L’alga exòtica Batophora occidentalis s’estén per tot s’Estany des Peix i colonitza la posidònia
L’alga verda exòtica Batophora occidentalis s’ha estès per tota la zona de s’Estany des Peix, a Formentera, i ha començat a colonitzar les praderies de posidònia. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), centre de recerca del CSIC i la Universitat de les Illes Balears (UIB), que alerta de la importància d’actuar per evitar que l’espècie arribi a altres zones del litoral balear.
Detectada per primera vegada a la Mediterrània a Formentera el maig de 2020, l’alga ha experimentat una expansió considerable en només quatre anys. Els mostrejos efectuats pels investigadors el 2024 en varen confirmar la presència a tots els punts estudiats de s’Estany des Peix. Els resultats s’han publicat a la revista científica PLOS One.
L’estudi també constata que l’espècie ja ocupa una part important de les comunitats vegetals marines de la llacuna. El 2024 cobria, de mitjana, aproximadament el 30 % de les praderies de Cymodocea nodosa estudiades i el 26 % de les de Caulerpa prolifera. En tots dos casos, s’havia convertit en el macròfit més abundant.
Una nova amenaça per a la posidònia
Una de les troballes més rellevants de la investigació és la capacitat de Batophora occidentalis per créixer directament sobre les fulles i els rizomes de la posidònia (Posidonia oceanica). Segons els investigadors, és la primera vegada que es documenta aquest comportament en aquesta espècie.
A s’Estany des Peix, l’alga arribava a cobrir prop del 25 % de la superfície de les fulles colonitzades. En els casos més extrems, el seu pes podia ser fins a cinc vegades superior al de la mateixa fulla de posidònia.
Andrea Antón, investigadora principal de l’estudi, adverteix que aquesta càrrega addicional podria reduir la quantitat de llum que rep la planta i incrementar el risc que les fulles es rompin. Durant els treballs de camp, els científics varen observar fulles intensament colonitzades que estaven doblegades, plegades o parcialment rompudes.
Tot i aquestes observacions, Antón assenyala que encara calen més investigacions per determinar quines conseqüències pot tenir aquesta interacció a llarg termini sobre les praderies de posidònia.
Les embarcacions, una possible via de dispersió
La presència de l’alga sobre les fulles de posidònia dins les praderies també preocupa els investigadors, ja que podria facilitar-ne la propagació més enllà de s’Estany des Peix. A més, durant els mostrejos varen trobar exemplars adherits a embarcacions, un fet que apunta a la possibilitat que el trànsit marítim contribueixi a transportar-la cap a altres indrets de la Mediterrània.
Els resultats situen s’Estany des Peix com un punt clau per seguir l’evolució d’aquesta espècie invasora i valorar mesures que n’evitin una expansió més àmplia. La rapidesa amb què ha colonitzat la llacuna des de la seva primera detecció, el 2020, reforça la necessitat de continuar-ne el seguiment científic i d’investigar les vies de dispersió.
La prioritat, segons l’advertiment dels investigadors, és evitar que Batophora occidentalis s’estableixi en altres zones del litoral de les Illes Balears, especialment en ecosistemes sensibles com les praderies de posidònia.