El moment únic i irrepetible que va fer possible la capella de Miquel Barceló a La Seu, la tesi de Maria del Mar Escalas

La capella del Santíssim, històricament anomenada capella de Sant Pere, està ubicada a l’absis dret de la Catedral de Mallorca. Entre els anys 2000 i 2007, es va gestar i desenvolupar una intervenció contemporània en aquest espai, duta a terme per l’artista Miquel Barceló. L’obra va consistir a crear una gran pell ceràmica d’uns 300 metres quadrats que cobria els murs de la capella, a dissenyar cinc peces de mobiliari litúrgic i a elaborar cinc vitralls amb de la tècnica de la grisalla.

La tesi doctoral de Maria del Mar Escalas Martín, defensada aquests dies a la Universitat de les Illes Balears, pretenia analitzar els antecedents, el desenvolupament i les conseqüències de la intervenció en les trajectòries dels dos agents implicats: la Catedral de Mallorca i Miquel Barceló.

En aquest sentit, la part dedicada als antecedents consistí a acostar-se tant a la història de la capella com a la carrera de Miquel Barceló abans de la reforma. Pel que fa als punts vinculats al desenvolupament del projecte, se centraren a estudiar: primer, el context i les circumstàncies que envoltaren la intervenció; segon, el procés artístic de Miquel Barceló per a l’obra de la capella; i tercer, la gestió del projecte que en feu la Fundació Art a la Seu de Mallorca.

Els altres tres objectius del treball, vinculats a les conseqüències de la intervenció, foren els següents: examinar la repercussió mediàtica del procés a través de la premsa escrita; resseguir l’activitat de Barceló després de l’obra per la Seu, i analitzar les transformacions produïdes en el si de la institució catedralícia amb posterioritat a l’any 2007.

Per un costat, una de les conclusions derivades d’aquesta investigació ha estat la valoració de l’actualitat de la gestió del patrimoni de la Catedral de Mallorca com una conseqüència del moment patrimonial que vivia la Seu quan es va produir la intervenció de Miquel Barceló.

Per altre costat, una altra de les principals conclusions de la tesi ha estat confirmar que la reforma de la capella del Santíssim va ser possible gràcies als elements del context econòmic, polític i sociocultural en què es va desenvolupar, ja que els primers anys del segle XXI foren un moment únic i irrepetible de la història de Mallorca.

Igualment, la intervenció es pogué materialitzar a conseqüència del conjunt d’interessos que hi havia darrere el projecte, que eren de tipus polític, econòmic, religiós i institucional, entre d’altres. En aquest sentit, cal tenir present que la reforma de la capella va rebre el suport de tot tipus d’entitats de les Illes Balears, tant de públiques com de privades: el bisbat de Mallorca, el Govern de les Illes Balears, la Fundació Turística i Cultural de les Illes Balears (FUNDATUR), la Universitat de les Illes Balears, el Consell de Mallorca, l’Ajuntament de Palma i el Capítol de la Catedral.

La col·laboració de totes aquestes institucions s’explica pel fet que compartien un aspecte fonamental: eren conscients que la Catedral constituïa la identitat cultural de Mallorca i que era una marca que tots volien aprofitar.

Pel que fa a la novetat d’aquest treball, hem de destacar que és el primer estudi específic dedicat a la intervenció de la capella del Santíssim des del punt de vista del patrimoni i que tracta el tema de la reforma com una part de l’evolució de l’espai històric en què s’integra la capella.