Ara llegint
Un estudi de Manel Suàrez aporta dades inèdites sobre la Colònia penitenciària de Formentera

Un estudi de Manel Suàrez aporta dades inèdites sobre la Colònia penitenciària de Formentera

Un estudi de Manel Suàrez aporta dades inèdites sobre la Colònia penitenciària de Formentera

Manel Suárez Salvà ha presentat la memòria final de la Beca d’Investigació que li va concedir l’àrea de Patrimoni Cultural del Consell Insular de Formentera l’any 2022 per desenvolupar un estudi sobrela presó que es va obrir a la vora de l’estany des Peix entre 1940 i 1943.

Després de sol·licitar una pròrroga per completar la recerca, Suàrez ha entregat la memòria final, titulada La Colònia penitenciària de Formentera. L’estudi consta de més de 850 pàgines més un apèndix amb els noms i altres dades dels 2.133 homes que,en un moment o altre, varen ser reclosos a la presó de la Savina.

El resultat és una extensa narració detallada i perfectament documentada que aporta multitud d’informacions totalment inèdites. Aquestes noves dades afecten diferents aspectes que van des del coneixement de les persones que patiren reclusió a sa Colònia (quins càrrecs se’ls havien imputat i pels qual havien set jutjats i condemnats, d’on eren id’on provenien, el funcionament del sistema de redempció de penes pel treball, l’adoctrinament dels principis del règim franquista a què eren sotmesos, etc.) fins al coneixement sobre com era físicament l’edifici de sa Colònia i com els mateixos presos elvaren haver de construir.

La investigació confirma que les víctimes mortals de la presó en foren 58, una part de les quals s’ha pogut exhumar ja del Cementeri Nou de Sant Francesc. Altres persones, però, moriren poc després una vegada havien tornat a ca seua o bé a altres penitenciaries. L’autor planteja que, en certa manera, també foren víctimes de la negligència de les autoritats franquistes en la custòdia de les persones que elles mateixes havien enviat a presó.

El treball de Suárez també aclareix la qüestió del traspàs dels edificis penitenciaris a l’Exèrcit el 1943. Explica que el desmuntatge de les instal·lacions va ser únicament parciali, arran d’un plànol fins ara desconegut, que permet conèixer amb detall quina distribució tenien els serveis de la penitenciaria.

Les restes de la Colònia penitenciària de Formentera, més coneguda com sa Colònia o es Campament, varen ser declarades Bé d’Interès Cultural en la tipologia de Lloc Històric el 2014 i, definitivament el 2018 arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears confirmant la declaració efectuada pel Consell Insular.

Manel Suárez Salvà (Calvià, 1959), que ja va publicar el 2011 l’estudi sobre la presó de Can Mir, a Palma, s’ha enfrontat al repte d’ampliar el coneixement amb què comptàvemsobre el penal que primerament va ser anomenat Colònia penitenciària, després Destacament penal i, finalment, Presó Central de Formentera. Amb aquest objectiu ha explorat arxius que fins ara no s’havien utilitzat per a reconstruir la història del penal franquista instal·lat a la Savina. És el cas de l’Arxiu del Centre penitenciari de Palma, l’Arxiu Militar Intermedi de Palma o l’Arxiu General de l’Administració, situat a Alcalà d’Henares. A banda dels documents d’arxiu, també s’han incorporat les informacions proporcionades oralment per diverses persones informants.

La intenció de l’àrea de Patrimoni Cultural del Consell Insular de Formentera és publicaraquest treball una vegada hagi set adaptat al format de llibre.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt