Palma blinda les 8.500 hectàrees de terreny cultivable i les seves 339 explotacions amb la figura d’un parc agrari

El Protocol d’actuació del parc agrari de Palma que s’ha signat avui estableix les bases que han de fer possible la creació del que serà el primer parc agrari de les Illes Balears. El seu objectiu és convertir la zona rústica de Palma en un espai de referència de l’agricultura per recuperar i augmentar l’activitat agrària a la ciutat, protegir les zones agrícoles i que el que s’hi produeixi contribueixi a la sobirania alimentària i reverteixi en benefici de la població. A la vegada és, també, una eina per a la lluita contra el canvi climàtic.

El Govern de les Illes Balears i la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació han signat el Protocol general d’actuació per a l’impuls del parc agrari de Palma, juntament amb l’Ajuntament de Palma, la Universitat de les Illes Balears (UIB), les organitzacions professionals agràries (ASAJA, Unió de Pagesos i UPA-AIA Balears), Cooperatives Agroalimentàries de les Illes Balears, l’Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA) i les comunitats de regants de la Sèquia d’en Baster i la del Pla de Sant Jordi, Son Ferriol i Casa Blanca. La signatura del Protocol s’ha fet a la bassa de Can Guidet, a Son Ferriol.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha participat de la signatura, juntament amb la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha. Armengol ha agraït la feina dels pagesos i pageses que segueixen en actiu a les Illes Balears i especialment a Palma i ha mostrat la voluntat que la figura del parc agrari “serveixi per continuar avançant en la consolidació del sector primari a les nostres illes”.

Així mateix, ha mostrat el compromís del Govern en aquest sentit: “som conscients de les singularitats, les necessitats i les dificultats del sector primari”, ha dit la presidenta, per destacar també la importància del sector agrari com a activitat econòmica “per l’efecte que té en el paisatge, per la necessitat d’avançar en el consum de producte de proximitat i en l’economia circular i també d’assumir reptes de futur, com la necessitat d’incorporar gent jove, fer donar totes les possibilitats perquè les finques siguin productives.

En aquest sentit, ha destacat el paper que tendrà en el futur la innovació i la digitalització del sector. La consellera, per la seva banda, ha explicat que “el parc agrari és un cinturó verd, una muralla que no tanca res sinó que obre, amb canals de comercialització propers de producte local tan importants en aquest moment”. A la vegada, ha dit, “connecta els infants amb la natura i els fa tenir arrels”.

El batle de Palma, José Hila, ha afirmat que la signatura d’avui “és un acte de justícia”. “Situa Palma com un municipi agrícola que avança en la diversificació econòmica i que és una ciutat amb més futur, on el jovent tindrà més oportunitats i el sector primari, millors condicions”.

El parc agrari de Palma està format per dues grans extensions agroramaderes: el Pla de Sant Jordi, al llevant de Palma, i l’Horta de Dalt, al nord de la ciutat. El Pla de Sant Jordi presenta un total de 5.692 hectàrees, mentre que l’Horta de Dalt té 2.781 hectàrees. El conjunt del parc agrari de Palma ocuparà una superfície total de 8.473 hectàrees.

A partir d’aquest Protocol s’ha de crear i consolidar el parc agrari de Palma, a través d’un ens, organisme o òrgan administratiu, que serà l’encarregat de redactar el pla de gestió i desenvolupament del parc. El parc agrari de Palma pretén convertir la zona rústica de la ciutat en un espai de referència de l’agricultura periurbana de Mallorca.

Els objectius del Protocol són:

• Desenvolupar polítiques alimentàries integrals per ajudar a assolir la millora de la seguretat alimentària i de la nutrició i promoure l’agricultura sostenible.
• Impulsar acords territorials per, entre d’altres, posar a disposició els terrenys públics que siguin de titularitat de les parts signants perquè puguin recuperar-ne l’ús agrícola i ramader.
• Impulsar l’elaboració d’instruments de planificació urbana i territorial com, entre d’altres, el pla especial urbanístic o el d’infraestructura verda.
• Treballar conjuntament en la recerca de suport econòmic i cofinançament, en especial, d’ajuts europeus.
• Definir una estratègia de promoció dels productes agroalimentaris del parc agrari de Palma.
• Impulsar la formació, la recerca i la innovació.
• Promoure accions de dinamització del parc agrari i complementàries a l’activitat agrícola.
• Promoure la formació i l’enfortiment de cooperatives i associacions en el sector agroramader per augmentar el nombre d’explotacions i incorporar persones joves al sector.

El Protocol tindrà una vigència de quatre anys i es crearà una comissió de seguiment i coordinació. El Protocol es desenvoluparà per mitjà de convenis específics.

El Parc Agrícola Sud de Milà, creat als anys 90, fou capdavanter a posar en marxa un instrument de protecció i de gestió de l’espai agrícola periurbà. A Espanya, hi ha casos d’èxit a Catalunya (Parc Agrari del Baix Llobregat o l’Horta de Lleida), a Madrid (Parc Agrari de Fuenlabrada) o a Andalusia (Vega de Granada). La Llei agrària de les Illes Balears, aprovada l’any 2019, estableix els mecanismes de creació d’aquesta figura a les Illes Balears.

Segons dades del Registre interinsular agrari (RIA), actualment hi ha censades al municipi de Palma 339 explotacions agràries i ramaderes. Els principals cultius són herbacis i llenyosos, seguits de pastures i terreny forestal.