Ara llegint
L’Institut Menorquí d’Estudis dedica un llibre a Joan Hernández Mora

L’Institut Menorquí d’Estudis dedica un llibre a Joan Hernández Mora

L'Institut Menorquí d'Estudis dedica un llibre a Joan Hernández Mora

En el quarantè aniversari de la seva mort, l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) ret homenatge a Joan Hernández Mora, una de les figures intel·lectuals més rellevants del segle XX a Menorca. Ho fa amb la publicació d’un llibre editat a cura de Pere Gomila i Josefina Salord. La presentació tindrà lloc avui dimarts dia 21 de gener, a les 19.30 h, a l’Ateneu de Maó, i comptarà amb les intervencions del poeta i co curador de l’edició Pere Gomila (IME), i dos dels autors de capítols, l’arqueòloga Cristina Rita (IME), i el periodista Miquel Àngel Limón(IME).

Fill d’un altre menorquí il·lustre, l’historiador, artista i director de la Revista de Menorca, Francesc Hernández Sanz, de qui heretà l’interès per la docència i el patrimoni històric i cultural de Menorca, la trajectòria d’Hernández Mora travessa bona part del convuls segle XX, del qual ofereix un testimoniatge viu.

Joan Hernández Mora (Maó, 1902 – Madrid, 1984), llicenciat en Filosofia i Lletres, va ingressar com a professor a l’Institut de Maó el 1921, del qual va ser comissari-director durant la Guerra Civil. Abans havia assistit als cursos d’estiu de 1933 i 1934 de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander. Empresonat del 1939 al 1941, depurat el 1941 i llicenciat en Dret el 1946, no va poder reingressar a l’institut fins al 1951, on tres anys més tard ocupà la càtedra de Llengua i Literatura Espanyola, després d’una primera destinació a Eivissa, fins a la seva jubilació.

Des de molt jove, va ser un activista en favor de la llengua catalana i va desenvolupar una intensa activitat cultural. Des del 1923 va formar part de la Junta Directiva de l’Ateneu de Maó i va ser cofundador de l’Associació Menorquina de Nostra Parla (1923-1924), així com col·laborador el 1930-1931 de la Revista de Catalunya, dirigida pel seu amic Ferran Soldevila.

Quant a la seva obra, destaquen les col·laboracions a la Revista de Menorca i els nombrosos estudis relacionats amb la nostra illa, des del primerenc «Menorca prehistórica» fins a les biografies dedicades a Mateu Orfila i a Joan Comas Camps (1976). Amb tot, la faceta d’investigador històric la va encaminar més a la preparació i a l’assessorament d’estudiants i joves investigadors que a la publicació d’obra pròpia. El 1981 va ser declarat Fill Il·lustre de Menorca, apadrinat per Francesc de B. Moll, i va ser incorporat a la Galeria de Menorquins Il·lustres de l’Ajuntament de Maó.

El volum editat per l’IME, que és el número 48 de la col·lecció Cova de Pala, conté aportacions de Joan Hernández Andreu, Joel Bagur, Cristina Rita, Antoni-Joan Pons, Albert Pons, Miquel Àngel Limón, Enric Pujol, Pere Gomila i Josefina Salord, que posen de relleu la figura d’Hernández Mora sobre els temes que va estudiar i en què va participar, com son el debat menorquinista dels anys trenta, la investigació arqueològica a Menorca, la història cultural, i també la relació amb personatges com el coronel Vicenç Guarner Vivanco, l’escriptor Josep Pla, l’historiador Ferran Soldevila, i el filòleg Francesc de B. Moll.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt