El turisme de Menorca mostra un creixement equilibrat, una estacionalitat moderada i una aposta pels hotels rurals
Menorca va rebre 1,77 milions de turistes durant el 2025, un 5,8% més que l’any anterior, i es consolida com l’illa de l’arxipèlag amb un creixement turístic més elevat. A més, l’activitat turística durant la temporada baixa va augmentar un 12,2%, una dada que apunta a una millora de la desestacionalització i a una distribució més equilibrada dels visitants al llarg de l’any, segons han destacat des del Consell Insular de Menorca.
Aquestes són algunes de les conclusions de la Memòria sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears de 2025, elaborada pel Consell Econòmic i Social (CES) i presentada avui al Consell de Menorca. L’estudi també destaca que les pernoctacions hoteleres varen créixer un 7%, fins als 4,83 milions, mentre que l’estada mitjana es va situar en 6,6 dies, la més alta de les Balears.
El turisme rural també manté una evolució en augment. Menorca va rebre 104.006 viatgers en aquest segment, un 4,3% més, i les pernoctacions varen augmentar un 7,3%. L’oferta d’agroturismes i hotels rurals ha crescut un 7,5% des de 2019.
Malgrat aquestes dades, l’illa continua registrant una forta pressió humana durant l’estiu. L’agost de 2025, l’indicador de pressió humana va arribar a 218.946 persones, un 112,9% més que la població censada, de 102.821 habitants. És el segon increment relatiu més elevat de l’arxipèlag, només per darrere de Formentera.
En l’àmbit econòmic, Menorca va créixer un 2,2% el 2025, segons l’evolució del valor afegit brut (VAB), el registre més moderat de les Balears. L’estudi atribueix aquesta evolució a un model econòmic més diversificat i menys dependent del turisme.
Pel que fa al mercat laboral, l’illa va assolir 35.820 afiliats a la Seguretat Social, un 1,4% més que el 2024, i presenta una estacionalitat inferior a la de les Pitiüses. La població, per la seva banda, va augmentar un 1,7%, fins als 102.821 habitants.
La memòria també situa Menorca al capdavant de les Balears en indicadors educatius: té el percentatge més baix d’abandonament prematur dels estudis i el major ús del català a les proves de selectivitat, amb un 90,4%. En matèria ambiental, és l’illa que genera menys residus per habitant, tot i que manté reptes importants en la recollida selectiva i la dependència energètica exterior.