La UIB simula la digestió humana de microplàstic per avaluar-ne la seva perillositat
Els investigadors del grup de recerca en Anàlisi per Injecció en Flux i Anàlisi de Traces (FI-TRACE) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) han simulat el procés de digestió gastrointestinal humà de microplàstic amb l’objectiu d’avaluar-ne la possible toxicitat. Els resultats de la recerca es recullen en dos articles publicats recentment a les revistes científiques “Science of the Total Environment” i “Analyst”.
En el primer article, elaborat en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Santiago de Compostel·la, els investigadors de la UIB varen avaluar el risc que suposa per a la salut la ingesta accidental de microplàstic de polietilè i clorur de polivinil (i els seus additius químics).
La recerca va simular la digestió gastrointestinal humana de microplàstic mitjançant mètodes in vitro. El procés es va fer utilitzant els enzims, pH i altres composts típics de la saliva, suc gàstric, suc intestinal de l’intestí prim i bilis humans per avaluar la lixiviació (això és, la solubilitat i, en conseqüència, la bioaccessibilitat oral) de ftalats i bisfenol A utilitzats com additius en plàstics, en condicions de dejuni i amb aliments, a partir de la qual es pot discernir la possible toxicitat química derivada de microplàstic.
En un segon article, elaborat en col·laboració amb investigadors de la Universitat de la Laguna (Tenerife) i de les universitats de València i de la República (Montevideo, Uruguai), els investigadors de la UIB varen miniaturitzar i automatitzar el procés per estudiar les cinètiques de bioaccessibilitat, és a dir, identificar el temps que es necessita perquè els contaminants siguin dissolts (extrets) des del microplàstic en els sucs gastrointestinals humans.
En resum, com més bioaccessible sigui un additiu en condicions de digestió gastrointestinal humà, més probabilitat hi ha que pugui ser biodisponible, entrar en el torrent sanguini, i conduir una resposta tòxica per a l’ésser viu.