Un estudi de l’IRFAP i l’IMEDEA detecta alteracions al cor dels llobarros durant un episodi de mortalitat massiva
Un estudi científic amb participació de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP), a través del Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura (IRFAP-LIMIA), i de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) ha identificat alteracions importants en l’estructura del cor dels llobarros europeus (Dicentrarchus labrax) associats a un episodi de mortalitat massiva en una instal·lació d’aqüicultura d’Alacant.
La investigació, publicada el 9 de novembre a la revista científica internacional Fishes, aporta noves dades sobre la salut cardiovascular d’aquesta espècie i apunta que el funcionament del cor podria ser un factor important per comprendre millor els episodis de mortalitat que afecten les explotacions aqüícoles.
Per dur a terme el treball, els investigadors varen analitzar 48 cors de llobarros procedents de quatre grups diferents. La mostra incloïa exemplars recollits durant l’episodi de mortalitat a la instal·lació alacantina, peixos que havien sobreviscut al mateix episodi i que varen ser examinats 41 dies després, així com dos grups de referència procedents d’explotacions de Mallorca.
L’anàlisi morfològica i histològica dels òrgans va permetre detectar diferències significatives en l’organització del teixit muscular cardíac entre els exemplars afectats per l’episodi de mortalitat i els supervivents.
Menys espais per a la circulació sanguínia
Una de les troballes més destacades és que els cors dels peixos recollits durant l’episodi de mortalitat presentaven una estructura muscular més compacta, amb les fibres més agrupades i una reducció considerable dels espais interns del teixit cardíac. Aquests espais faciliten la circulació de la sang i l’aportació d’oxigen al múscul del cor.
Les diferències també es varen reflectir en les mesures efectuades pels investigadors. Mentre que aquests espais representaven el 23% de l’estructura analitzada en els peixos de l’episodi de mortalitat, en els exemplars supervivents arribaven al 69%. A més, els primers presentaven una capa de múscul cardíac compacte més gruixuda i desenvolupada.
L’estudi també va examinar possibles lesions als vasos sanguinis del cor. En aquest cas, però, les alteracions només es varen detectar en un nombre reduït d’exemplars, fet que no permet establir una relació concloent entre aquestes lesions i l’episodi de mortalitat.
L’estrès i la manca d’oxigen, entre els factors que cal investigar
Els resultats obren noves preguntes sobre els factors que poden intervenir en la salut cardiovascular dels peixos criats en instal·lacions d’aqüicultura. Els investigadors apunten que les alteracions observades podrien estar relacionades amb diferents circumstàncies, com ara situacions d’estrès, una disponibilitat insuficient d’oxigen o determinades condicions ambientals i de cultiu.
Tot i això, les troballes no permeten determinar que aquestes alteracions siguin la causa directa de la mortalitat massiva. La investigació posa de manifest la necessitat d’aprofundir en els mecanismes fisiològics que intervenen en l’adaptació dels peixos a les condicions de cria i en la seva resposta davant situacions adverses.
En aquest sentit, el treball reivindica la importància d’incorporar l’estudi de l’estructura i el funcionament del cor a les avaluacions de salut i benestar dels peixos d’aqüicultura, un àmbit que fins ara ha rebut menys atenció que altres aspectes sanitaris.
La recerca conjunta de l’IRFAP-LIMIA i l’IMEDEA contribueix així a ampliar el coneixement sobre la fisiologia i la sanitat del llobarro europeu i a obrir noves vies per avançar cap a una aqüicultura mediterrània més sostenible, amb una atenció especial al benestar dels animals i a la prevenció dels episodis de mortalitat.