El consistori de Sineu i diverses entitats agràries, satisfetes per haver-se arxivat el projecte de Son Venrell
El Govern de les Illes Balears ha resolt avui no autoritzar el projecte de construcció d’una granja de gallines ponedores a la finca de Son Venrell, a Sineu, un acord que ha estat rebut amb satisfacció per part de l’Ajuntament del municipi, així com per diverses entitats del sector primari. La Direcció General d’Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental, després d’un procediment que inclou la revisió d’informes urbanístics, va notificar l’arxivament definitiu del projecte el passat 19 de desembre.
El batle de Sineu, Tomeu Mulet, ha expressat la seva alegria per aquesta resolució: “Com a membres de l’Ajuntament i també com a sineuers estam molt contents perquè des del primer moment hem donat resposta a un projecte que comprometia Sineu i tota la comarca del Pla. Amb la feina ben feta, avalada pels tècnics, fora frissar i amb seriositat, s’han emès els informes corresponents i arribam al final d’aquest camí, que suposa aturar el projecte de Son Venrell”
Durant el procés de tramitació, l’Ajuntament de Sineu ha impulsat nombroses accions per garantir que la normativa urbanística i ambiental es complís estrictament. Les més de 1.400 al·legacions presentades per veïnats i col·lectius socials evidencien l’oposició ferma al projecte, que preveia construir deu naus amb capacitat per a 740.000 gallines, generant 30.600 tones de residus anuals i un consum d’aigua de 60.000 metres cúbics.
Altres reaccions
Les entitats agràries també han mostrat la seva satisfacció. PIMEM, Unió de Pagesos i APAEMA han destacat que aquesta decisió contribueix a preservar el model de producció agrària sostenible. Joan Gaià, gerent d’Unió de Pagesos, ha assenyalat: “Ara és el moment d’enfocar esforços en el suport als petits productors, que són clau per al futur del sector primari i per al manteniment del nostre territori”.
Miquel Coll, president d’APAEMA, ha afegit que aquesta resolució hauria d’obrir un debat sobre la necessitat d’imposar límits als macroprojectes que poden afectar greument el medi ambient i el teixit empresarial local. “Aquest cas ha de ser un punt d’inflexió per protegir la sostenibilitat i l’equilibri territorial”, ha afirmat.