Exemplars d’anfós equipats amb sensors seran els sentinelles del canvi climàtic a la mar Balear
L’anfós (Epinephelus marginatus) és conegut com el rei de la Mediterrània gràcies al paper fonamental que té en la cadena tròfica costanera. És una espècie sedentària i territorial catalogada com a vulnerable, segons la llista vermella de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).
L’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) i la Direcció General de Pesca i Medi Marí del Govern de les Illes Balears han iniciat un projecte pioner, segons el qual individus d’aquesta espècie es convertiran en sentinelles de la mar de les illes Balears, gràcies a l’aplicació de nova tecnologia de telemetria acústica.
L’IMEDEA (CSIC-UIB) té més de 15 anys d’experiència de fer servir aquesta tecnologia en el camp de l’ecologia de peixos i biologia marina, i ara la posarà a disposició de la conservació de la mar balear. Per a això, els científics han equipat amb un dispositiu acústic innocu un grup d’individus, els quals enviaran informació del seu comportament a través d’una xarxa de receptors instal·lats en el fons marí. Aquesta informació permetrà entendre els efectes que té l’escalfament global en la biodiversitat marina, fomentarà la pesca sostenible i generarà informació científica de qualitat per avaluar àrees marines protegides (AMP).
La xarxa de receptors que recull la informació transmesa pels anfosos forma part de la Balearic Tracking Network, que al seu torn s’integra en l’European Animal Tracking Network, la qual té per objectiu crear una xarxa global de receptors per al monitoratge automàtic de la fauna marina. Recentment, l’IMEDEA i la DGPMM ha finalitzat la primera campanya d’aquesta iniciativa, en la qual han marcat individus d’anfós en la reserva marina de l’illa del Toro i de les illes Malgrats.
La segona fase
En una segona fase, la xarxa de receptors s’estendrà fins a les reserves marines de l’illa de la Dragonera i de la badia de Palma per avaluar-hi l’efecte additiu d’aquestes àrees que formen una xarxa de reserves al sud de Mallorca. Així mateix, les onze reserves marines d’interès pesquer impulsades per la DGPMM estaran connectades per aquests receptors acústics.
Aquesta aposta per ciència a llarg-termini s’estén fins a l’any 2030 i permetrà avaluar la connectivitat i mobilitat d’altres espècies carismàtiques, com els déntols, llampugues i espècies vàries d’elasmobranquis durant els pròxims anys. D’aquesta manera, es formarà un grup de sentinelles que ens ajudaran a entendre els efectes del canvi global a la mar balear.
L’objectiu final del projecte és generar coneixement científic que ajudi a la conservació de la biodiversitat marina i a emprar de manera sostenible els oceans, les mars i els recursos marins, en el marc de l’Objectiu de desenvolupament sostenible 14 impulsat per l’ONU.
Concretament, aquesta tecnologia de biotelemetria contribueix a monitorar els efectes del canvi climàtic i contaminació, genera informació demogràfica fonamental per a la gestió d’una pesca sostenible, i permet avaluar la dinàmica i connectivitat de les reserves d’interès pesquer de les illes Balears per maximitzar el seu benefici ecològic i social.
Foto: Eneko Aspillaga.