Sa Mola de s’Esclop, el guardià de llebeig

L’extrem sud-oest de Mallorca gaudeix d’una geografia privilegiada que la proposta d’avui ens convida a descobrir. El monumental relleu de sa Mola de s’Esclop, amb un cim que s’enfila fins als 927 metres, serà la recompensa al nostre esforç. Caminarem per terres d’Estellencs i Calvià i, si així ho volem, també d’Andratx. Si les condicions meteorològiques ho permeten, podrem albirar la costa nord de la veïna illa d’Eivissa i les innombrables cales que esquitxen aquest litoral abrupte i d’atractiu innegable. El paisatge alternarà el bosc i la garriga mediterranis amb els camps de conreu i les extensions de roca calcària i càrritx tan característiques dels cims de la Tramuntana. Mentrestant, el Galatzó, primer mil de la serra que s’alça des del sud, ens acompanyarà amb la seva silueta inconfusible.

En el repartiment de terres fet pel rei Jaume I, aquests territoris correspongueren a Guillem de Montcada, bisbe de Barcelona. Els seus successors hi establirien la Baronia del Pariatge, que perdurà fins a l’abolició del feudalisme, el 1811. Avui, però, sembla que una nova forma de senyoriu, amb ressons medievals, s’ha instal·lat a Mallorca: grans finques i possessions en mans d’estrangers que sovint ignoren —quan no en fan befa— de la nostra història i cultura, mentre tanquen amb pany i forrellat terres i camins.

L’itinerari és d’anada i tornada pel mateix camí, llevat dels trams que enllacen amb la font des Quer. En el moment de publicar aquesta descripció, no hi ha cap opció de transport públic que permeti arribar al punt de partida. Podem deixar els vehicles a l’aparcament del quilòmetre 97 de la carretera Ma-10, en el tram entre Andratx i Estellencs, devora l’entrada de la finca pública de Son Fortuny i Coma d’en Vidal, on iniciarem l’excursió. No hi molt d’espai pel que recomanem fer cotxada i anar prest.

El recorregut presenta una certa dificultat, especialment pels pendents i els tiranys de pujada i baixada de sa Mola. Transitarem per camins excepte en la pujada i baixada del cim, per senders escassament marcats. El desnivell acumulat és assumible si mantenim un ritme que ens permeti conversar, gaudir del paisatge i assaborir l’experiència sense presses. Les vistes i la riquesa natural i etnològica de l’entorn bé s’ho valen.

Abans de partir, convé consultar la previsió meteorològica i adaptar l’excursió a les condicions previstes. Les pluges persistents, el vent fort o la calor intensa, especialment durant els mesos més calorosos de l’any, són motius suficients per ajornar la sortida. La muntanya no es mourà de lloc i sa Mola continuarà esperant-nos per oferir-nos una nova oportunitat de descoberta.

Coma d’en Vidal

Al costat de la carretera iniciarem la caminada per una pista ascendent que ens durà cap al refugi de sa Coma d’en Vidal. Una font eixuta ens donarà la benvinguda abans de superar una barrera tancada amb una cadena. El camí guanya altura progressivament, amb els marges de la Rota d’en Penasso a la dreta. Aviat arribarem a una cruïlla on deixarem a l’esquerra el camí que condueix a l’àrea recreativa de Son Fortuny.

A partir d’aquí ens tocarà guanyar altura pacientment. La pista s’enfila de manera constant i pronunciada entre boscos i paisatges de muntanya, mentre el Morralàs i els cingles de la serra dels Pinotells flanquegen les nostres passes per l’esquerra. No serà mala idea fer una aturada i girar el cap: les vistes de la mar i del comellar d’en Flac bé mereixen que els dediquem una mirada.

Després d’un parell de revolts endimoniats, el pendent s’afluixa i la vall es va obrint davant nostre. Ja som a la coma d’en Vidal. En termes geogràfics, una coma és una depressió allargada del terreny, semblant a una vall petita i relativament planera, habitual en zones de muntanya. Sovint, l’acumulació de sediments afavoreix la formació de sòls fèrtils. Aquí en tenim un exemple pràcticament de manual!

Al fons de la vall distingirem un petit turonet a l’esquerra. És Es Castellet. I, més enllà, la silueta imponent de Sa Mola. Unes passes més endavant arribarem a una bifurcació, on prendrem el camí que discorre a l’ombra d’un rengle de xiprers ordenadament alineats. A la dreta, la llera del torrent dels Gorgs davalla cap a la mar, mentre començam a destriar les cases del refugi, al qual arribarem en pocs minuts. No és mal lloc per fer una berenada i aprofitar les taules per compartir una estona de descans i bona companyia. Les instal·lacions, que pertanyen al Consell de Mallorca, no estan guardades i es poden llogar. La Font des Moro proporciona el seu magre cabdal des del coster situat al llevant de les cases.

S’Esplanada

En reprendre la marxa, avançarem entre terres de conreu protegides per un filat a la dreta i els contraforts de la serra dels Pinotells, coberts de càrritx, a l’esquerra. Amb un ampli gir cap a llevant, guanyarem altura suaument fins a arribar al coll de la serra dels Pinotells. Aquí convé fer una aturada: el Galatzó i la seva vall ens ofereixen una bona panoràmica, mentre les costes de Calvià llueixen esplèndides. No tot ha de ser suar i mirar on posam els peus!

Seguint les indicacions, girarem a la dreta i començarem a pujar per un sender obert entre les herbes que, en pocs minuts, ens deixarà damunt una antiga era, al costat de les cases enrunades de ses Cases de s’Esclop, que antigament allotjaven els treballadors. Som a s’Esplanada, on la silueta retallada de sa Mola contra el cel s’enduu bona part del protagonisme. I no és per manco!

Continuarem pel camí fins a la collada situada a la dreta, deixant també a aquest costat un curiós promontori amb forma de queixal, conegut com es Castellet. Arribats al coll, trobarem una paret de partió que separa els termes municipals de Calvià, a l’esquerra, i d’Andratx, a la dreta. Ignorarem una obertura a la paret i ens dirigirem cap al vessant de llevant de sa Mola, seguint un tirany que ens convidarà a deixar enrere les passes tranquil·les i posar fil a l’agulla.

El sender guanya altura ràpidament i enllaça una successió de fites que ens acosten progressivament al mur petri de sa Mola. Aviat haurem de fer servir les mans per superar els passos més complicats. Aquí les cames continuen fent feina, però les mans també reclamen el seu protagonisme! Sabrem que anam pel bon camí quan localitzem una petita estaca clavada en un suport metàl·lic.

A pas ferm i sense perdre el ritme, arribarem a una zona més planera des d’on ja podrem distingir la figura inconfusible d’un vèrtex geodèsic. A poques passes s’alça una pedra treballada que fa de fita de separació entre termes. Ja no hi ha gaire marge per al dubte: hem arribat al cim!

Sa Mola de s’Esclop

Som damunt un ampli altiplà que ens ofereix unes vistes sensacionals. Cap al sud veurem una construcció cap a la qual ens dirigirem. Un cartell a l’entrada ens informarà que som davant les restes de l’anomenada Caseta d’Aragó, que recorda el científic francès Francesc Aragó. L’any 1808, Aragó intentava establir un enllaç mitjançant senyals lluminosos entre la costa mediterrània i l’illa d’Eivissa. Les observacions que havia de registrar contribuirien, finalment, a determinar la longitud del metre i a establir-lo com a patró universal.

Des del portal gaudirem d’una talaia excel·lent sobre Andratx i el seu port, mentre la silueta arrodonida des Moletó emergeix per damunt del coll des Ciuronar. Si la condicions son adequades, Eivissa es distingirà clarament.

Toca iniciar el descens. Tornarem cap al vèrtex geodèsic i, una vegada hi arribem, seguirem les fites que ens conduiran fins a una ampla canal situada a l’esquerra, cap a ponent. Un tirany ens permetrà davallar-hi cap a les praderies situades més avall. Després de girar a la dreta, el camí inicia un llarg recorregut pel peu dels vessants occidentals de sa Mola. Primer passarem per les restes d’una construcció coneguda com sa Caseta de sa Mola. Aquí enllaçarem, per l’esquerra, amb el tirany que connecta amb el pas d’en Ponça, integrat en el GR-221. Seguirem les indicacions del sender de gran recorregut en direcció al coll des Quer fins a arribar al punt on havíem abandonat el camí per iniciar l’ascensió a sa Mola, després de superar la paret que abans havíem deixat a la dreta.

Font des Quer

Continuarem uns metres més fins a trobar un sender que davalla cap a la coma oberta a la nostra esquerra. Un antic camí de ferradura ens guiarà en direcció a un grup de grans blocs de pedra caiguts, al voltant d’un petit conjunt d’arbres. Hi avançarem còmodament, mentre el paisatge s’obre a la dreta i ens permet observar com el torrent des Quer s’obre pas cap a la mar.

A mesura que ens hi acostem, podrem apreciar les dimensions gegantines d’aquestes pedres, despreses dels vessants de sa Mola. En arribar al petit grup de polls que ofereixen una mica d’ombra, descobrirem la pica i la petita mina de la font des Quer. Aquesta humil construcció proporcionava aigua, ombra i descans als treballadors que conreaven les terres i hi pasturaven el bestiar en temps ja llunyans. El dia de la nostra visita, un fil d’aigua encara brollava de la font, tot i que no tenia prou cabal per omplir l’abeurador.

Ara ja només ens queda desfer el camí fins al punt d’inici. Si les cames demanen una treva, podem aprofitar el pas per la caseta de s’Esclop per fer-hi una aturada, descansar i recuperar forces abans de completar la tornada.

Fitxa tècnica resumida

Distància:  aproximadament  10,00 km per aproximadament 4 hores i mitja.

Desnivell acumulat:  1.350 m (675 m de pujada)

Dificultat: Moderadament exigent, per gent amb facilitat i experiència en trescar. Paciència a l’hora d’enfrontar els passos de S’Esclop.  

Referències

MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca

Diccionari Alcover-Moll

Mapes Mallorca Editorial ALPINA

Wikipedia

Web Passos per l’illa de Mallorca  https://passosdemallorca.blogspot.com/