Gabriel Mercè

 

418 Articles Published | Follow:
L’incendi de s’Albufera ja ha cremat 20 hectàrees
Fa ja algunes dècades que l’ús del sifó en els bars pràcticament s’ha extingit. Sobre la barra o en alguna estanteria que quedàs ben a mà dels cambrers, hi solia haver una col·lecció de deu o quinze sifons de vidre, degudament protegits per una malla plàstica, que anaven de taula en taula a mesura que la clientela n’havia de fer ús. Avui ja són ben pocs els establiments que encara conserven aquesta manera de servir aigua de Seltz per aportar bombolles a begudes com el palo, el vermut o el vi, entre d’altres, i donar-los un nou caràcter, més refrescant i divertit. Defensors del sifó i les seves virtuts segueixen estimulant el consum del sifó autèntic, aquell que ve en ampolles de vidre, i continuen demanant-lo als proveïdors de confiança. I una de les poques marques que segueix avui produint aquest producte és Begudes Puig. Emperò el gran problema d’aquesta i altres marques és que les velles ampolles de vidre s’estan exhaurint. Ja quasi no en queden. El gran drama és que s’han convertit en objectes de decoració que es venen a mercadets d’antiguitats per 20 o més euros i que van deixant de tenir l’ús pel qual varen ser creats. Begudes Puig, precisament, ha fet una crida als mallorquins que tenguin ampolles de sifó a ca seva perquè no els facin desaparèixer: “No els tiris, nosaltres te’ls compram”, diuen en una campanya iniciada a les xarxes socials. “No volem que es perdi la tradició i cada vegada són més escassos”, expliquen. I així és. Ho confirma el gerent de l’empresa, Julià Puig, que explica que cada dia que passa estan més desprovistos de les clàssiques ampolles retornables de sifó. Evidentment, fa temps que varen incorporar els envasos de plàstic retornables, “però hi ha clients que ens demanen l’envàs tradicional, el de vidre, i ha arribat un moment que no podem atendre la demanda que tenim”. La creació de nous envasos no és senzilla. No hi ha cap fàbrica a Europa que s’hi dediqui i únicament a Argentina n’han trobat alguna. Prefereixen, per tant, rastrejar rebosts i porxos de cases mallorquines a la recerca de sifons que han caigut en l’oblit. Molts d’ells s’hauran de reparar, però estan disposats a fer-ho i no perdre la tradició. De fet, tenen en circulació algunes ampolles de sifó que tenen prop de cent anys. I és que el sifó torna. Està en auge. Julià Puig detalla que aporta una dosi elevada de gasificació a determinades begudes “que no s’aconsegueix de cap altra manera” i comenta que “és un producte actualment molt preuat en el món de la cocteleria”. A més, reconeix que té un component estètic que no podrà tenir mai una ampolla de sifó de plàstic. La fabricació de begudes carbòniques té una història llarga i intensa a Mallorca. Al final del segle XIX aparegueren un seguit de petites fàbriques que avui es dirien de quilòmetre zero a gran part dels municipis de l’illa. Hi havia pobles que fins i tot tenien fins a dues o tres fàbriques. Hi ha fonts que expliquen que durant els anys seixanta hi va arribar a haver fins a 93 fàbriques de sifó a Mallorca. Pensem que aleshores la distribució es feia en carro i que la distribució en camions no arribaria fins molt més endavant en el temps. Va ser el primer refresc que es va poder trobar als bars i cada petita fàbrica s’encarregava, a més de reomplir els envasos, també de netejar-los. Cada marca tenia la seva peculiaritat, un sabor únic. Però la irrupció de les marques universals de refrescs varen rebentar el sifó i dins el darrer terç del segle XX quasi totes elles sucumbiren. Ordinas, La Popular, Puig, Miret, A. Vicens, Can Ramis, Simonet, Cicerón, Suprex... són algunes d’aquestes marques que varen assortir la població mallorquina d’aquesta bombolla ara nostàlgica que Begudes Puig es resisteix a deixar de produir, ben igual que milers de persones no volen deixar de consumir. El problema, ara, no és la demanda, sinó l’envàs. I segur que n’hi ha moltíssims d’oblidats, coberts de pols.
El sifó vol tornar, però les velles ampolles són ara objectes de decoració
Campanya contra els creixents abocaments de residus d'obra a fora vila amb inspeccions a sis municipis
Campanya contra els creixents abocaments de residus d’obra a fora vila amb inspeccions a sis municipis
El vaixell romà de Ses Fontanelles transportava salsa de peix, oli i vi dins 250 àmfores
Menorca compta amb 136 operadors ecològics que sumen més de 7.000 hectàrees de terreny
Menorca compta amb 136 operadors ecològics que sumen més de 7.000 hectàrees de terreny
Eivissa suma 100 hectàrees de Producció Agrària Ecològica i es situa en les 1.385
Un incendi crema 1 hectàrea a Alconàsser en una nit que no es baixa dels 26 graus
Un incendi crema 1 hectàrea a Alconàsser en una nit que no es baixa dels 26 graus
Jordi Vanrell substitueix Llorenç Gelabert com a president de l’Associació d’Antics Blavets
Demà dissabte arranca la seva singladura la Fundació Vicens Mas Coll. El menjador del casal de Can Mas, ubicat en el número 34 del carrer de Reial, ben davant el malaurat teatre Defensora Sollerense, és el lloc elegit perquè deu persones s’hi reuneixin per signar l’acta de constitució de la nova fundació pública, sense afany de lucre, que serà l’encarregada de fer-se càrrec d’aquesta casa quan falti la seva actual propietària, Paulette Mas Miquel, i convertir-la en un museu. Així ho ha anunciat la pròpia Paulette Mas aquesta setmana, que ha obert a la premsa el seu palauet que, un dia, també estarà a disposició de tot el poble de Sóller, seguint els seus desitjos. Durant més d’un any hi ha hagut negociacions amb l’Ajuntament perquè fos aquesta institució la que lideràs la seva conversió en un museu en qualitat de propietari de l’immoble, però fa un mes el consistori va rebutjar l’oferta i la pròpia Paulette Mas considera que “és millor així”. “Són ells els que varen dir que no els interessava, i durant aquest procés he tengut molt de temps per pensar el que volia fer i crec que finalment la decisió que prenc ara és la més correcta”, comenta. Mas ha obert aquesta setmana les portes de ca seva a “Sa Veu” i ens ha concedit una entrevista. Tot i això prefereix no aparèixer en fotografies. El seu apoderat, l’exbatle Guillem Bernat, ens ha acompanyat en tot moment en la conversa amb la propietària de Can Mas i en una visita per les quatre plantes de l’immoble, el seu jardí i l’hort. De quatre plantes Es tracta d’un immoble format per planta noble, la dels dormitoris, els porxos i les botigues. Cada planta suma uns 200 metres quadrats de superfície, aproximadament (772 metres en total). A la banda de darrere compta amb un gran jardí i hort de tarongers, que sumen una superfície d’uns 2.600 metres quadrats. Confina amb els tallers del Ferrocarril de Sóller, el carrer de Joan Marquès Arbona i el d’Es Fossaret, on hi ha un petit immoble amb una cotxeria a la planta baixa. Pel que fa a la casa, es tracta d’un immoble en aparent bon estat de conservació, malgrat que necessita obres de reparació d’humitats, renovació de la instal·lació elèctrica i eliminació de barreres arquitectòniques, si s’ha de convertir en un museu obert al públic. Compta amb nombroses pintures, rellotges, escultures, biblioteca i mobiliari de gran valor artístic, dels segles XVII al XX. Paulette Mas explica que el seu pare era un afeccionat a l’art i que cada any anava comprant nou material. A més, quan tancaren el pis de Marsella varen dur cap a Sóller tot allò que hi guardaven, excepte la col·lecció de numismàtica, que varen considerar que aquí es malmetria a causa de la humitat. Paulette Mas té clar que vol que aquesta casa, les parcel·les adjuntes i tot el que hi ha en el seu interior siguin per al poble de Sóller. Mentre ella sigui viva no vol que es toqui res de la casa, però el seu desig és que a la seva mort Can Mas es converteixi en un museu i que es conservi “tal i com està ara”. Guillem Bernat La planta de porxo, que està pràcticament buida, vol que sigui convertida en el museu d’indumentària que Guillem Bernat sempre ha desitjat crear a Sóller. Paulette Mas recorda com son pare havia estat membre de la mítica agrupació Brot de Taronger i que ella, de joveneta, també hi havia anat i havia tengut contacte amb aquest món. La seva relació amb Guillem Bernat va venir precisament arran del ball. Bernat va acudir a ella quan va organitzar, amb Aires Sollerics, la primera edició de la Mostra Internacional Folklòrica, i ella relata com “a partir d’aquell moment sempre hem tengut amistat”. “Vull que la vila de Sóller pugui gaudir d’aquest espai que jo tant he estimat quan ja no hi sigui, i pens que la millor manera de fer-ho és cedint la casa a aquesta fundació, que duu el nom de mon pare”, explica Paulette Mas. “Jo ja tenc 92 anys i no sé quant de temps viuré més”, comenta. “Vull fer honor a mon pare i que la Fundació que gestionarà la casa dugui el seu nom perquè, tot i que ara la casa és meva, va ser ell qui la va comprar i li va donar el caràcter que té”, conclou.
Sóller tendrà un museu dedicat a la indumentària popular gràcies a la donació del casal de Paulette Mas
Un mes de febrer amb contrastos: el cinquè més càlid, però amb neu al Puig Major
Un mes de febrer amb contrastos: el cinquè més càlid, però amb neu al Puig Major