Investigadors de la UIB redefineixen la prehistòria del Pirineu amb la documentació d’una ocupació intensa
Un jaciment situat a més de 2.200 metres d’altitud, a la vall de Núria (Catalunya), ha obert una nova mirada sobre la presència humana als Pirineus durant la prehistòria. La coneguda com a Cova 338 s’ha convertit en el registre més important documentat fins ara en alta muntanya a la serralada, amb evidències d’ocupacions recurrents que es remunten a més de 5.000 anys.
La recerca, liderada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’IPHES-CERCA, amb participació de la Universitat de les Illes Balears (UIB), qüestiona la visió tradicional que considerava aquests entorns com a espais marginals. L’estudi, publicat a la revista Frontiers in Environmental Archaeology, documenta una ocupació intensa i planificada entre el V mil·lenni abans de Crist i el final del I mil·lenni abans de Crist.
Les excavacions, desenvolupades entre 2021 i 2023, han posat al descobert una seqüència arqueològica amb estructures de combustió, restes d’animals, ceràmiques i, especialment, minerals verds rics en coure, probablement malaquita. Aquestes troballes apunten a una explotació sistemàtica de recursos minerals en plena alta muntanya, una de les evidències més antigues d’aquesta activitat a l’Europa occidental.
Carlos Tornero
Segons l’equip investigador, encapçalat pel catedràtic Carlos Tornero, la cavitat no era un espai d’ocupació puntual, sinó un enclavament utilitzat de manera recurrent dins estratègies de mobilitat estacional. L’organització interna del jaciment, amb àrees diferenciades per a activitats concretes, reforça aquesta interpretació.
Entre els materials recuperats també destaquen elements d’ornamentació personal, com un penjoll elaborat amb una petxina marina i un altre fet amb una dent d’os bru, indicis d’una dimensió simbòlica vinculada a aquestes ocupacions.
La investigació s’ha desenvolupat en condicions logístiques exigents, atès que l’accés a la cova només és possible a peu, fet que ha obligat a transportar manualment tots els materials. Malgrat això, els treballs han incorporat tècniques d’alta resolució que han permès obtenir una lectura detallada de les activitats desenvolupades.
Els investigadors consideren que la Cova 338 esdevé un referent per entendre el paper de l’alta muntanya en les societats prehistòriques. Lluny de ser un límit, aquests espais apareixen ara com a territoris integrats dins les dinàmiques econòmiques i de mobilitat de les comunitats humanes dels Pirineus.