Portocolom es mobilitza per salvar les barques tradicionals de fusta
Unes 300 persones s’han concentrat aquest diumenge a la plaça de Sant Jaume de Portocolom per reclamar la protecció de les embarcacions tradicionals de fusta i unes condicions d’amarrament que n’assegurin la continuïtat. Convocada per l’Associació de Barques Tradicionals de Portocolom sota el lema «SOS Barques tradicionals. Amarraments i protecció», la mobilització ha denunciat unes condicions econòmiques i d’ús que, segons l’entitat, posen en perill un dels elements més representatius de la identitat marinera del poble.
El periodista felanitxer Andreu Manresa ha estat l’encarregat de llegir el manifest, que alerta d’una situació crítica per al patrimoni marítim i social de Mallorca. Portocolom conserva 197 embarcacions tradicionals, més d’un terç de les que encara es mantenen a tota l’illa. «No podem rompre una història de segles», assenyala el text.
El principal motiu de protesta són les condicions fixades per Ports de les Illes Balears per a les barraques restaurades. Les primeres autoritzacions estableixen un cànon anual de 2.862,31 euros, IVA inclòs, però limiten la permanència de les embarcacions a l’aigua a quatre mesos a sa Bassa Nova 1 i sis mesos a es Babo.
L’associació considera que aquestes condicions poden ser inassumibles per a moltes famílies i, alhora, perjudicials per a la conservació dels llaüts i altres embarcacions de fusta, que poden patir un deteriorament irreversible si passen massa temps en sec.
Per això, reclama amarraments permanents durant tot l’any, tarifes socials, prioritat per a les barques tradicionals i espai per a les embarcacions menors. També defensa que la gestió d’un ens públic com Ports ha de prioritzar la preservació patrimonial per damunt dels criteris exclusivament comercials.
La pluja ha obligat a escurçar la concentració, que ha inclòs gloses de Maribel Servera i Pau Riera «Descalç» i una ballada popular amb l’Escola de Ball Es Convent. La mobilització ha comptat amb el suport de diverses entitats locals.
El missatge final de l’associació resumeix la reivindicació: «Perquè mai no ens cansarà mirar un llaüt amarrat on toca».