, estudis i mobilització ciutadana, la protecció de la costa de la Tramuntana afronta així una nova etapa. La qüestió ja no és només el valor natural d’aquest tram de litoral, sinó també la capacitat de preservar-lo mentre encara hi ha marge per recuperar els seus recursos marins.