Eivissa instal·la canons antiaeris a la seva costa
El Departament de Cultura del Consell d’Eivissa ha instal·lat dues rèpliques exactes dels canons antiaeris Vickers Amstrin de 101,6 mm, model 1917, al Centre d’Interpretació de Sa Caleta. Aquestes peces formaven part del sistema defensiu del creuer Extremadura i es van col·locar a les bateries costaneres d’aquesta zona l’any 1940, en plena Segona Guerra Mundial.
La iniciativa, segons han detallat des de la institució, s’inscriu dins un projecte de recuperació patrimonial que vol fer accessible al públic una part fonamental de la història militar de l’illa.
La consellera de Cultura, Sara Ramon, ha subratllat que aquest espai reuneix “tres eixos d’interès cultural: l’etnològic, l’arqueològic i la part militar”, i ha remarcat la importància de recrear la dimensió històrica i defensiva que tenien aquests canons en el seu context original. “És la història d’un moment molt concret, i això és el que volem transmetre”, ha explicat.
Fortificació litoral
El projecte s’emmarca dins el Pla 1940 —també conegut com a Pla Kindelán—, un programa estatal per a la fortificació del litoral que va respondre a les tensions bèl·liques globals del moment. La bateria de Sa Caleta va estar activa fins a l’any 1962 i constitueix una de les fortificacions millor conservades de l’illa.
La reconstrucció de les rèpliques no ha estat senzilla, han dit des del Consell. Segons ha detallat la historiadora del Consell, Susana Cardona, primer va ser necessari localitzar un model original a Segòvia per prendre’n les mesures, i posteriorment es van recuperar plànols històrics que han permès una recreació fidel de les peces. El projecte va descartar la utilització de models originals per evitar-ne la degradació a causa del clima d’Eivissa. En lloc seu, s’han emprat materials resistents com l’acer per garantir la durabilitat de les rèpliques a l’exterior.
El Centre d’Interpretació de Sa Caleta es concep com un espai didàctic obert al públic per entendre el paper de les instal·lacions militars a l’illa, tant des del punt de vista estratègic com social i cultural. “Volem que aquest centre ajudi a valorar aquesta part de la nostra història”, ha apuntat Ramon.
El projecte ha comptat amb el suport i la col·laboració d’organismes militars i patrimonials com la Comandància General de Balears (COMGEBAL), l’Institut d’Història i Cultura Militar (IHyCM), el Centre d’Història i Cultura Militar de Balears (CHyCMB), el Reial Col·legi d’Artilleria de Segòvia i la Reial Germandat de Veterans de les Forces Armades i la Guàrdia Civil, entre d’altres.