Les XII Jornades Tècniques del Ferreret reuneixen experts i responsables de conservació per avaluar l’evolució de l’espècie i coordinar noves actuacions
La conservació del ferreret (Alytes muletensis), un dels amfibis més singulars de la fauna de Mallorca, continua afrontant reptes que obliguen a mantenir una vigilància constant sobre les seves poblacions. Les sequeres prolongades, les malalties emergents i la presència de depredadors invasors són algunes de les amenaces que condicionen el futur d’aquesta espècie endèmica. Precisament, aquests factors han centrat les XII Jornades Tècniques del Ferreret, celebrades els dies 19 i 20 de novembre amb la participació d’investigadors, especialistes internacionals i personal tècnic de les administracions implicades en la seva conservació.
Organitzades per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, les jornades han servit per revisar els resultats dels programes de seguiment i recuperació desenvolupats durant els darrers anys i establir les futures línies d’actuació. La trobada ha comptat amb la participació de Jaime Bosch, investigador de l’Institut Mixt d’Investigació en Biodiversitat de la Universitat d’Oviedo, i Jordi Hernández, del Zoo de Barcelona, dos especialistes amb experiència en la conservació d’amfibis.
La directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, Anna Torres, va inaugurar les jornades i va reivindicar la necessitat de mantenir la coordinació entre administracions, investigadors i centres especialitzats. Segons va assenyalar, la supervivència del ferreret depèn d’un seguiment continuat, del coneixement científic i de la capacitat d’identificar les amenaces per aplicar-hi mesures de conservació adequades.
La primera sessió, celebrada a la seu de la Conselleria, a Palma, va abordar l’estat actual de les poblacions naturals i els resultats més recents del programa de seguiment. També s’hi varen presentar les actuacions de restauració d’hàbitats i els avenços en la creació de nous nuclis poblacionals, una estratègia que pretén ampliar la distribució de l’espècie i reduir-ne la vulnerabilitat davant possibles episodis que afectin determinades localitats.
El fong i els depredadors invasors, entre les principals amenaces
Un dels punts centrals de les jornades ha estat el seguiment sanitari de les poblacions davant la presència de Batrachochytrium dendrobatidis, un fong que provoca la quitridiomicosi, una malaltia que afecta nombroses espècies d’amfibis arreu del món i que representa una de les principals amenaces per a aquest grup de vertebrats.
Els especialistes han analitzat els darrers resultats dels controls sanitaris i han insistit en la importància de mantenir una vigilància permanent per detectar possibles afeccions i actuar amb rapidesa. La prevenció i la detecció primerenca són especialment importants en una espècie amb una distribució geogràfica limitada com el ferreret.
Un altre dels àmbits de feina és el control de depredadors introduïts, especialment serps invasores i ossos rentadors, a diferents localitats d’interès per a la conservació. Aquests animals poden exercir una pressió important sobre les poblacions naturals i dificultar-ne la recuperació, motiu pel qual els programes de control formen part de les mesures de protecció.
268 ferrerets alliberats el passat mes de juny
La cria en captivitat continua essent una de les eines fonamentals per reforçar les poblacions existents i afavorir l’establiment de nous nuclis reproductors. En aquest sentit, Jordi Hernández va presentar la situació de la població de ferrerets mantinguda al Zoo de Barcelona i els resultats del programa de cria que aquesta institució desenvolupa en col·laboració amb el Govern balear.
Els resultats d’aquest treball tenen una aplicació directa sobre el territori. El passat mes de juny, el Govern i el Zoo de Barcelona varen alliberar 268 exemplars a dos indrets de la serra de Tramuntana. Trenta-vuit d’aquests animals es varen introduir en un nou punt de reproducció, mentre que els altres 230 es destinaren a reforçar una població existent que havia experimentat un retrocés durant els darrers anys.
Durant les jornades també s’ha estudiat la possibilitat d’ampliar la col·laboració internacional mitjançant l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA), que ha ofert impulsar un programa europeu específic de cria del ferreret. Aquesta iniciativa permetria reforçar els recursos disponibles per a la recuperació de l’espècie i incrementar la disponibilitat d’exemplars destinats a futures actuacions.
Paral·lelament, s’ha presentat un projecte de cria en semicaptivitat que pretén augmentar la disponibilitat de ferrerets per reforçar poblacions naturals en declivi o impulsar noves reintroduccions. Aquesta modalitat complementaria els programes de cria que ja es duen a terme en centres especialitzats.
L’experiència de la península de Llevant
La segona jornada s’ha traslladat al Parc Natural de la Península de Llevant, on els participants han pogut conèixer sobre el terreny l’única població de ferreret establerta fora de la serra de Tramuntana.
Aquest nucli, creat l’any 2012, s’ha consolidat amb una evolució favorable i constitueix un exemple de les possibilitats que ofereix la diversificació geogràfica per garantir el futur de l’espècie. La seva existència permet reduir la dependència de les poblacions tradicionals de la Tramuntana i obre la porta a ampliar els espais on el ferreret pot desenvolupar-se.
Durant la visita també s’ha explicat el projecte de cria en semicaptivitat, que pretén obtenir nous exemplars per reforçar les poblacions que han mostrat signes de declivi. L’objectiu és disposar de més eines per afrontar els efectes de les sequeres, la pressió de les espècies invasores i l’aparició de malalties emergents.
El ferreret és un petit amfibi endèmic de Mallorca que viu principalment als torrents de muntanya de la serra de Tramuntana. La seva conservació és un dels exemples més destacats de recuperació d’amfibis a escala europea, fruit de dècades de feina en protecció d’hàbitats, seguiment científic, cria en captivitat i reintroducció.
Les jornades han permès posar en comú els coneixements més recents sobre l’espècie i revisar les estratègies que s’apliquen per garantir-ne la supervivència. El repte, a partir d’ara, serà consolidar els resultats obtinguts i ampliar les mesures de protecció davant unes amenaces que obliguen a mantenir una feina continuada sobre el territori.

