Sor Clara Andreu d’Inca i els Màrtirs d’Eivissa ascendiran als altars
El papa Lleó XIV ha autoritzat la promulgació de diversos decrets del Dicasteri de les Causes dels Sants, en una decisió que obre el camí a noves beatificacions amb una forta presència espanyola, especialment vinculada a les Illes Balears i al context de la Guerra Civil.
L’autorització s’ha produït durant l’audiència concedida al prefecte del Dicasteri, el cardenal Marcello Semeraro, i inclou el reconeixement del martiri de vint sacerdots de la diòcesi d’Eivissa, així com les virtuts heroiques d’una religiosa mallorquina del segle XVII.
Martiri reconegut a Eivissa i Formentera
Entre els decrets destaca el reconeixement com a màrtirs de vint preveres assassinats entre agost i setembre de 1936 a les Pitiüses. Els fets s’emmarquen en els primers mesos de la Guerra Civil, en un context de persecució religiosa i violència anticlerical.
Els sacerdots reconeguts pertanyien a la diòcesi d’Eivissa i van ser executats per “odi a la fe”, segons el decret. El grup estava format, entre d’altres, per Juan Torres Torres —considerat el líder de la causa—, Antonio Tur Costa, Antonio Roig Guasch o José Riera Bonet.
El conjunt representa un terç del clergat local de l’època, quan a l’arxipèlag hi havia 53 sacerdots. Diversos dels capellans van ser detinguts, empresonats al Castell d’Eivissa i finalment executats en diferents fases de la repressió de 1936.
La documentació del procés inclou la denominada Positio, un informe històric i teològic que ha anat superant diverses etapes d’avaluació: aprovat pels consultors històrics el gener de 2025, validat pels teòlegs el gener de 2026 i ratificat aquesta mateixa setmana pel col·legi de cardenals i bisbes del Dicasteri.
El ritu de beatificació està previst per a la tardor d’enguany i es celebrara a Eivissa mateix, essent la primera vegada que succeeix un fet d’aquestes caracertístiques.
Una religiosa mallorquina de vida mística
El segon decret rellevant afecta la Serva de Déu Clara Andreu i Malferit, monja professa del monestir jerònim de Sant Bartomeu d’Inca, nascuda a Palma l’any 1596.
El Vaticà ha reconegut les seves virtuts heroiques en una vida marcada per la disciplina conventual, la docència dins del monestir i una trajectòria espiritual que, segons la documentació, va derivar en experiències místiques des de principis del segle XVII.
Ingressada al convent amb només 7 anys, va professar com a religiosa als 16. Al llarg de la seva vida va exercir funcions d’hostatgeria, ensenyament de novícies i tasques d’infermeria. La seva figura va adquirir rellevància dins i fora del claustre, fins al punt de ser objecte d’una investigació eclesiàstica per la seva reputació espiritual. Va morir el 24 de juny de 1628.
Procés llarg i validació progressiva
El recorregut de la causa ha estat especialment dilatat en el cas dels sacerdots d’Eivissa i Formentera. Tot i que la tradició oral i la memòria eclesial consideraven immediatament el seu martiri, el procés es va interrompre durant dècades per evitar tensions socials en una comunitat petita on convivien víctimes i responsables indirectes de la repressió.
La causa es va reobrir l’any 2008, iniciant una nova fase de revisió històrica i teològica que ha culminat ara amb la validació definitiva del Dicasteri.
Llistat dels vint futurs beats
El conjunt de preveres reconeguts inclou, entre d’altres, Juan Torres Torres, Antonio Tur Costa, Antonio Roig Guasch, José Tur Bennassar, Miguel Planells Tur, José Ramón Escandell, Joaquín Cirer Sala, José Riera Bonet, Antonio Cardona Vingut, José Torres Torres o José Serra Ribas, entre altres membres del clergat eivissenc de l’època.